Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Ignasi F. Iquino
Cinematografia
Productor, director i guionista.
Vida Fill del compositor Ramon Ferrés i de la cantant Teresa Idel, estudià dibuix i pintura, i el 1933 debutà en el cinema rodant curts El 1935 feu a Barcelona el seu primer llarg, Al margen de la ley , amb la seva productora Emisora Films L’esclat de la guerra civil no li impedí rodar Diego Corrientes , estrenat el 1937 i el migmetratge Paquete, el fotógrafo público nº 1 1938 realitzat per a la CNT Acabada la guerra fou contractat per Aureliano Campa de CIFESA per a dirigir nou produccions entre el 1940 i el 1943 Aquesta estada li serví per a fer el seu aprenentatge tècnic i narratiu, així…
Fructuós Gelabert i Badiella
Cinematografia
Director de fotografia, realitzador i productor.
Vida Ebenista de professió, aprengué nocions de mecànica i òptica Afeccionat a la fotografia, aviat mostrà interès pel cinematògraf Fabricà la seva pròpia filmadora, i el 1897 realitzà el primer film argumental a l’Estat espanyol, Riña en un café , seguit de dos documentals, Salida de los trabajadores de "La España Industrial" i Salida del público de la Iglesia Parroquial de Santa María de Sans L’èxit de públic obtingut propicià que installés un cine a l’hotel Martín de La Rambla, que fracassà Tot seguit filmà Visita de doña María Cristina y don Alfonso XIII a Barcelona 1898, primer…
Comitè de Cinema de la Generalitat Republicana
Cinematografia
Fou creat al final del 1932 i constituí un nou intent d’institucionalitzar la cultura catalana amb l’establiment d’unes bases sòlides que permetessin endegar una política cinematogràfica coherent amb la institució republicana en un moment de reconstrucció nacional.
S’organitzà una Comissió de Cinema encarregada d’estudiar un Pla d’estructuració i organització del cinema a Catalunya que establia les funcions, les competències i els plans d’actuació que hauria de dur a terme el Comitè, del qual s’assumiren les tasques relatives a l’aplicació del cinema a les escoles, el desenvolupament d’una producció pròpia, l’execució de la Censura, la creació d’una escola de cinema, el refermament del cinema amateur com a possible ambaixador d’un cinema autònom i les actuacions referents al cinema comercial La Comissió era formada per representants del Consell de…
La indústria química: consolidació pel biaix dels adobs. 1914-1939
La fàbrica de Lleida de la Societat Anònima Cros La indústria química moderna té el seu origen el 1749 en què els escocesos Garbett i Roebuck iniciaren a Prestonpans la fabricació de l’àcid sulfúric per mitjà de les cambres de plom, inventades tres anys abans pel segon d’ells El nou sistema, que substituí el procediment per campanam de vidre vigent fins aleshores, tingué la virtut de canviar l’escala de producció del vitriol, de rebaixar-ne el cost i de convertir-lo en un article industrial autèntic Al llarg de dues centúries, de mitjan segle XVIII a mitjan segle XX, el sulfúric ha estat,…
història del cinema a Catalunya
Cinematografia
Història
Història del cinema realitzat a Catalunya.
Els orígens El cinema a Catalunya sorgí en aquells indrets on convergien tres elements fonamentals una base tècnica, el desenvolupament tecnològic i la capacitat socioeconòmica suficient per afrontar el nou repte Si bé el 5 de maig de 1896 ja s’havien fet exhibicions públiques amb aparells de vistes animades com el Kinetoscop de Thomas AEdison, no fou fins el 15 de desembre de 1896 que es realitzà la presentació oficial de l’aparell Lumière a l’establiment dels Napoleon, uns prestigiosos fotògrafs que tenien els estudis a la Rambla de Santa Mònica de Barcelona La introducció del cinema a la…
Les finances: l'hegemonia de la banca forastera
Una guerra mundial i una crisi bancària, com a pròleg 1914-1922 El marc financer Acció del Banc de Catalunya, 1929 Catalunya és una excepció dintre del conjunt d’Espanya, si tenim en compte que inicià i desenvolupà un procés d’industrialització, seguint el model europeu, malgrat la seva manca de primeres matèries També és una excepció, ara en el conjunt europeu, en el sentit que tant a la Gran Bretanya com al continent, banca i industrialització foren dos conceptes que es mogueren plegats La banca podia facilitar, i havia de fer-ho, el desenvolupament industrial o bé directament prenent una…
La producció agrícola i ramadera
A mitjan segle XIX coexistien a Catalunya dos tipus d’agricultura una agricultura comercialitzada, moguda i estimulada pel comerç d’exportació o per una forta demanda interior i una altra agricultura estacionaria, preferentment dedicada al consum local o comarcal A dalt, portada de la revista d’agricultura “El Cultivador”, Barcelona, 1849 A baix, dibuix de J Pahissa “La Ilustració Catalana”, 1899 L’aspecte que oferia Catalunya a la darreria del segle XVIII era el d’un país eminentment agrícola Segons el cens del 1799, la meitat dels ingressos fiscals del Principat procedia de l’agricultura,…
La modernització dels mitjans de transport a la catalunya del segle XIX
Memòria del camí de ferro de Barcelona a Mataró, 1848 El fet que la indústria cotonera catalana es desenvolupés sobre la base de la demanda del mercat interior espanyol i que, en contrapartida, el Principat importés de la resta d’Espanya quantitats cada cop més considerables de productes alimentaris —cereals, farina, peix salat, etc— i d’una gran diversitat de primeres matèries, havia d’implicar, inevitablement, que hom es plantegés la necessitat de modernitzar el sistema de transport per tal de facilitar l’expansió d’aquest procés, atès que els mitjans tradicionals comportaven unes despeses…