Resultats de la cerca

Vida Installat a Barcelona des de petit, tingué una formació autodidàctica El 1928 marxà a París, des d’on envià les primeres cròniques sobre els films en castellà que la Paramount rodava a Joinville-sur-Pont Quan ja era a Barcelona, el 1931 entrà a "El Mundo Deportivo" i poc després a "El Noticiero Universal" i a la revista "Destino" com a crític de cinema, en la qual també creà les Sesiones Destino 1942-44, que continuà Josep Palau El 1946 passà a "La Vanguardia Española", on s’ocupà també de literatura i teatre El 1955 el diari l’envià de corresponsal a Nova York i s’hi estigué fins el…

Vida i obra Estudià a l’Escola Industrial, es passà a la pintura i el dibuix, i excellí com a caricaturista i ninotaire, especialitzat en la premsa esportiva catalana i, sobretot, barcelonina Recollí el vessant humorístic de la premsa esportiva catalana, assimilant-lo i donant-li un estil propi, amb un simbolisme i un llenguatge característics Emprà el pseudònim de Dove Entre les seves creacions més populars es destaca "l’avi del Barça”, el mite de l’avi carismàtic i bonhomiós del club degà Participà en el primer Saló d’Humoristes 1916, on obtingué el premi instituït per Cambó Començà com a…

Entre els seus impulsors i collaboradors assidus hi havia Tomàs Delclòs, Fèlix Fanés, Valentí Gómez Olivé, Carles Hac Mor, Gustau Hernández i Mor i Ramon Herreros Aquest títol remet a la publicació d’avantguarda editada el 1918 per Joan Salvat-Papasseit, i el subtítol diu "Full de cinema" De format tabloide, acurat disseny gràfic i bilingüe, contenia assaigs que interrelacionen l’art del film amb altres disciplines i l’alta cultura en general, amb una clara deriva envers les avantguardes i el llenguatge cinematogràfic Incorporà les firmes de Ferran Alberich, Núria Vidal, Ramon Font, Joan…

Vida Germà del també realitzador Juli , es formà professionalment a la Gaumont francesa 1922-28, i després assumí tasques de producció a Barcelona per a la Films Barcelona Durant la guerra civil marxà a Hollywood, on escriví i realitzà la comèdia Castillos en el aire 1938, en castellà per al mercat de parla hispana a continuació viatjà a Cuba, on el 1939 rodà quatre comèdies, algunes de musicals El 1941 s’installà a Mèxic, on desplegà una ingent activitat com a argumentista, adaptador, dialoguista, guionista o director de cent trenta-vuit títols fins el 1969 D’aquestes cintes comercials en…

Vida El seu primer treball com a operador fou El frente y la retaguardia 1937, Joaquín Giner, un curt rodat en plena guerra civil, que fou seguit per Catalunya màrtir 1938, collectiu Anys més tard debutà com a director de fotografia amb Emilio Foriscot a Quién me compra un lío 1940, d’Ignasi F Iquino, el primer de set films consecutius que feu amb aquest director El fet que Iquino fos productor i director alhora i que els seus pressupostos fossin sempre ajustats, feu de S Perera un professional tot terreny En una època 1940 i 1950 en què predominaren les produccions modestes, el seu talent,…

Vida Fill d’un farmacèutic, estudià aquesta disciplina i també dret abans de materialitzar la seva passió pel cinema El seu cunyat fou Miguel Ángel Puche, gerent de Voz de España i fill del realitzador Pedro Puche Després d’obtenir el títol d’operador de cabina, fou contractat com a ajudant de so als estudis Kinefon El 1957 fundà l’empresa Urania Films, però per poder produir es va vendre a terminis una sala d’exhibició que tenia a Terrassa per aquesta raó Sendas marcadas Huellas del destino , 1958, Joan Bosch fou un film d’episodis Soci del laboratori Cinematiraje Riera,…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Studio Films Barcelona ARGUMENT Salvador Ardèvol FOTOGRAFIA JSolà i Morales blanc i negre, normal INTERPRETACIÓ Lola Paris sirena, Marta, Tina Jordi Laura del Valle, Asunción Casal la dida Mary, Carolina López Clara, Alberto Martínez Pedro el Lince, Trino Cruz Carlos, Reiggini sirena nena, Antoni Casanovas el marquès, Dionisio Labata Adolfo Marsillach, Julián de la Cantera l’oficial de marina, Joaquim Torrents Morton, Luis Caballero Rodolfo Marsillach, Jaume Flaquer el pescador Tobías, Joan Oliva Muergo, Juli Nolla un capellà, Eladi Vidal Juan Sinnombre, Avellí…

Vida Germà de l’actor Enric Borràs, també feu papers de galant, però fou menys famós, i excellí en obres del teatre clàssic català i com a director escènic Encarnà el Tomàs de Terra baixa d’Àngel Guimerà 1897, estrenà a Barcelona la peça d’Ignasi Iglésias, Fructidor 1905, triomfà en el monòleg En Pep botella de Guimerà 1906 i en la composició principal d’ El cardenal de C M Parker Dirigí la companyia de l’efímer Sindicat d’Autors Dramàtics Catalans, amb la qual estrenà el 1912 l’única obra de teatre de Joan Maragall, Nausica 1908-10, al costat d’Emília Baró Participà activament en la represa…

Vida i obra Fill d’ Antoni Palau i Dulcet  i germà de Miquel Palau i Claveras  Fou llibreter i editor des del 1917 Emprà el pseudònim de José de Vilasalba Collaborà a la premsa barcelonina i s’especialitzà en temes cinematogràfics i musicals a La Nova Revista  1928, Joia  1928, D’Ací i d’Allà  1928-31, El Faro  1929-36, Escena  1930, Gaseta de les Arts  1930, Films Selectos  1930-37, Cinema Amateur  1932-36, Cine-Arte  1933-35, Sol Ixent  1934, Proyector  1935-36, Actualidades Paramount  1935-36, Cine-Star  1935-36 i Claror  1935-36, entre d’altres S’incorporà al setmanari Mirador , en el…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Figaró Films Barcelona GUIÓ GHerralde, Juan Merelo-Barberá, Pep Cuxart FOTOGRAFIA Jaume Peracaula Eastmancolor, panoràmica MUNTATGE Teresa Alcocer MÚSICA Fragment de la banda sonora de La muerte del escorpión 1975, d’Herralde, per Joan Pineda, Cançó "El rey de la carretera", per Juanito Valderrama SO Jordi Sangenís INTERPRETACIÓ José Luis Cerveto Intervencions de Fernando Chamoro, el matrimoni Pastor, Antonio García, Rafael Gavilán, Josep Martí Gómez, Francesc Mas, Antonio Membrillo, JMerelo-Barberá, dr Mondelo, José María Morales, dr Joan Obiols, Francesca…