Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Reportaje del movimiento revolucionario en Barcelona
Cinematografia
Pel·lícula del 1936, Documental, 22 min., dirigida per Mateo Santos Cantero.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Oficina d’Informació i Propaganda de CNT/FAI Barcelona FOTOGRAFIA Ricardo Alonso blanc i negre, normal MUNTATGE Antoni Cànovas Sinopsi A Barcelona, el moviment espontani de milicians participa en els darrers combats contra els revoltats i en defensa de la República Els anarcosindicalistes narren les seves conquestes revolucionàries i la seva sortida cap al front Producció Es tracta del primer reportatge rodat a Barcelona després de l’aixecament del 18 de juliol de 1936 Els operadors improvisats de la CNT/ FAI recorregueren els carrers i…
Barrios bajos
Cinematografia
Pel·lícula del 1937; ficció de 92 min., dirigida per Pedro Puche Lorenzo.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ SIE Films Barcelona ARGUMENT El drama homònim 1936 de Lluís Elias GUIÓ, AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Antonio Burgos FOTOGRAFIA José María Beltrán blanc i negre, normal MUNTATGE Joan Pallejà MÚSICA Joan Dotras i Vila SO Francisco Gómez INTERPRETACIÓ Rafael Navarro Ricardo, Rosita de Cabo Rosa, Josep Baviera El Floreal, Pilar Torres, Matilde Artero l’alcavota, José Telmo El Valenciano ESTRENA Barcelona, 24051937, Madrid, 19071937 Sinopsi Ricardo és un jove advocat que fuig de la policia després de matar l’amant de la seva dona Es refugia al Barri Xinès barceloní,…
Mario Caserini
Cinematografia
Director, actor i productor.
Vida Pintor de formació, treballà primer com a actor 1905 i després com a director 1907, durant l’època daurada del cinema italià Cultivà el gènere històric i literari adaptant obres teatrals i òperes com ara Otello 1907 Il Cid 1910 i Parsifal 1912 Feu debutar Lyda Borelli, cosa que contribuí al naixement del mite de les dives Començà a treballar per a l’Ambrosio Films de Milà, collaborà ocasionalment en la FAI filial italiana de la Pathé, i fou el primer director de la Cines de Roma El 1913 fundà la Gloria Films a Torí Al novembre del 1915 arribà a Barcelona contractat per l’…
Film Popular
Cinematografia
Productora i distribuïdora promoguda pel Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), el Partit Comunista d’Espanya (PCE) i formacions afins com la sindical UGT, i que funcionà a Barcelona durant el període 1936-39.
Promogué una producció conjuntural formada per reportatges i documentals dictats per les exigències del conflicte bèllic i el manteniment de la rereguarda Alguns dels seus curts més significatius foren 19 de julio en Barcelona 1936, FP Ejército Regular 1937, Francisco Carrasco de la Rubia La No-Intervención 1937, Daniel Quiterio Prieto Nueva era en el campo 1937, Fernando G Mantilla Ofensiva 1937, Juan Manuel Plaza i D Q Prieto Caballería heroica 1937, Tesoro Artístico Nacional 1937 i El telar 1938, tots tres d’Ángel Villatoro Con la 43 División 1938, Clemente Cimorra i La dona i la guerra /…
La Marieta de l’ull viu
Cinematografia
Pel·lícula del 1927; ficció de dirigida per Josep Amich i Bert, Amichatis.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Ediciones JAlfonso Barcelona ARGUMENT Baixant de la Font del Gat 1922 d’ Amichatis i Gastó AMàntua GUIÓ Amichatis , GAMàntua FOTOGRAFIA Luis Rodríguez Alonso blanc i negre, normal INTERPRETACIÓ Marina Torres Marieta, James Devesa Pauet, Xavier de Rivera Sebastià, Josep Santpere el batlle, Rosita Hernàez la pentinadora, Blanca Muñoz la Taneta, Sra Arquimbau Sra Sió, Alexandre Nolla, Francesc Tressols, José Alfonso, Enric Guitart, Ricard Alís ESTRENA Barcelona, 04061927 Sinopsi A la Barcelona del 1840, durant la primera guerra Carlina, Marieta és festejada per…
Miquel Duran
Cinematografia
Director, promotor i sindicalista.
Vida El 1918 arribà a París, on aviat conegué el mag còmic Max Linder Tornà a Barcelona el 1921 a causa de l’assassinat del seu pare pels pistolers de la FAI, però se n’anà a París el 1926 Muntà una "pantalla animada" al salonet Pròxim Orient del príncep Polizadiw, experiència que el familiaritzà amb creadors i empresaris de l’avantguarda artística parisenca i que el portà a muntar al Barri Llatí el saló Ciné Latin, "Estudi d’Avantguarda de Depuració Artisticocinematogràfic", on exhibí peces mestres del cinema més avançat, "Tribuna Lliure de Cinema" Fou un èxit artístic però un…
Cinefoto
Cinematografia
Laboratori cinematogràfic.
En tancar els Laboratoris CYMA el 1929, Daniel Aragonès, que hi havia treballat, s’associà amb Antoni Pujol i constituïren Aragonès i Pujol, empresa la principal activitat de la qual es produí en el laboratori Cinefoto, al carrer del Rosselló de Barcelona, i que posteriorment es traslladà al carrer de Roger de Llúria El 1935 la capacitat de producció dels laboratoris els permeté atendre amb una gran rapidesa els nombrosos encàrrecs de les productores i distribuïdores més importants de l’Estat Disposaven de cinc màquines de revelatge, i una secció dedicada únicament al titulatge,…
Estudis Cinematogràfics Orphea Film
Cinematografia
Estudis de rodatge i doblatge, i productora muntats a Barcelona el 1932 pel productor francès Camille Lemoine Remond (París 1896), un dels fundadors de la francesa Orphéa Film (1930), a instàncies del realitzador Francisco Elías.
Aquest cineasta rebé l’encàrrec de la Generalitat republicana de muntar uns estudis de cinema sonor que s’installaren a Montjuïc, en un edifici llogat a l’Ajuntament Foren els primers estudis sonors de l’Estat espanyol i tingueren el marquès de Breteuil, soci capitalista, com a president del consell d’administració i C Lemoine com a administrador delegat La installació acústica la feu l’enginyer industrial i tècnic radiofònic Josep Maria de Guillén-Garcia, abans conseller de l’Orphéa francesa, amb tecnologia francesa l’equip sonor portàtil Radio-Cinéma de la Gaumont Els estudis s’inauguraren…
història del cinema a Catalunya
Cinematografia
Història
Història del cinema realitzat a Catalunya.
Els orígens El cinema a Catalunya sorgí en aquells indrets on convergien tres elements fonamentals una base tècnica, el desenvolupament tecnològic i la capacitat socioeconòmica suficient per afrontar el nou repte Si bé el 5 de maig de 1896 ja s’havien fet exhibicions públiques amb aparells de vistes animades com el Kinetoscop de Thomas AEdison, no fou fins el 15 de desembre de 1896 que es realitzà la presentació oficial de l’aparell Lumière a l’establiment dels Napoleon, uns prestigiosos fotògrafs que tenien els estudis a la Rambla de Santa Mònica de Barcelona La introducció del cinema a la…