Resultats de la cerca

En tancar els Laboratoris CYMA el 1929, Daniel Aragonès, que hi havia treballat, s’associà amb Antoni Pujol i constituïren Aragonès i Pujol, empresa la principal activitat de la qual es produí en el laboratori Cinefoto, al carrer del Rosselló de Barcelona, i que posteriorment es traslladà al carrer de Roger de Llúria El 1935 la capacitat de producció dels laboratoris els permeté atendre amb una gran rapidesa els nombrosos encàrrecs de les productores i distribuïdores més importants de l’Estat Disposaven de cinc màquines de revelatge, i una secció dedicada únicament al titulatge, les…

El 1933 passà a dir-se Cinematográfica Industrial, SAE CISAE Entre les tècniques que s’hi empraren cal destacar l’acetificació de la pellícula cinematogràfica, un procediment aleshores nou que es podia aplicar en qualsevol tipus de cinta muda, sonora, color Aquesta operació mecànica garantia la inalterabilitat del material, tot mantenint-ne la flexibilitat D’altra banda, també treballà en un procediment propi de revelatge de color mecanitzat, batejat amb el nom d’helicromia, i disposà d’una màquina Multiplex per a trucatges També s’hi feia la regeneració de les pellícules usades, el poliment…

De jove experimentà sobre totes les matèries fotogràfiques, fins que el 1928 entrà a treballar als Laboratorios Cyma de Barcelona El 1929 s’associà amb Antoni Pujol i Pascual i constituïren Aragonés y Pujol, la principal activitat de la qual fou la creació del laboratori Cinefoto Amb l’objectiu de crear una indústria cinematogràfica estatal forta absorbiren, a partir de la dècada del 1940, la majoria dels laboratoris de la ciutat El 1956 també compraren els laboratoris Quimiflex de Madrid, que esdevingueren Fotofilm Madrid 1957 D’altra banda, Aragonès fou un pioner en la introducció d’…

Aragonès no pogué aconseguir la representació del sistema Technicolor durant la dècada de 1940 i n’inventà un de propi Consistia a aplicar dos negatius de blanc i negre a la càmera a través d’un prisma acoblat a aquesta es dividia la llum, que es filtrava en dues tonalitats, blau/violeta i vermell/taronja S’obtenien així dos negatius impressionats amb la mateixa imatge, però amb una selecció de color En processar les còpies, el material, també en blanc i negre, passava dos cops per l’estampadora, i era tenyit després de cada passada amb el color contrari al…

Tingué continuïtat fins el 1918, tot i que amb diversos noms Inicialment era coneguda com a Casa Macaya o Macaya-Marro 1902-06 En morir el primer, l’empresa passà a dir-se Marro-Soler i Cia 1906-08 En aquesta segona època fou contractat Ricard de Baños com a operador, el qual arribà a compartir la direcció amb Marro El 1908 Josep Maria Tarré entrà com a soci capitalista en substitució de Soler i la productora experimentà un altre canvi i passà a ser Marro i Tarré, S en C 1908-09 Amb l’arribada de Tarré rebé un fort impuls i obrí nous locals a Barcelona, i a Madrid inaugurà una sucursal Cap a…

Vida Director tècnic de la Falcó Films fundada el 1915, hi dirigí El fantasma negro 1915 La fuerza del mal 1915 Pero yo te vengaré 1915, i Aventuras del noi de Tona 1917, totes amb M Catalán, i tot sol, El alcalde de Chilindrina 1918 També treballà per a la Barcinógrafo sota la direcció de Magí Murià en El beso de la muerte i Alma torturada 1916 Per a la Mundial Films, fundada el 1917 i dirigida artísticament per Josep Massó i Ventós, feu La verdad 1917 L’any 1918 la Dessy Films li encarregà d’acabar El golfo 1917-18, de Josep de Togores Creà el seu propi laboratori, Castelló y Donoso, S en C…

La sala d’espectacles, situada a la plaça del Bonsuccés, fou inaugurada amb el nom de Diorama Animat L’escenògraf i decorador Salvador Alarma hi presentà els seus famosos "quadres animats", dels quals destacava Salvamento de náufragos 1903 El primer film que s’hi projectà fou El hada del bosque , seguit d’ Una excursión al Mont-Blanc El 1903, Fructuós Gelabert fou contractat per Bordàs com a director tècnic hi organitzà els primers tallers de fabricació, comercialització i installació de material cinematogràfic i preparà un laboratori per al revelatge de negatius i tiratge de…

S’installà als espaiosos baixos que aquesta casa tenia a la rambla de Catalunya i fou el primer completament mecanitzat de l’Estat espanyol Els laboratoris foren equipats amb el material cinematogràfic que li proporcionaren els Établissements André Debrie, de París, dels quals E Riba era el representant a l’Estat espanyol Ramon de Baños, que treballava a la Pathé des del 1923, fou nomenat director tècnic i durant els anys 1925 i 1926 supervisà la construcció i installació del laboratori En morir Riba, el projecte seguí endavant amb un consell d’administració format per Josep Monné president,…

Vida Estudià a l’Escola de la Llotja de Barcelona i al taller de Simó Gómez Anà a Madrid i a París 1886, on practicà la pintura d’estil naturalista i el retrat Aconseguí premis a l’Exposició Universal de Barcelona 1888, Berlín 1891, Barcelona 1896, Madrid 1895, 1897 i 1901 i París 1899 Membre de la Societat Nacional de Belles Arts de París, el 1904 interrompé la seva carrera artística per posar en escena la unió de les arts visuals i auditives Per aquest motiu creà la sala Mercè a la rambla dels Estudis de Barcelona, decorada per Antoni Gaudí S’inaugurà al final del mateix any amb una sèrie…

Fou el continuador dels antics laboratoris Editorial CinematográficaTrilla, que havia fundat Pere Trilla i Baliu Tingué una sucursal a Madrid, i l’estiu del 1945 el laboratori patí un incendi Amb l’objectiu d’ampliar els laboratoris barceloní, els propietaris llogaren un edifici a l’avinguda Diagonal i el seu laboratori es convertí en el de més capacitat productora de l’Estat Atenia amb la màxima rapidesa encàrrecs relacionats amb el revelatge de negatius, tiratge de còpies i retolació també disposava de sales de muntatge i de proves amb doble equipament sonor El 1960 la direcció…