Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
El marc geogràfic del romànic del Capcir
Presentació geogràfica Mapa de les comarques del Capcir, amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació Amb 176, 95 km 2 , el Capcir, considerat per alguns autors com l’alta vall de la Cerdanya, correspon a la capçalera de l’Aude i és constituït per una extensa i suau clotada estesa entre els 1 400 i els 1 700 m d’altitud, voltada per importants massissos muntanyosos, que la converteixen en la comarca més alta de la Catalunya del Nord i si és entesa, com fan alguns autors, com un altiplà, aleshores, aquest seria el més alt dels Països Catalans Format per set municipis que…
EI marc geogràfic del romànic del Vallespir
Presentació geogràfica Mapa de la comarca del, Vallespir amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació El Vallespir és una comarca ben individualitzada dins la Catalunya del Nord i té la seva capital a la vila de Ceret Morfològicament la comarca coincideix amb els cursos alt i mitjà del Tec, mentre que el curs baix d’aquest riu correspon ja a la comarca del Rosselló Els seus aproximadament 551, 85 km 2 , solcats com ja s’ha dit per una part del curs del Tec —el qual hi ha modelat una vall sovint encaixada i salvatge—, es troben limitats al sud per les muntanyes que…
El marc històric del romànic del Pallars
Art romànic
Els precedents antics de la prehistòria a la fi del món ibèric A les comarques dels Pallars es coneixen des de fa molts anys diferents tipus d’hàbitats antics —nombroses coves prehistòriques i despoblats que abracen des dels moments més reculats en el temps fins a la romanitat tardana—, i també altres vestigis, entre els quals cal esmentar diversos monuments megalítics i l’importantíssim conjunt de làpides epigràfiques romanes procedents del municipi romà d’ Aeso Isona, el major volum epigràfic recuperat a la Catalunya no litoral No ha estat fins als darrers temps, però, que tot aquest ric…
Sant Feliu de Vilac (Vielha)
Art romànic
Situació Una perspectiva de l’interior de l’església A Mazcuñan-F Junyent L’església parroquial de Sant Feliu es dreça a la banda ponentina de la població, inserida als vessants del pla de Mont, bo i presidint una plaça que, atesa la seva situació, vorera al pendent, es converteix en un autèntic mirador, conegut pel “balcó de Vilac” Mapa 148M781 Situació 31TCH197325 S’hi arriba fàcilment per la carretera de França N-230, on, a mà dreta, s’origina la que porta a Vilac, que és el primer poble que es troba sortint de Vielha FJM-AMB Església És un extraordinari edifici, fruit de diverses èpoques…
Les comunicacions i l’economia de la Ribagorça a l’època feudal
Art romànic
La xarxa de comunicacions Camí medieval que encara conserva l’enllosat, vora Girbeta, a la vall de la Noguera Ribagorçana, poc abans de l’estret de Montrebei ECSA - J Bolòs Una orografia difícil i una situació més aviat marginal han estat sempre factors que han condicionat la història de les terres ribagorçanes Dues serralades paralleles a l’eix pirinenc, amb prou feines excavades pels rius, configuren un territori aïllat i força trencat en petites i encaixades valls glacials, clotades estructurals, depressions reduïdes i accidentats sinclinals Els eixos fluvials s’emmotllen al paisatge…
Ciutat de Balaguer
Art romànic
Situació Vista aèria del nucli antic de la ciutat, a la riba dreta del Segre, amb la plaça del Mercadal al centre i el Castell Formós i el santuari del Sant Crist al fons ECSA - M Catalán La ciutat antiga de Balaguer, capital de la Noguera, és situada al sud de la comarca, als vessants d’un turó de 215 m d’altitud, a la vora dreta del Segre Actualment, a causa del creixement econòmic i demogràfic de la ciutat, existeixen diversos barris o ravals a la riba esquerra del mateix riu El nucli urbà és travessat per la carretera C-148 de Tàrrega a Binèfar i, abans d’entrar a la població, es creua…
La Cerdanya
Situació i presentació La Cerdanya o Baixa Cerdanya és una de les dues comarques en què és dividida la comarca natural de la Cerdanya Té una superfície de 546,57 km 2 Dels 23 municipis que l’any 1936 formaven la comarca, actualment només en resten 17 Dels 6 municipis desapareguts, alguns s’han fusionat i d’altres han estat agregats a municipis més grans El cap comarcal és Puigcerdà Cal esmentar, també, el fet que el límit provincial entre Girona i Lleida travessa la comarca de mig a mig Malgrat la clara unitat geogràfica i econòmica de la comarca es poden distingir dues subcomarques amb…
Santa Maria d’Avià
Art romànic
Situació L’església de Santa Maria s’alça en un indret planer, envoltat d’alzinars i conreus, vorer, vers migjorn, a la població d’Avià Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 03,7 — y 58,7 31 TDG 037587 Una vista de l’exterior de l’església des del sud-est Hom hi pot apreciar com l’absis gairebé ateny la mateixa amplària de la nau Cal observar també el mur de tancament de la nau com surt per damunt el nivell de la teulada R Viladés Vista exterior de l’església des del costat sud-occidental Després de…
El marc històric del romànic de l’Urgell
Art romànic
Els antecedents L’Urgell és una gran plana de conreus, presidida per la ciutat de Tàrrega, la seva capital Arxiu ECSA Les arrels més llunyanes de la comarca de l’Urgell esdevenen força desconegudes Escassegen els rastres prehistòrics i són esporàdics els testimonis escrits anteriors al segle XI Així, doncs, qualsevol esforç interpretatiu pot trontollar davant els resultats de noves troballes arqueològiques i investigacions documentals Abans dels temps històrics Durant els darrers anys, s’han descobert materials del paleolític inferior 500 000-90 000 a la vall del rierol Femosa, afluent…
El Priorat
Situació i presentació La comarca del Priorat té 498,60 km 2 i comprèn 23 municipis És vertebrada pel massís deMontsant, de la Serralada Pre-litoral, a ponent de les Muntanyes de Prades, límit llevantí amb la Conca de Barberà i és inclosa dins l’àrea d’influència del Baix Camp, comarca amb la qual termeneja tot al llarg de la seva façana oriental Les seves aigües, tanmateix, s’escolen en direcció a l’Ebre a través del riu de Siurana, que hi desguassa ja dins la Ribera d’Ebre, comarca amb…