Resultats de la cerca

Situació Vista de llevant, amb la capçalera triabsidal i l’esvelt campanar aixecat sobre la volta ECSA - Rambol L’església és situada a la plana de la dreta del Llobregat, al poble d’Abrera Mapa 36-15392 Situació 31TDF085971 S’hi arriba per la N-II, una desviació de la qual porta al poble i a la parròquia Història Tot i que el lloc d’Abrera, que pertanyia al terme del castell de Voltrera, és documentat el 951, l’església no és esmentada fins el 1110, data en què Guillem Ramon I de Castellví, que feu testament abans de pelegrinar al Sant Sepulcre, li llegà cinc mancusos per a la seva dedicació…

Situació Estructures de l’antic castell que apareixen sota el mur nord de l’església parroquial, ja que foren aprofitades com a basament en la construcció del temple ECSA-JI Rodríguez Les restes del castell d’Alcarràs es troben a l’església parroquial d’aquesta població, que es va bastir sobre les seves ruïnes Mapa 32-15 388 Situació 31TBG935045 El poble d’Alcarràs és situat 10 km al sud-oest de Lleida per la N-II, prop del marge dret del riu Segre La seva situació estratègica ve donada per la seva condició de punt limítrof amb l’Aragó, del qual dista uns 4 km JRG Història Com el seu topònim…

Situació Cara lateral dreta de la pica baptismal que es guarda a l’interior de l'església, profusament decorada amb relleus figuratius, vegetals i geomètrics ECSA - R Aceña Aquesta església és situada al centre del poble de Sant Jaume dels Domenys Mapa 35-17447 Situació 31TCF795732 Es pot accedir fàcilment al poble per una carretera local que parteix de Vilafranca del Penedès Des del Vendrell, hi ha una altra carretera local que hi mena, després de 9 km passant per Llorenç del Penedès i Santa Oliva CPO Història Diverses escriptures dels segles X i XI del cartulari de Sant Cugat del Vallès…

Els bolets de tinta s’anomenen així perquè llurs làmines es converteixen en un líquid negre, carregat d’espores, que s’havia emprat com a tinta El més conegut, el bolet de tinta pelut 1 Coprinus comatus , és un excellent comestible quan és jove El dibuix en presenta dues etapes diferents de creixement 1a, 1b en l’exemplar jove 1a , les làmines comencen a madurar per la part baixa 1a’ en secció després 1b el peu s’estira i les làmines es converteixen en tinta El bolet de tinta tòxic o pixacà 2 C atramentarius presenta un barret plisat i amb marge lobulat 2’ secció sagital resulta…

Dues higroforàcies del gènere Camarophyllus a dalt, C pratensis , una espècie dels prats i clarianes, que sembla un rossinyol en petit i que, com aquest, és comestible a baix, C virgineus , també de llocs oberts i comestible, si bé és petit noteu les típiques làmines separades i decurrents, pròpies del gènere Manuel Tabarés / SCM i Joaquim Carbó / SCM Aquesta família, tinguda per la més primitiva de les agaricals, és integrada per fongs terrestres, de carpòfors fàcilment putrescibles El barret i el peu tenen un textura anàloga, i per això no són fàcilment separables La cutícula és llisa, i…

Liliàcies, I 1 All de bruixa Allium roseum a aspecte general amb el bulb i els bulbils x 0,5 b detall d’una flor x 2 2 Escilla Scilla autumnalis a aspecte general de la planta amb fruits x 0,5 b inflorescència x 0,5 3 Ceba marina Urginea maritima aspecte general x 0,3 4 Llet de gallina Ornithogalum umbellatum a aspecte general amb el bulb i els bulbils x 0,5 b detall d’una flor x 1,5 5 Tofièldia Tofieldia calyculata a aspecte general de la planta x 0,5 b detall d’una flor x 3 c fruit x 3 Eugeni Sierra És sens dubte la família més diversificada de les monocotiledònies i, potser,…

Els cirrípedes Exemple de balanomorf epibiòtic, aquest Balanus concavus té la base fixada damunt d’una valva de lamellibranqui Es tracta d’una espècie que persisteix actualment en aigües càlides i en mars tropicals, tant a la Mediterrània com a l’Atlàntic i al Pacífic La mostra de la fotografia × 3,5 procedeix, però, dels materials pliocens de Vila-robau Alt Empordà Jordi Vidal / Collecció Jordi Martinell Els cirrípedes són presents en el registre fòssil dins d’un període que va des del Silurià superior fins a l’actualitat El fet, però, que només els toràcics tinguin un esquelet fa que…

La família de les tricolomatàcies inclou alguns dels bolets més populars com a comestibles Són bolets principalment saprofítics, amb la superfície del barret sovint fibrosa, les làmines adnades o sinuades i bona continuïtat entre el peu i el barret peu no separable Les fotografies mostren dos representants del gènere Tricholoma A l’esquerra, el groguet pudent T sulphureum , tot ell de color groc i amb una característica pudor de gas ciutat noteu la separació entre les làmines i el peu, al carpófor seccionat A la dreta, el conegut fredolió Tricholoma terreum , un bolet de barret gris,…

Les pezizals cassoletes, múrgoles, tòfones i afins Els discomicets, el primer gran grup d’ascomicètides, inclouen aquells ordres que formen els ascs sobre fructificacions obertes, en forma de plat o cassoleta, amb peu o sense, anomenades apotecis Són ordres tan rics en espècies i diversos com les pezizals les conegudes cassoletes, múrgoles i tòfones, les leocials saprobis del sòl o fitoparàsits, les ritismatals majoritàriament fitoparàsits, les ostropals poc abundants, sobre restes vegetals en descomposició i les patellarials sobre fusta en descomposició o paràsits d’altres fongs i líquens…

Situació Església parroquial de la vila, edifici notable per les seves dimensions i la qualitat arquitectònica Arxiu ECSA L’església parroquial de Santa Maria és situada a la banda de llevant de la plaça de l’Església, a la part oriental de la vila antiga L’esmentada plaça, petita i acollidora, té al costat de migdia la casa de la vila Mapa 33-14 360 Situació 31TCG422282 Cal seguir el mateix itinerari indicat a la monografia anterior LIPS Història La fundació de la parròquia d’Agramunt, dins el bisbat d’Urgell, devia tenir lloc a mitjan segle XI, una vegada conquerida la vila i el castell per…