Resultats de la cerca
Es mostren 46 resultats
Castell de Vila (Vielha)
Art romànic
El castell de Vila, segons Francisco de Gracia, era situat al cap del poble Tenia planta triangular a llevant hi havia el fossat, un pont de fusta, la porta amb contramur 16 pams d’alt, defensat per cinc baluards, el mur principal 250 × 50 d’alt i 5 d’ample i sengles torrasses als angles El recinte constava de dues places d’armes, l’església i dues torres la mestra, amb cinc campanes, i l’altra, amb un capitell de llicorella Finalment, parla també de ruïnes d’edificis antics que podrien ésser romànics i d’una peça rectangular on es podia aplegar molta gent
Santa Cecília de Cardona
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Cardona, sobre el salí Era sufragània de les de Sant Vicenç i Sant Miquel de Cardona i durant un període potser actuà com a hospital, per aplegar més tard una comunitat de donats, sense que puguem assegurar que es regissin amb una regla monàstica com les donades de la Santíssima Trinitat L’església apareix citada el 1089 Aquesta església podia funcionar com a hospital, ja que el 1137 els vescomtes Amat i Almodis feren una donació a l’hospital dels pobres que estava sobre el salí Si tingué aquesta funció la perdé aviat, i el 1282 figura…
Santa Maria de Paller (Bagà)
Art romànic
L’església de Santa Maria de Paller era inicialment una construcció romànica dins la demarcació de l’antic comtat de Cerdanya, a la vall del Bastareny Documentada des del segle XII, la primera església devia localitzar-se a l’indret conegut amb el nom de Paller de Dalt L’any 1193 Galceran de Pinós i el seu fill Ramon feren donació a Santa Maria de Paller de dotze sexters de blat i cent cinquanta sous aquesta donació havia de cobrar-la l’església de Santa Maria de Paller del delme de Gavarrós, juntament amb un porc i dotze diners que rebien anualment d’un particular de Bagà L’església de…
Bernat Vallès, canonge de Barcelona (1365)
Els dies 2, 9, 10 i 11 de març de 1365, la Cort reunida a Tortosa designà els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Bernat Vallès – 1389, canonge de Barcelona diputat militar Bernat Sestorres, cavaller diputat reial Pere Bussot, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Joan Calaf, infermer i canonge de la catedral de Tarragona oïdor eclesiàstic adjunt Arnau de Busquets, canonge de Barcelona oïdor militar Jaume de Meià, cavaller oïdor militar adjunt Berenguer Despujol, cavaller oïdor reial Pere Alanyà, burgès de Perpinyà oïdor reial adjunt Jaume de Besanta, ciutadà de Barcelona A més…
Manuel de Montsuar, canonge i degà de Lleida (1461-1464)
El 22 de juliol de 1461, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Manuel de Montsuar i Mateu Lleida 1410 – 1491, canonge i degà de Lleida diputat militar Bernat de Saportella, cavaller diputat reial Bernat Castelló, burgès de Perpinyà oïdor eclesiàstic Joan Despilles, comanador de Barbens oïdor militar Bernat Joan Sacirera, donzell oïdor reial Bernat Joan de Casaldàguila, ciutadà de Barcelona Manuel de Montsuar va néixer a la ciutat de Lleida, fill tercer d’Antoni de Montsuar, donzell, senyor de Torregrossa, i Constança Mateua Els Montsuar…
Castell d’Orís
Art romànic
Situació Una vista del conjunt del castell, encimbellat dalt el turó, presa des del costat de llevant Hom pot imaginar-se amb facilitat la manera com havia estat aprofitat l’espai que oferia el turó testimoni i la grandiositat que havia de tenir tota la fortificació que dominava una important entrada a la Plana de Vic J Pagans-TAVISA El castell d’Orís es troba situat al cantó de tramuntana de la Plana de Vic, dalt un turó des d’on es domina una àmplia panoràmica, lloc de fàcil accés Aquest castell figura situat en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 37-12 294 x 35,3 —y 56,6…
Sant Sadurní de Castellví o de la Marca (Castellví de la Marca)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix l’absis d’aquesta església, ornamentat amb un fris d’arcuacions cegues ECSA - J Cruanyes i LI Claver És situada a l’antic poble de Castellví de la Marca, avui dins el veïnat de les Casesnoves de la Riera Mapa 35-16419 Situació 31TCF815771 Des de Vilafranca cal agafar la carretera de la Múnia 7 km, punt des del qual es va a Castellví de la Marca uns 3 km, on es troba l’església envoltada pel fossar de la parròquia, al sector de l’absis SLIS Història L’església degué ésser construïda a mitjan segle XI per tal de substituir la capella castellera de dalt del turó Hom…
Francesc Oliver de Boteller, abat de Santa Maria de Poblet (1587-1590)
El 22 de juliol de l’any 1587, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Francesc Oliver de Boteller Tortosa 1557 – Barcelona 1598, abat de Santa Maria de Poblet diputat militar Joan Dança i de Bellera, noble de Barcelona diputat reial Jeroni Saconomina, ciutadà honrat de Girona oïdor eclesiàstic Ferran Fiveller i Soldevila, canonge de Barcelona oïdor militar Valentí de Vilanova-Caramany i Cartellà-Farners, militar oïdor reial Miquel Montserrat Grau, ciutadà honrat de Barcelona El diputat eclesiàstic Francesc Oliver de Boteller, abat de Poblet,…
Manuel de Copons i d’Esquerrer, cambrer del monestir de Sant Esteve de Banyoles (1707-1710)
El 22 de juliol de l’any 1707, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Manuel de Copons i d’Esquerrer, cambrer del monestir de Sant Esteve de Banyoles diputat militar Jacint de Sagrera i Xifre, domiciliat a Barcelona diputat reial Josep Serres, de la ciutat de Tortosa oïdor eclesiàstic Marià de Novell i de Nadal, paborde del monestir de Sant Salvador de Breda oïdor militar Lluís de Claresvalls i de Miquel, domiciliat a Barcelona oïdor reial Bernat Moixí, doctor en medicina, domiciliat a Barcelona Manuel de Copons i d’Esquerrer era cambrer del…
Sant Serni de la Pedra (la Coma i la Pedra)
Art romànic
D’aquesta església parroquial, amb culte encara avui, tenim notícies de molt antic El bisbe d’Urgell Galderic, aprofitant la reconquesta i la repoblació de la vall de Lord, que entre els anys 872-878 dugué a terme el comte Guifré el Pelós de Barcelona i Urgell, reféu l’organització parroquial per a la Pedra i altres esglésies obtingué uns drets que, més tard, usurpà el comte Sunifred II, fill de Guifré el Pelós Fou vers l’any 948, que el bisbe Gisad II reclamà la restitució dels drets usurpats per Sunifred, acudint al dret de possessió que demostrà en una relació detallada i exhaustiva de…