Resultats de la cerca

Una anàlisi de l’estructura de la vila de Ripoll, que s’estén a ponent del monestir, fa pensar que el seu origen podia ésser semblant al de la vila de Sant Joan de les Abadesses i podia correspondre a una implantació urbana traçada a partir de la definició d’una trama de carrers i parcellació de les illes resultants a base de solars i traçat viari Dissortadament no s’ha conservat cap carta de poblament ni cap resum documental o notícia que permeti assegurar-ho Les notícies més antigues que coneixem fins ara de l’existència d’una vila o grup de gent són de l’any 1131 En aquest temps Pere Fabre…

La mostra presentada a Roma la primavera del 2000 amb el títol L’Idea del Bello Viaggio per Roma nel Seicento con Giovan Pietro Bellori , ens proposava un suggerent recorregut per l’obra d’una sèrie d’autors que havien configurat el cànon esteticoplàstic del tractadista italià Hom, des de Catalunya, voldria intentar fer un recorregut que mostrés un llegat configurat, igual que a Itàlia, per a artistes de dins i fora del país, les obres dels quals, amb deutes i aportacions, haguessin creat el nostre imaginari cultural i artístic Però no tenim un Bellori, i la nostra contribució a l’art europeu…

Pablo Ruiz Picasso 1881-1973, després de sovintejar la capital francesa des del 1900, va decidir installar-s’hi definitivament el 1904, incorporant-se al nombrós grup d’artistes espanyols que hi residien, i que, de mica en mica, i gràcies a la seva poderosa i genial personalitat, arribaria a capitanejar Quan l’artista malagueny va anar a París per primer cop ho va fer acompanyat del seu amic Carles Casagemas Només uns mesos més tard, en una segona estada en solitari, Casagemas es va suïcidar en el cafè «L’hippodrome» a causa d’un desengany amorós Sembla que aquest esdeveniment devia…

Situació Un detall de la capçalera exterior de l’església, la qual deixa veure encara les traces de les arcuacions que decoraven la part superior del seu mur L Prat església és situada dins el terme parroquial de la Llena, a la part baixa del municipi de Lladurs i a l’indret del mas Albets conegut com “la Devesa” Val a dir ja d’antuvi, que s’ha de rebutjar de pla la variant toponímica “Oveig” — en comptes d’Albets—, que recull alguna publicació sobre romànic ben segur com a resultat de l’intent gens reeixit de redreçar “Ubech”, una altra variant espuria i que apareix als mapes espanyols…

Situació Façana meridional de l’església de Sant Pere de Cornellà, integrada a les construccions del segle XVIII, amb l’antic parament romànic, on s’endevinen dues finestres i un antic portal tapiats La façana nord de l’església actual té una composició idèntica F Tur Cornellà del Terri és un poble d’uns 600 habitants situat al costat del Terri i al peu de la carretera C-150 Girona-Banyoles a 5 km d’aquesta darrera població L’església parroquial de Sant Pere és situada dintre el poble, a prop de la plaça i davant d’una altra placeta Mapa L39-12296 Situació 31TDG849600 Història L’església de “…

Dins l’ambient noucentista es va gestar una de les personalitats més universals de la història de l’art català Joan Miró 1893-1983 El contacte amb les avantguardes internacionals no va omplir el seu art de referències foranes i mimètiques, sinó que el va portar a construir i depurar un estil propi i característic, de colors purs i formes simplificades L’obra La Masia , començada a Mont-roig el 1921 i acabada a París el 1922, demostra aquesta gran llibertat en la creació, allunyada del que feien les avantguardes artístiques del moment Miró, d’alguna…

Situació Portal de ponent, d’arc de mig punt, emmarcat amb dovelles, que donava accés a aquest important i sever castell ECSA - A Roura El nucli de la vila de Jóc s’esglaona en un vessant dels darrers contraforts del Canigó, en l’interfluvi del còrrec de Sant Martí i de la ribera de Rigardà El castell té una situació dominant sobre la plana, a la part més alta de la població, al sector sud-est Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 27’ 17” N - Long 2° 31’ 28” E Per a anar-hi cal arribar a Vinçà per la carretera N-116 i, un cop allí, agafar la carretera D-13 fins que es troba, a mà esquerra, el…

Situació Vista aèria del nucli antic de la vila, on es reconeix en el traçat urbanístic la cellera primitiva, al voltant de la parròquia de Sant Pere, i la segona expansió urbanística, vers el sud, que probablement correspon al segle XIII ECSA - Camara JP Joffre La vila de Ceret, capital del Vallespir, és situada a la riba dreta del riu Tec, al centre del baix Vallespir Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 29′ 12″ N - Long 2° 44′ 58″ E Hom arriba a Ceret per la N-115 del Voló al coll d’Ares o per la D-618 del Voló a Ceret, per la riba dreta del Tec Ceret és a 7 km del Voló, per la primera, i a 8,…

Introducció El 29 de març de 1939, l’Ajuntament de Barcelona aprovava un pressupost extraordinari per canviar els noms de carrers, places i grups escolars Parallelament, la victòria del franquisme es traduïa en la promoció de monuments públics centrats en el tema de la victòria, de l’apoteosi del soldat franquista caigut en combat i de la glorificació del qui es va proclamar generalissim d’Espanya Començava una etapa difícil per a l’art, una etapa que, com a mínim pel que fa a Catalunya, encara està poc estudiada Molts arquitectes i artistes s’havien exiliat Els que eren al país van haver de…

Els principis ètics i arquitectònics proposats pel Grup R van tenir continuïtat en les obres més destacades dels anys seixanta i setanta, realitzades pels antics membres del Grup R i per joves arquitectes que s’anaven incorporant al que Oriol Bohigas va batejar com l’Escola de Barcelona Arquitectes com Correa, Milà, Cantallops, Domènech, Puig Andreu i Sabater Nadal, Bonet i Puigdefàbregues van realitzar obres amb una posició realista similar, esforçant-se a crear el màxim d’espais semipúblics en els edificis Aquest panorama va quedar superat almenys per tres escissions els experiments de…