Resultats de la cerca

Aquesta església, al sector antic d’Amposta, prop del castell i l’Ebre, és la parròquia principal i més antiga de la vila L’edifici actual es començà a construir el 1773 i no s’acabà fins vers el 1875 Els seus orígens són, però, molt anteriors El 1097, molt abans de la conquesta, el comte Ramon Berenguer III de Barcelona va fer donació al monestir de Sant Cugat del Vallès de l’església d’Amposta En les butlles papals dels anys 1098 i 1120 hom confirma a Sant Cugat del Vallès l’església “ Sancti Sepulcri et Sancte Marie de Emposta ” Malgrat els drets del monestir de Sant Cugat, una vegada…

Situació Façana principal, molt modificada, de l’antiga parròquia del poble de Benifallet, ara convertida en capella ECSA - J Colomé L’antiga església parroquial de Benifallet és situada al sector superior del tossal on s’aixeca el poble Actualment, es troba adossada a un habitatge per la banda de l’epístola Mapa 32-19 497 Situació 31BF912390 Des de Tortosa s’arriba a Benifallet per la carretera T-301 L’església comunica amb el carrer de l’Ermita per una porta auxiliar oberta a la sagristia La façana principal, però, s’obre a un costerut passeig que, fent ziga-zaga, puja des del sector…

Situació Església castellera i antiga parròquia que s’alça al peu de les ruïnes de la fortalesa F Junyent i A Mazcuñán L’església és situada en un planell, sobre el qual s’aixequen les ruïnes del castell FJM-AMB Mapa 35-15391 Situació 31TCG765977 Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Miralles, prop del mateix castell Des d’un principi fou l’església parroquial del terme, funció que exercí fins que el seu culte fou traslladat a l’església de Sant Romà, molt més avinent Les primeres referències d’aquest castell corresponen al 960, any en què el comte Borrell…

Ursus 516 Assistí al concili de la Tarraconense de l’any 516, on signà en sisè lloc Asellus 540 Consta la seva signatura en darrer lloc a les actes del concili de Barcelona de l’any esmentat Sembla que era el bisbe nomenat més recentment Maurili 546 Participà en el concili de Lleida de l’any 546 La seva signatura figura a les actes en sisè lloc Julià 580, 589 Va ser desterrat pel rei Leovigild en no voler acceptar l’arrianisme Després de la conversió de Recared, va tornar a exercir de bisbe, juntament amb Froïscle Participà, l’any 589, en el III concili de Toledo Froïscle 580, 589 Fou el…

Introducció Sant Martí d’Ix, antiga església parroquial prop de la qual s’hi bastí un dels palaus o residències dels comtes de Cerdanya ECSA - A Roura Els pagi o territoris del comtat de Cerdanya van formar part des de les èpoques més remotes segles V o VI de la diòcesi d’Urgell i la màxima categoria religiosa que assoliren fou la d’un ardiaconat, dit més modernament el deganat de la Cerdanya Aquest ardiaconat o deganat no consta ben estructurat fins al final del període romànic Es desconeix, com a la majoria de llocs del país, tot detall relacionat amb la introducció del cristianisme, fet…

Treball, treballar El Diccionari de la llengua catalana defineix el terme “treballar” com “emprar-se físicament o mentalment amb un esforç sostingut en l’execució d’alguna cosa, especialment pel guany que en prové o per l’obligació del propi càrrec o professió” Aquest caràcter d’“esforç sostingut”, sovint penós, ve marcat pel caràcter negatiu, opressiu o repressiu del treball que es trasllueix en l’etimologia mateixa, derivada del terme llatí tripalium , “espècie de cep o instrument d’aferrar i turmentar” Joan Coromines, en el seu Diccionari etimològic , precisa que el terme és compost de…

El simbolisme de l’aigua L’aigua és font de vida, i ha estat sovint molt relacionada amb nombrosos rituals, pagans i cristians A la fotografia, Eth Gresilhon, a prop del santuari d’Era Artiga de Lin Fototecacat - Montse Catalán L’aigua és un dels quatre elements primordials de la natura principi i fi de totes les coses, la protomatèria d’on sorgeix la vida Al bell mig del paradís terrenal hi ha una font de la qual brollen els quatre rius que reguen les quatre parts del món Com a font i origen de la vida, l’aigua ha format part del sagrat dels pobles i ha acumulat una munió de significats…

El poeta Salvador Espriu, sentint-se una baula més de la cadena que enllaça amb els antics trobadors i els vells cantaires de romanços, confegí, en ple franquisme, uns versos que titulà Perquè un dia torni la cançó a Sinera Entre les estrofes, en remarquem aquestes “He parat el temps i records que estimo guardo de l’hivern Però tu riuràs, car veus com es tanquen llavis catalans Ningú no ha comprès el que jo volia que de mi es salvés Les paraules són forques d’on a trossos penjo la raó Sols queden uns noms arbre, casa, terra, gleva, dona, solc Només fràgils mots de la meva llengua, arrel i…

Jocs i competicions de festa La festa, amb tots els components, símbols i funcions que li corresponen, té en el joc una de les seves expressions principals El joc com a manifestació eminentment social apareix en el marc de la festa mostrant com la comunitat, a través dels seus actors, es relaciona, conviu i sent aquest moment de celebració collectiva Tal com afirmava l’historiador holandès Johan Huizinga en l’obra Homo ludens “Entre la festa i el joc existeixen, per naturalesa de les coses, les més estretes relacions Descartar la vida ordinària, el to, encara que no necessàriament,…

Els balls de saló del segle XVIII al XX Els repertoris de ballables de parella que es programen en un ball amb motiu d’una festa major, una revetlla, un ball de cap d’any o de Carnaval, o qualsevol diumenge a la tarda, en un passat més o menys recent, estan formats per gèneres que es poden agrupar en tres grans famílies els de procedència europea, els vinguts de l’Amèrica del Nord i els llatinoamericans Aquesta triple procedència resumeix la història dels ballables de parella a Catalunya els dos segles darrers, l’acumulació de totes les influències barrejades amb una manera de ballar, i el…