Resultats de la cerca

Fou fundada per J Marín i dirigida per ell amb J Juste i comptà amb collaboradors com ara G Fernández Díez, J Serrano, M M Barbeito, L Capdevila, M Aguilar, W Fernández Flórez, F Madrid, C Eimeric i L Salinas En sortiren 74 números em què es reflecteix el canvi del cinema mut al sonor

Vida i obra Membre de la família d’artistes, escriptors i intellectuals Vayreda filla de Joaquim Vayreda i Olivas i neta del botànic Estanislau Vayreda i Vila  i de l’escriptor  Sebastià Trullol Casada amb el químic i farmacèutic Joan Xirau i Palau El 1939 s’exilià a la capital de Cuba, l’Havana, i després s’establí a Mèxic En aquest país collaborà en diverses publicacions literàries i escriví guions de cinema El 1955 tornà a Catalunya i residí a Figueres Mestra en gai saber a Perpinyà És autora dels reculls poètics El testament d’Amèlia 1964, La boira als ulls 1977 i La meva masia 1978,…

Estudià al Conservatori de Música del Liceu i a l’Institut del Teatre de Barcelona, i alternà el treball d’actor de doblatge als estudis de la Metro-Goldwyn-Mayer a Barcelona 1960 amb la pintura i la interpretació S’inicià en el cinema el 1967 amb curtmetratges de 8 mm Casi nada , J’aime , Immanències , Infidelitat , als quals seguiren Segundos fuera 1969, Guaraní 1970 i Amor 70 1970 Passà després als 16 mm i rodà els curts  Donde se oye el silencio 1972, Grotesque show 1972-73, El gran vacío 1974, La rage 1975, medalla d’or del Festival UNICA de Polònia, Un lugar bajo el sol 1976, Cavall…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Selecciones Capitolo SHuguet Daniel Mangrané, Barcelona ARGUMENT Basat en els antics poemes i llegendes del Sant Greal i l’òpera homònima de Richard Wagner GUIÓ DMangrané, Francisco Naranjo, Àngel Zúñiga, CSerrano de Osma FOTOGRAFIA Cecilio Paniagua blanc i negre, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ José Caballero, Enric Bronchalo decorats MUNTATGE Antoni Cànovas MÚSICA RWagner INTERPRETACIÓ Gustavo Rojo Parsifal, Ludmila Tcherina la mare i Kundria, Fèlix de Pomés Klingsor, Jesús Varela el nan, Alfonso Estela Amfortas, Ángel Jordán Roderico, Carmen de Lirio la…

Vida Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona i professor de piano, publicà articles de tema cinematogràfic en les revistes Ínsula  i Nuestro Cine Autor del recull de poesia Juventud y sentimiento 1953, de l’obra teatral La clara en el huevo ajeno 1959 i finalista del premi Nadal amb la novella La coraza , inicià la seva activitat cinematogràfica com a director dels curts documentals Contrastes 1961 Centauros 1962 El toro Vida y muerte 1962 i Copa Davis 1965 1965 El 1963 fundà la productora Tibidabo Films, sota la qual ha dirigit la major part de la seva filmografia, a més de donar…

Llicenciat en enginyeria industrial i en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona, on fou professor a la Facultat d’Econòmiques Posteriorment estudià becat a la Universitat de Berkeley, Califòrnia, on obtingué un doctorat en urbanisme i entrà en contacte amb el moviment estudiantil, el moviment hippy i la contracultura , que tingueren una gran influència en la seva obra Treballà com a urbanista a Algèria i al Brasil, país on collaborà en un projecte d’urbanització de l’Amazònia En tornar a Catalunya, participà en els inicis de la revista contracultural Ajoblanco 1974-80 i…

L’obra Oller es proposà de fer-hi un retrat socioeconòmic a partir de l’observació del sotrac borsari català del 1881 i el 1882, i alhora assenyalar les conseqüències morals del precipitat enriquiment que produí l’alça borsària durant la Febre d’Or  en una família menestral de Barcelona, que davalla per l’infortuni Forma part del retaule de la Catalunya contemporània que inicià amb La papallona i Vilaniu , alguns dels personatges de la qual reapareixen en La febre d’or  Té a la base la idea de progrés, que converteix els personatges en una peça de l’evolució, però perd concreció al llarg del…

Gènesi i edicions Aparegué en forma de novella a terminis a la revista  Joventut  del 19 de maig de 1904 al 20 d’abril de 1905 Tingué un èxit esclatant, amb les consegüents edicions successives fins a la del 1909 En els jocs florals de Barcelona d’aquest mateix any obtingué el premi Fastenrath No fou editada de nou fins el 1945 en el pròleg d’aquesta edició l’autora explica que l’obra estava preparada per sortir poc abans de la Guerra Civil i que, a instàncies de Lluís Via, director de Joventut , es proposava d’afegir-hi dos capítols sencers que, pel fet de semblar-li massa prolixos, havia…

Vida De família benestant, marxà a Madrid per cursar estudis universitaris —estudià ciències químiques— i aviat es desvetllà la seva atracció per la creació artística, amb unes primeres temptatives en les arts plàstiques i el documental 1957-58 El 1959 creà la productora Films 59, que encetà la seva activitat com a productor amb tres títols significatius en la història del cinema espanyol Los golfos 1959, el primer de Carlos Saura El cochecito 1960, de Marco Ferreri, i una coproducció amb UNINCI i el mexicà Gustavo Alatriste, i  Viridiana 1961, retorn sonat de Luis Buñuel a la cinematografia…

Vida i obra Fill d’ Avellí Artís i Balaguer  i germà de l’arquitecte i escenògraf  Arcadi Artís-Gener  Fou escenògraf al taller Batlle i Amigó i estudià Belles Arts a Llotja Al final de la dècada del 1920 protagonitzà el curt amateur  Gestation d’un poème , dels germans Sarsanedas del FAD Durant la República fou redactor de L’Opinió , La Rambla i La Publicitat popularitzà el pseudònim de Tísner en dibuixos i caricatures al Be Negre , L’Esquella de la Torratxa , que dirigí conjuntament amb Pere Calders, i La Campana de Gràcia  i La Publicitat , on illustrà els contes infantils que hi publicà…