Resultats de la cerca
Es mostren 59 resultats
Vila medieval de Claret (Santpedor)
Art romànic
Aquesta vila també és de les que hom ignoraria si no fos per les convincents dades documentals, car l’aspecte actual dels voltants de l’església no dona peu a pensar que s’hi havia aixecat una vila fortificada entorn de la sagrera documentada el 1130, que ja aleshores tenia cases edificades La primera dada que cita la vila de Claret és del 1168 el 1252 torna a aparèixer amb cases que afronten amb altres cases i amb un carrer, i el 1259 fins i tot amb un nom callo de Poallo Aquesta vila havia estat promoguda per una família de cavallers que prengueren el cognom de Claret Dos germans…
Vila medieval de Sant Fruitós de Bages
Art romànic
Entorn de l’església parroquial de Sant Fruitós de Bages, i com a ampliació i reestructuració de l’antiga sagrera, es formà la vila a la segona meitat del segle XII El 1170 comencen les notícies de l’existència de la vila de Sant Fruitós de Bages, amb cases ja construïdes, però el mateix any al mateix lloc se cita encara com a sagrera de Sant Fruitós, tot i apareixent-hi un carrer, i el 1173 l’abat de Sant Benet de Bages establia un pati per a fer cases a l’esmentada vila de Sant Fruitós La vacillació de nomenclatura es troba en documents que citen les dues formes la vila i la sagrera, la…
Santa Maria d’Ollers (Barberà de la Conca)
Art romànic
Una de les primeres mencions documentals del lloc d’Ollers —petit poble situat a la banda nord-occidental del terme— data del segle XI, quan en la delimitació territorial del castell de Forès, que havia d’ésser bastit en les terres que els comtes barcelonins Ramon Berenguer I i Almodis cediren a Miró Foguet i a Bernat Llop, s’esmenta el podio super Ollers Tanmateix, aquesta escriptura presenta certes discrepàncies pel que fa a l’any de la datació, car la data, 1038, és errònia, ja que no existien o actuaven els comtes atorgants, els quals van esposar-se vers el 1052 Deixant de…
Santa Maria de Conesa
Art romànic
El lloc de Conesa és mencionat l’any 1038 en un document pel qual els comtes de Barcelona Ramon Berenguer I i Almodis donaren a Miró Foguet i a Bernat Llop un gran territori perquè hi construïssin el castell de Forès entre les afrontacions territorials de la demarcació cedida consta el terme de Conesa Cal dir, però, que aquest document és considerat del tot suspecte, car en l’any en què és datada aquesta escriptura no actuaven els comtes atorgants, els quals s’esposaren vers el 1052 Així doncs, la primera notícia segura de l’indret de Conesa és de l’any 1043, quan els comtes de…
Castell de Copons
Art romànic
Les primeres referències documentals del castell de Copons són de l’any 1020, data en la qual Guifré de Balsareny ven a la seva esposa, Ingilberga, el seu castell de Copons El 1030 apareix de nou aquesta fortalesa en un document de compravenda d’unes terres situades en el terme del castell de Copons El 1035 Ramon, fill d’Ingilberga, en fer testament llegà aquest castell a la seva mare, la qual poc temps després, el 1038, el deixarà a Guillem de Balsareny, ardiaca i futur bisbe de Vic, també fill seu Un any més tard, Guillem i Bernat de Balsareny venen unes vinyes situades en el terme del…
Castell de Puig-alder (les Planes d’Hostoles)
Art romànic
Actualment, aquest castell es troba destruït, i resta gairebé només com a mostra de la seva existència l’ermita de Sant Salvador, relíquia de la capella del castell que surt documentada l’any 1184 Històricament, aquest castell té molta connexió amb el d’Hostoles, que li és proper no és estrany, doncs, que la primera notícia que ens arriba de Puig-alder sigui la que ofereix el testament sacramental del comte Bernat Tallaferro de Besalú, de l’any 1021 El testador deixava ambdós castells, Hostoles i Puig-alder, i d’altres possessions al fill i successor en el comtat, Guillem “ ipsos castellos…
Castell de la Miana (Sant Ferriol)
Art romànic
D’aquest castell, que era situat en un Indret proper a l’església, no hi ha gaire documentació L’església, inicialment del castell, segons F Monsalvatje, esdevingué al segle XV església parroquial Hi ha un document de l’any 1168 en què surt Arnau de la Miana “ Sarminiana ” És una donació d’una terra, situada a la parròquia de Creixenturri, al monestir de Sant Pere de Camprodon Arnau de la Miana és el primer senyor documentat del lloc Segurament n’hi devia haver hagut d’altres abans L’any 1175 Guillem de la Miana signà a l’escriptura de venda de la vegueria d’En Bas, pel vescomte Hug a favor…
Casa forta de Sant Romà (la Vall d’en Bas)
Fins l’any 1356 no trobem esmentada en cap document la casa forta de la família Sant Romà domus sive stadium de Sancto Romano , que era a Joanetes De fet, però, aquesta força ja devia existir des de molt abans, no tan sols perquè trobem aquests cavallers documentats d’ençà de la segona meitat del segle XII, sinó perquè fou precisament en aquesta data del 1356 quan deixà de tenir la funció de casa forta En un document de l’any 1175, s’esmenten per primer cop, segons J Pagès Joan Pagès Els senyorius alodials en el vescomtat de Bas a la baixa edat mitjana , Girona 1987, pàgs 37-39, uns membres…
Vila de Ripoll
Art romànic
Una anàlisi de l’estructura de la vila de Ripoll, que s’estén a ponent del monestir, fa pensar que el seu origen podia ésser semblant al de la vila de Sant Joan de les Abadesses i podia correspondre a una implantació urbana traçada a partir de la definició d’una trama de carrers i parcellació de les illes resultants a base de solars i traçat viari Dissortadament no s’ha conservat cap carta de poblament ni cap resum documental o notícia que permeti assegurar-ho Les notícies més antigues que coneixem fins ara de l’existència d’una vila o grup de gent són de l’any 1131 En aquest temps Pere Fabre…
Poblat alt-medieval de Sant Pere de Gavà
Art romànic
Situació Planta de les estructures de la darrera fase d’aquest establiment situat al jardí de la rectoria Museu de Gavà - Pere Izquierdo Les restes de l’assentament alt-medieval de Sant Pere de Gavà foren descobertes casualment durant la construcció d’una bassa al jardí de la rectoria, darrere l’església parroquial de Gavà Les obres motivaren la primera intervenció arqueològica en aquest sector Posteriorment, hom colgà les estructures excavades a fi de protegir-les Mapa 36-17448 Situació 31TDF167733 Jaciment arqueològic El registre arqueològic indica que una gran àrea prop de l’església havia…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina