Resultats de la cerca

Situació Fragment de mur, única resta que hom atribueix a la desapareguda capella del castell A Mazcuñan-F Junyent Les possibles ruïnes de l’església de Santa Maria es troben entre les restes que ens han pervingut del conjunt medieval del castell de Calders, fora de les muralles i a la banda meridional del turó FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Calders Degué ésser sempre la capella del castell, del qual devia dependre El lloc de Calders és esmentat des de mitjan segle X en l’abundosa documentació de Sant Benet de Bages, monestir que…

Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Clariana Segurament només fou la capella del castell El terme es documenta a partir de l’any 960, i el primer esment de l’església és de l’any 1031, que es jurà el testament del difunt Maier de Clariana sobre l’altar de Sant Llorenç, l’església del qual es trobava en el castell d’Argençola El difunt havia manat donar a Sant Llorenç d’Argençola un alou situat a Font Pudenta font podezela , i a Santa Maria d’Argençola una peça de vinya El fet d’esmentar ben separades totes dues esglésies permet creure que l’església de Santa…

El nucli d’Aixàs apareix per primera vegada en la concòrdia de l’any 1176 Posteriorment apareix esmentat en documents dels anys 1210, 1233, 1235, 1263, 1264 i 1271 Fins l’any 1985 al petit nucli d’Aixàs hi havia les ruïnes d’una antiga església, de planta aparentment romànica, amb l’absis semicircular, orientat vers llevant, amb la porta a la paret de ponent Durant l’any 1985 hom dugué a terme importants obres de construcció en tot el nucli d’Aixàs, i els propietaris decidiren de reconstruir l’església L’estat de conservació en què es trobava aquest monument era molt dolent Amb treballs si…

L’església de Santa Fe és situada dins el petit nucli de Rauric, a la banda sud-oriental del terme L’indret de Rauric és mencionat en la documentació a la segona meitat del segle XII, en el testament de Pere de Queralt, atorgat l’any 1167, poc abans de fer-se monjo de Poblet el testador llegà el castell de Rauric “ kastellum Roderico ” a l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem De l’església de Santa Fe, que cal suposar bastida en època romànica, tan sols hi ha la referència que depengué eclesiàsticament, segons el cens del 1787, de la parròquia de Sant Jaume de Montargull i que l’…

La vila de Vivers s’esmenta per primera vegada en la documentació l’any 987, en què els germans Servusdei, prevere, Arnau i Heribert, donaren a l’abadia de Santa Maria d’Arles el seu alou de Pladecorts Planicurtis , situat al territori de Vivers i de Laccendo o Laccerto aquesta delimitació incloïa des de Riba alta fins al territori de Castellàs i el Tec Consta, d’altra banda, que l’esmentat alou havia estat propietat d’una dona dita Énvio i que els havia estat adjudicat per una sentència judicial Tot el territori delimitat és una vasta àrea que correspon a la part meridional de l’actual…

Malgrat els vestigis arquitectònics que resten de l’antic santuari i les fotografies que se’n conserven del començament del segle, abans del seu enrunament, no es pot dir, amb tota seguretat, que es tracta de vestigis d’un edifici de factura medieval es pot suposar que els seus orígens eren alt-medïevals, tot i que la documentació de l’època aporta escasses dades sobre aquest santuari hospital La referència més vella que se li atribueix és el testament del 994 del vescomte Guillem, senyor de Castellbò, quan fa un llegat a l’església de Sant Joan “ qui est in Castro Leoni …” bé…

Situació Església ampliada amb una gran capella lateral i un esvelt campanar d’espadanya convertit en una torrella F Tur De Santa Coloma de Farners surt una pista en direcció a ponent que porta a l’ermita i al castell de Farners, a Sant Pere Cercada i a Sant Iscle i Santa Victòria de Sauleda Mapa L38-13333 Situació 31TDG674332 JRR Història Tot i que el lloc de Sauleda consta documentalment d’ençà de la fi del segle IX, sembla que l’església no fou edificada fins al segle XI A mitjan segle XII —concretament, l’any 1167—, l’església fou donada pel bisbe de Girona, Guillem de Peratallada, a la…

Situació La font de l’Abat o bassa de l’Abat Rigald és uns 150 m a ponent de l’església de Santa Maria de Vilabertran Hi porta un camí, avui convertit en passeig, ben pavimentat i acondiciat, des de la plaça de l’Església o de l’Abat Rigald Font En el document fundacional del monestir de Santa Maria de Vilabertran de l’any 1069 s’esmenta aquesta font, inclosa dins les pertinences de l’església i la seva comunitat És molt popular i és la protagonista de llegendes en relació amb la figura de l’abat fundador Pere Rigald i els miracles que hom li atribueix La deu brolla al fons d’un…

Aquest castell fou bastit com a defensa del portal occidental de la muralla romana que envoltava Barcelona, prop del call o barri jueu Els seus orígens són incerts, per bé que una hipòtesi generalitzada n’atribueix la construcció a Borrell II o al seu fill, feta sobre les ruïnes d’alguna edificació romana, després de la desfeta davant d’Almansor, per tal de reforçar les defenses de la ciutat De fet, segons el cronista Pujades, al segle XVII era conegut com a castell d’Hèrcules i posteriorment, al segle XVIII, s’anomenava Torres de Cató i dels Escipions Amb tot, les primeres…

Exemplar amb la banda longitudinal fosca ben visible Nuno Caiola Pseudorasbora parva és un ciprínid de la subfamília dels gobionins Gobioninae A causa de la seva recent introducció a la península Ibèrica delta de l’Ebre, el 2001 encara no és coneguda amb un nom vulgar, tot i que hi ha la proposta d’adoptar el de pseudorasbora, com han fet altres llengües de territoris que no formen part de la seva distribució original Els espècimens vius de pseudorasbora tenen la coloració del cos violeta, amb la part dorsal més fosca que els flancs i la superfície ventral argentada La majoria d’individus…