Resultats de la cerca

Doctor en història de l’art per la Universitat de Barcelona 1995, exercí la docència en història de l’art contemporani i del cinema a la Universitat Autònoma des del 1993 Fou secretari de l’Associació Espanyola d’Historiadors del Cinema 1988-96 i dirigí la biblioteca de la Filmoteca de la Generalitat de Catalunya 1989-92 Ha collaborat en revistes com ara Arc voltaic , L’Avenç , Cinematògraf , Archivos de la Filmoteca , Secuencias , La madriguera del Topo , i en els diaris Avui  i El País També és autor de llibres i opuscles sobre Sebastià Gasch 1987, 1997 i 1998, Charles Chaplin…

Tingué l’adreça social a la rambla de Catalunya i el 1916 aconseguí tenir una galeria pròpia al passeig de les Camèlies També disposava de laboratoris La firma començà amb molta empenta quan el director Josep de Togores, després de dirigir La Festa del Blat 1914, produïda per la Condal Films, volgué encaminar el seu cinema cap a un vessant més melodràmatic i sensacionalista, i s’incorporà a l’Argos amb un gran títol, La danza fatal 1914 Es tracta d’un drama de 1 200 m, protagonitzat per la popular ballarina Pastora Imperio 1889 - 1979 i una llista d’intèrprets consagrats, com Lola Arquimbau,…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Film de Arte Español Barcelona ARGUMENT L’òpera homònima 1875 de Georges Bizet, a partir de la novella 1845 de Prosper Mérimée GUIÓ El llibret d’Henri Meilhac i Ludovic Halévy FOTOGRAFIA GDoria blanc i negre, normal INTERPRETACIÓ Margueritte Sylva Carmen, André Habay José, Joan Rovira Escamillo ESTRENA Barcelona, març del 1914 Sinopsi L’acció se situa a Sevilla, al principi del segle XIX Carmen, una venedora de cigars, veu com el seu amor per don José, un sergent del regiment de Dragons, no és correspost Detinguda en una baralla, sedueix José amb la finalitat de…

Vida De família d’industrials tèxtils, visqué a París des de petit Home emprenedor i amb nombroses aficions, feu prosperar el negoci familiar tèxtil, però el 1865 també creà una agència que gestionava els hipòdroms francesos i un parell d’anys després Le Pari-Mutuel i el "Butlletin des Cours", primera publicació sobre el sector Alguns anys més tard, s’introduí en el món de l’espectacle i les sales d’atraccions i gestionà els locals següents Cafè de Baden 1876, que convertí en Fantaisies Oller La Bombonnière el Théâtre des Nouveautés 1878 el Petit Parc 1881 l’hipòdrom de Saint-Germain 1882 la…

Visqué a Barcelona des del 1929, i fou la seva tia, l’actriu teatral i dobladora Marta Fàbregas , la que la feu debutar el 1935 en el film francès El petit Jacques Le Petit Jacques , Gaston Roudès Els primers anys doblà únicament actors o actrius infantils per als estudis Voz de España, Estudis Metro-Goldwyn-Mayer MGM, Buenos Aires, Orphea Film i Trilla - La Riva I fou el director d’aquests últims, Pedro Puche, el que li donà l’oportunitat d’iniciar la seva maduresa professional Al començament de la dècada del 1940, Salvatore Persichetti li oferí de treballar com a actriu fixa a Voz de…

Vida Seguint l’estela del seu germà Alejandro, el 1939 i un cop acabada la guerra, marxà a Barcelona, on treballà als estudis de doblatge de la Metro-Goldwyn-Mayer, i després a Voz de España, sense estar mai fix enlloc Prengué l’alternativa quan, el 1940, interpretà per primer cop la veu de James Stewart, al qual quedà lligat durant tota la seva carrera, a més de doblar actors com ara Robert Young, Charles Aznavour i Robert Donat També exercí de director i ajustador a Orphea Film, activitat que no reprengué fins molts anys després, cap al 1991 Durant la dècada del 1950 participà…

Vida Durant la dècada del 1930 treballà a la companyia escènica de Ricardo Calvo, i el 1936, de gira per Barcelona, realitzà amb èxit una prova de veu als estudis Metro-Goldwyn-Mayer, i fou contractat En aquesta casa, inicià una etapa com a actor de doblatge, dirigit per Alejandro Ulloa i Gonçal Delgràs, que es veié interrompuda pel tancament dels estudis durant la guerra civil Llavors fou locutor d’informes bèllics a la ràdio republicana i després de la guerra reprengué la seva tasca als MGM, on guanyà prestigi doblant intèrprets com Herbert Marshall, Ronald Colman, Charles Boyer, John…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Domènec Pedret, PC Barcelona, Filmalpha Itàlia, Nef Diffusion França ARGUMENT La novella homònima 1975 d’Eduard Mendoza GUIÓ Antonio Larreta, ADrove FOTOGRAFIA Gilberto Azevedo color, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Luis Argüello MUNTATGE Guillermo SMaldonado MÚSICA Egisto Macchi INTERPRETACIÓ José Luis López Vázquez Domingo Pajarito de Soto, Ovidi Montllor Javier Miranda, Omero Antonutti Enrique Savolta, Charles Denner Lepprince, Stefania Sandrelli Teresa, Rogelio Ibáñez Fortet, Ettore Manni Nicolás Claudedeu, Alfred Lucchetti el vell, Pau…

Vida Pare de Marta Angelat, s’inicià el 1932 a Ràdio Barcelona, quan tot just era un nen El 1941 entrà en contacte amb la companyia teatral de Paco Melgares, amb la qual interpretà La casa de la Troya Destacà amb obres com El miracle de Sant Ponç 1948 L’home que no arribà a temps 1964 Les alegres casades de Windsor 1972 El cafè de la Marina 1981 i Cançó d’amor i de guerra 1983 Sense abandonar el teatre, el 1949 inicià la seva carrera en el doblatge interpretant actors com Groucho Marx, Charles Laughton, Fred Astaire, Edward G Robinson, Marty Feldman, Ernest Borgnine o Andy…

Fill de família modesta, començà comprant rotlles de pellícules a metres, que més o menys ben empalmats anà llogant pels pobles en bicicleta A divuit anys inicià l’adquisició de films enters, d’on nasqué el Programa Arajol, una petita distribuïdora que amb el temps es convertí en Exclusivas Arajol c/Aragó, que aviat obrí oficines a Madrid, València i Bilbao Durant la guerra civil, un comitè de treballadors es feu càrrec del negoci Després d’aquesta, i amb la collaboració d’Enrique de Castro, Josep Piñot i Josep Tendas i Riera, es dedicà a contratipar curts de Charles Chaplin,…