Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
Manuel Fontanals i Mateu
Cinematografia
Escenògraf.
Vida Es formà al costat del seu pare ebenista i fou germà del dibuixant i escenògraf Francesc Soka , Acit o Jip 1900 - 1968 Treballà en diferents tallers i comeses a París 1914, Alemanya 1919, Itàlia, Madrid decàda del 1920 i el 1930 i Barcelona, fins que arribà a Cuba el 1936 un cop enllestits els decorats de Bohemios 1937, Francisco Elías A Mèxic muntà l’empresa Escenografía de Manuel Fontanals L’ofici l’aplicà en més de dos-cents cinquanta films com a decorador i a voltes com a dissenyador de vestuaris 1938-66 també feu molt teatre Escenògraf de prestigi, treballà al costat dels millors…
Fèlix Urgellès i de Tovar
Cinematografia
Escenògraf i pintor.
Vida Notable pintor paisatgista de cavallet, el 1869 fou deixeble de l’escenògraf Josep Planella al seu taller del teatre Principal Fou un dels grans pintors de decoracions del teatre romàntic català, sobretot pel que fa a paisatges Com a escenògraf, entre el 1881 i el 1888, feu societat amb Miquel Moragas, amb qui treballà al taller del Circ Barcelonès Pintaren decoracions per al Teatro del Buen Retiro, el Liceu i diversos teatres barcelonins, però també a Reus, Olot, Mataró, Terrassa, Sabadell, Buenos Aires, Guatemala, Montevideo i l’Havana Durant l’Exposició Universal del 1888 muntà el…
Avel·lí Artís-Gener
Cinematografia
Periodista, escenògraf i escriptor.
Vida Fill del periodista, impressor i comediògraf Avellí Artís i Balaguer 1881 - 1954, estudià a l’Escola de Belles Arts Aprengué l’ofici d’escenògraf fent el meritoriat en diferents tallers Al final de la dècada del 1920 protagonitzà el curt amateur Gestation d’un poème , dels germans Sarsanedas del FAD Treballà com a periodista i ninotaire en "La Publicitat", "La Rambla", "Mirador", "El Be Negre" i "L’Esquella de la Torratxa" En esclatar la guerra s’allistà a l’exèrcit republicà, però continuà escrivint o posant ninots en el setmanari "Meridià", el quinzenal "Amic" o "Vèncer", "premsa de…
Arcadi Artís-Gener
Cinematografia
Arquitecte i escenògraf.
A principi del 1939 s’exilià a França, i després a Mèxic amb el seu pare Avellí Artís i Balaguer 1881 - 1954, i els seus germans Rosa i Avellí Exercí d’inspector d’obres de l’Estat, obrí la botiga de venda i restauració Arte Sacro, feu d’interiorista i construí algun cinema Ensinistrat pel seu germà Tísner, el substituí als Estudios América com a escenògraf cinematogràfic durant el període 1957-66, i intervingué en prop de dues-centes produccions rutinàries o seriades, que signava sempre amb l’ambigua denominació Escenografía A Artís-Gener Després abandonà aquest ofici i recuperà el de…
Emili Ferrer i Espelt
Cinematografia
Escenògraf.
Vida Fou un bon dibuixant, collaborà en revistes barcelonines i madrilenyes i debutà com a escenògraf per a la productora CIFESA decorant les obres d’Ignasi F Iquino, el qual el contractà per dirigir vuit comèdies, de les quals destaquen Quién me compra un lío 1940 El difunto es un vivo 1941 i Los ladrones somos gente honrada 1941 Fou el decorador de les cintes que aquesta productora rodà a Barcelona el 1942 treballà en nou films, com ara A mí la Legión Juan de Orduña i 48 horas Josep Maria Castellví n’assessorà dos més, Malvaloca i Vidas cruzadas , tots dos de Lluís Marquina i compartí les…
Miquel Moragas i Ricart
© Fototeca.cat
Teatre
Cinematografia
Escenògraf.
Fill d’un fuster, el 1859 començà a treballar al taller del també escenògraf Josep Planella , al teatre Principal A disset anys ja era oficial major Esdevingué un dels millors dissenyadors de paisatges i d’interiors catalans d’estil realista i feu nombroses decoracions per al teatre català del Romea El 1874 se separà del seu mestre i muntà el seu propi taller, collaborant amb Francesc Coberta Soler i Rovirosa Del 1881 al 1888 feu societat amb Fèlix Urgellès , amb qui treballà al taller del Circ Barcelonès, i pintaren decoracions per a les obres Sota terra, Joan Blanques , etc, i també per a…
,
Joan Morales i Mas
Cinematografia
Escenògraf.
Vida A partir del 1904 feu estades a Europa, sobretot a París Bon dibuixant, exposà els seus paisatges urbans en diverses sales barcelonines S’incorporà al taller de l’escenògraf Salvador Alarma i realitzà escenografies per al cinema, com les de Terra baixa 1907, Fructuós Gelabert i Guzmán el Bueno 1909, F Gelabert i Enric Giménez El 1914 començà a collaborar amb Adrià Gual amb l’escenografia dels films de la Barcinógrafo El alcalde de Zalamea , Misterio de dolor , Fridolín , La gitanilla , Los cabellos blancos , Linito por el toreo i Un drama de amor i també amb obres teatrals El 1915 obrí…
Miquel Lluch i Suñé
Cinematografia
Director i escenògraf.
Vida Dibuixant i grafista, després de dirigir l’escenografia d’ Una mujer en un taxi 1944, Joan Josep Fogués, Ignasi F Iquino el contractà el 1950 per a exercir d’escenògraf als seus estudis amb obres com Almas en peligro 1951, Antonio Santillán El sistema Pelegrín 1951, El Judes 1952 i Buen viaje, Pablo 1959, tots tres d’Iquino i La canción del penal / Un balle suffit 1954, Jean Sacha i Joan Lladó El mateix Iquino li facilità el salt a la direcció amb La montaña sin ley 1953 i el documental Barcelona gran ciudad 1954, seguits de Sitiados en la ciudad 1955 i les comèdies Botón de ancla en…
Joan Alberto i Soler
Cinematografia
Escenògraf.
Vida Es llicencià en belles arts a Barcelona, i després de la guerra civil fou ajudant del gran escenògraf rus Piotr Schildknecht, conegut com a Pedro Schild, en les produccions d’UFISA enregistrades als estudis Orphea Marianela 1940 i Héroe a la fuerza 1941, ambdós films de Benito Perojo, i La florista de la reina 1940, Eusebio Fernández Ardavín Schild li ensenyà diverses tècniques i trucatges, com el glass shot o matte painting , o pintat sobre vidre El 1944 fou contractat per Ignasi FIquino com a decorador en cap d’Emisora Films i aplicà les tècniques apreses en films com Aquellas palabras…
Ramon B. Ivars i Amich
Cinematografia
Escenògraf.
Vida Renebot del director i guionista Josep Amich i Bert, Amichatis , conegué des de petit el món artístic Entrà a l’Institut del Teatre el 1968 i l’any següent debutà al III Festival de Sitges amb l’escenografia de Los dones raros Després de muntatges al teatre Don Juan i el Grec, començà a treballar en el cinema per a Profilmes en títols de Miquel Iglesias, com Tarzán y el misterio de la selva 1973 La diosa salvaje 1974 i Desnuda inquietud / El retorno de las tinieblas 1976 Fou director artístic a La viuda andaluza de Francesc Betriu, amb qui tornà a treballar a Los fieles sirvientes 1979…