Resultats de la cerca

Vida i obra De formació anàrquica, treballà en tota mena d’oficis Residí a Londres 1964-66 Escriví un parell de novelles signades amb el psedònim Ray Sorel Besaré tu cadáver i Han matado una rubia , 1963-64Com a escriptor, es donà a conèixer en un espai de temps molt curt i ho feu de manera fulgurant, sorollosa i polèmica amb tres llibres consecutius La torre dels vicis capitals 1968, premi Víctor Català, Onades sobre una roca deserta 1969, premi Josep Pla i El dia que va morir Marilyn 1969, premi de la Crítica de Serra d’Or El 1996 aparegué una nova versió d’ El dia que va morir Marilyn ,…

Vida i obra Fill de Josep Porter i Rovira És considerat el pare de la historiografia cinematogràfica a Catalunya Es doctorà en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona el 1976 amb una tesi sobre Adrià Gual com a home de cinema Doctor en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, el 1992 hi obtingué la primera càtedra de cinema de Catalunya, amb el projecte Els orígens iconogràfics de l’expressió cinematogràfica Des del 1969 fins a la jubilació 2000, ensenyà història, estètica i sociologia del cinema i els audiovisuals i introduí les matèries cinematogràfiques al…

Sorgí a Barcelona el 1958, el mateix any que publicaren el primer llibre sobre el cinema català editat a Catalunya després d’anys de recerca, sota el títol La cinematografia catalana 1896-1925 L’entitat es constituí amb la intenció de preservar tot tipus de material relacionat amb la cinematografia, amb especial dedicació al que podia tenir un interès per a la creació d’una Filmoteca Nacional de Catalunya, en particular, i dels Països Catalans, en general Estava estructurada en sis seccions Biblioteca, Hemeroteca, Arxiu Documental, Arxiu Gràfic, Maquinària i Objectes Museístics i Arxiu de…

Vida Abandonà els estudis a tretze anys, i el 1964 s’installà a Barcelona per estudiar a l’Institut del Teatre Un any després, Adolfo Marsillach li donà un paper secundari a Después de la caída Arthur Miller després guanyà protagonisme al costat de Pau Garsaball a En Baldiri de la costa Joaquim Muntañola i El retaule del flautista Jordi Teixidor Des del 1971 i durant tres anys treballà en la companyia de Núria Espert Destacà també en títols com ara Quan la ràdio parlava de Franco 1979, Josep Maria Benet i Jornet, Terra baixa Àngel Guimerà i Tartan dels micos Terenci Moix En el…

La sèrie fou escrita per l’historiador Oriol Vergés, i els capítols foren rodats per diversos realitzadors Els títols de cada episodi 12 minuts expliciten els seus continguts "Orígens d’un poble Naixement de Catalunya" 1978-79, i "Corpus de Sang La revolta dels segadors" 1978-79, ambdós de Jordi Feliu "L’aventura de les Amèriques" 1979, de Manel Esteban "El camí de la desfeta" 1979-80, de Carles Jover "Del mall a la màquina" 1979-80, d’Eugeni Anglada "Anys decisius del sindicalisme a Catalunya" 1980, de Josep Maria Forn "Orígens del catalanisme polític" 1980 i "La Mancomunitat de Catalunya"…

Dedicada a la crítica, el comentari, el reportatge i l’actualitat cinematogràfics, fou creada a Barcelona pel matrimoni format per Antoni Nadal-Rodó i María Fernanda Gañán El primer número es publicà el 15 de novembre de 1946 Inicialment de periodicitat quinzenal, posteriorment passà a ser un setmanari El 1951 la revista instituí les plaques Sant Joan Bosco de cinematografia, que des del 1971 adoptaren el nom de Fotogramas de Plata , un dels guardons de cinema de més prestigi a l’Estat espanyol, atorgats anualment en diverses categories El 1962 assumí la direcció de la revista la filla del…

Revista de los Medios y Procedimientos Audio-Visuales" que editava Casa Aixelà de Barcelona, es feren càrrec del Seminari Universitari de Cinematografia SUC El I Curs de Cinematografia Aixelà se celebrà el 1968 sota la direcció de Casademont, l’administració de Figuera i la secretaria de Carme Carreras El cap d’estudis fou Joaquim Romaguera i el coordinador de disciplines tècniques, Oriol Bassa El quadre de professors el formaren Miquel Porter i Moix, José Luis Guarner, Enric Ripoll i Freixes, Magí Torruella, Pere Balañà i Bonvehí, Arnau Olivar, Andrés Boglar, Arnau Puig, Joan…

Evolució Té com a objectiu la preservació i la difusió del patrimoni cinematogràfic de Catalunya Cal situar-ne l’origen en el traspàs dels serveis i, posteriorment, els fons de la delegació de la Filmoteca Nacional de España actualment Filmoteca Española a la Generalitat de Catalunya Durant el franquisme, el 1972 la delegació havia creat un equip autònom dedicat a la conservació del patrimoni cinematogràfic, que disposava d’un arxiu propi, i a la difusió amb presentacions, conferències i colloquis, i des del 1977 edità un programa autònom en català Després del traspàs, el 1982 establí una…

Estudià al Conservatori de Música del Liceu i a l’Institut del Teatre de Barcelona, i alternà el treball d’actor de doblatge als estudis de la Metro-Goldwyn-Mayer a Barcelona 1960 amb la pintura i la interpretació S’inicià en el cinema el 1967 amb curtmetratges de 8 mm Casi nada , J’aime , Immanències , Infidelitat , als quals seguiren Segundos fuera 1969, Guaraní 1970 i Amor 70 1970 Passà després als 16 mm i rodà els curts  Donde se oye el silencio 1972, Grotesque show 1972-73, El gran vacío 1974, La rage 1975, medalla d’or del Festival UNICA de Polònia, Un lugar bajo el sol 1976, Cavall…

El 1974, amb Hermann Bonnín com a director de l’Institut del Teatre, es fundà la secció al si del Centre d’Estudis i Documentació d’Arts, Espectacles i Comunicació CEDAEC de la Biblioteca i Museu, centre dirigit per Xavier Fàbregas Aquest demanà a Miquel Porter i Moix de posar en marxa la secció sobre cinematografia i qüestions afins amb el nom de F Gelabert, el pioner del cinema a Catalunya La secció funcionà de fet a partir del 1976 fins a la constitució de la Generalitat el 1981, quan X Fàbregas i M Porter passaren al servei d’aquesta nova institució La secció se situà a les dependències…