Resultats de la cerca

Aquesta església, avui desapareguda, fou una de les primeres celles fundades pels monjos de Sant Andreu d’Eixalada Se’n té notícia des de l’any 871, en què és confirmada a Eixalada per un precepte del rei Carles el Calb En desaparèixer Eixalada, restà vinculada a Sant Miquel de Cuixà La cella de Sant Tomàs i el seu alou van ser confirmats a Cuixà en les butlles dels papes Agapit II 950, Joan XIII 968 i Sergi IV 1011 Aquesta església es devia trobar al veïnat de Sant Tomàs de Balaguer, situat sota Prats de Balaguer, prop de la confluència de la Riberola amb la Tet No gaire lluny hi ha les…

La primera referència històrica d’aquest santuari de la vall de Boí és de l’any 1191, en què els esposos Pere de Girbeta i Arsenda, amb llur fill i la muller d’aquest Anglesa, concediren en almoina a Sancte Marie Calleis tot el que posseïen en un capmàs d’Àneu, per a la remissió de llurs ànimes i les dels seus pares Al segle XIV l’església de Santa Maria de Caldes era regida per un sacerdot que tenia el títol d"’abat” Així consta en la visita papal del 1373, en què ho era Pere de Perves Segles després consta que fou un centre de beneficència de la mitra d’Urgell i que s’hi reunien els…

L’antiga capella del Mas Sant Vicenç i més tard hospital o hostal de traginers, es va transformar o renovar al segle passat quan es va construir el balneari i la caseria dels Banys de Sant Vicenç Actualment és dedicada a la Mare de Déu del Roser i després a sant Gervasi Antigament hi havia al lloc un mas anomenat de Sant Vicenç, dependent del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, documentat des del 1050 com el “ manso sancti Vincentii ”, en un pacte entre l’abat de Sant Llorenç i Arnau Guillem d’Urús Del mas i la capella hi ha altres notícies dels segles XII al XIV És probable…

Situació Façana de l’església, molt modificada, sense culte, integrada al conjunt d’edificis de l’antic hospital dels pobres J M Masagué L’esglesiola de Santa Susanna és dins l’antic nucli urbà de Caldes de Montbui, molt a prop de les famoses termes romanes Forma part de l’antic hospital que porta el mateix nom, dedicat actualment a museu Situada a tocar de la muralla, presidia l’antic portal de Santa Susanna per on passava el camí de tradició romana que, a través del pont medieval, anava cap a Sentmenat i Ègara Terrassa És de propietat municipal i des del començament d’aquest segle és fora…

Situació Aspecte que ofereix en l’actualitat aquest castell, la torre del qual, molt refeta, és un dels pocs elements que resten del castell dels segles XII o XIII ECSA - A Roura La vila de Vernet és al peu dels vessants de la pica del Canigó 2 784 m, cim dominant del massís, vers el sud-oest, a la vall de la ribera de Sant Vicenç en la confluència amb la vall de la ribera de Cadí El nucli antic de la vila és al cim d’un turó, coronat pel castell i l’església parroquial, a la dreta del Cadí, mentre que la resta de la població, amb el gran centre balneari de Vernet, s’estén també…

Els reptes de tota mena, també sanitaris, que va suscitar la guerra d’Espanya 1936-39 es troben en l’origen d’innovacions mèdiques importants que responien a les grans necessitats de guariment d’unes societats assolades per la violència i la guerra Fins a l’estiu del 1936, les transfusions de sang es feien de braç a braç del braç de la persona que era donant al braç de la que rebia la sang Les limitacions d’aquest procediment són òbvies, sobretot si la demanda de transfusions és massiva i es localitza lluny dels hospitals Frederic Duran-Jordà Barcelona, 1905 – Manchester, 1957, metge i químic…

El Modernisme català –arquitectònic, plàstic, musical o literari– fou un esclat creatiu extraordinari que responia al gran dinamisme de la societat catalana del segle XIX, com també a la seva inserció en la primera globalització El pas del temps n’ha augmentat l’atractiu, que, a partir dels anys setanta, s’ha disparat fins a arribar al “gran públic” de molts països del món Confluència de fonts i tendències El Modernisme català fou, alhora, un moviment d’una gran densitat que reinterpretava o, segons Ignasi Solà Morales, desestabilitzava tendències estètiques molt diverses, unes tendències d’…

Història L’estany ha condicionat la naixença i l’expansió de l’actual ciutat, a la vegada que n’ha estat l’impulsor econòmic i fins industrial TAVISA El topònim de Banyoles apareix per primera vegada en un diploma de Lluís el Piadós, l’any 822, com a Baniolas El nom fa referència a un paratge a l’inici del Terri, “in capite Sterrie”, en què el monjo Bonit descobrí les ruïnes d’un antic temple i hi edificà el primitiu monestir, on actualment es troba l’església de Sant Esteve L’existència d’aquell antic temple ha estat confirmada en el decurs d’unes excavacions de l’any 1980, en les quals s’…

Prehistòria i protohistòria Probablement l’home ja ocupava la comarca de la Cerdanya durant la primera fase del neolític o neolític antic entre els anys 6000 i 5000 aC, car està demostrada la presència de ceràmica cardial o montserratina, típica del neolític antic, a les comarques veïnes del Solsonès, l’Alt Urgell i Andorra a l’Alt Vallespir s’ha trobat ceràmica de transició entre el neolític antic i el neolític mitjà Del final del neolític antic, a l’entorn del 4000 aC, s’han trobat a la comarca diversos jaciments, ja sigui a l’aire lliure, com a Sant Feliu de Llo Llo, al Pla del Bac Eina, o…

Vista de conjunt del castell, on s’aprecien els dos recintes i l’església castellera de Sant Pere ECSA - A Roura Situació Les ruïnes del castell de Paracolls són al cim d’un turó que cau a pic damunt la riba dreta del curs de la Castellana, a l’engorjat dels Banys de Molig El castell és vers el SE del poble de Campome, cap del municipi Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 38’ 42” N - Long 2° 23’ 15” E Hom arriba al castell de Paracolls en mitja hora, a peu, des dels Banys de Molig Cal situar-se als jardins que s’estenen davant del balneari i travessar l’embassament del riu Un cop allí…