Resultats de la cerca

Els bòvids són el grup dels artiodàctils que més s’ha expandit des del Pleistocè fa uns 10 milions d’anys Són representats per 49 géneres i prop de 115 espècies, 75 de les quals es troben a l’Àfrica Són originaris de la regió paleàrtica, i es troben àmpliament distribuïts, per bé que no n’hi havia ni a Austràlia ni a Amèrica del Sud, fins que van ser introduïts per l’home Als Països Catalans i a la Península són representats per tres espècies, pertanyents totes elles a la subfamilia dels caprins Caprinae

A tocar del castell de Vilassar, fora però dels seus murs, es conserva una capella refeta als segles XVI-XVII dedicada a la Santíssima Trinitat, que surt àmpliament documentada entre els anys 1592 i 1726 amb els titulars de la Santíssima Trinitat, sant Miquel i santa Anna Sembla que deu ser una reconstrucció d’una primitiva capella dedicada inicialment a sant Miquel que el 1532 consta com existent al castell de Vilassar i que deu tenir l’origen als segles XII o XIII, ja que era costum de tenir una capella dedicada a sant Miquel a la majoria dels castells

La polla d’aigua Gallinula chloropus és un ocell abundant als aiguamolls i les llacunes, on es pot veure nedant o picotejant prop de la vegetació litoral, i sempre a punt d’amagar-s’hi Sol conviure amb la fotja Fulica atra , de la qual es diferencia bé pel fet d’ésser més petita ateny 33 cm, per la placa frontal vermella que cavalca el bec groc, les potes verdoses i, sobretot, per la ratlla lateral irregular blanca i les infracobertores, també blanques, caràcters aquests dos que permeten distingir-la a distància Xavier Ferrer La polla d’aigua és un nidificador present tot l’any a quasi tot…

El lloc, que fou reial, formà part del pagus de Girona i apareix l’any 894 “Lambiliolas” en una venda de terra que Ando i Allió feren a Giscafred i la seva muller Guíxol, però l’església ja és esmentada l’any 882 en la donació de béns que el bisbe Teuter féu a la canònica de Girona amb motiu de la seva restauració Més tard l’església era de Bonfill Guillem, el qual l’any 1095 reconegué davant el sagristà Ramon Guillem que n’havia retingut injustament la quarta part Calgué un judici perquè finalment Pere Bernat, sagristà de la seu, es fes amb l’església de Sant Cristòfol, puix que l’any 1108…

La referència més antiga de la parròquia de Puigtinyós és de l’any 1214, en què Guillema de Castellvell, per remei de la seva ànima, confirmà la donació de béns feta pels seus avantpassats a Santa Maria de Banyeres, que consistien en el redelme i el braçatge de la parròquia de Sant Bartomeu de Puigtinyós, dins el terme de Castellví de la Marca Els anys següents és àmpliament documentada Puigtinyós, dins el bisbat de Barcelona, és una de les parròquies que contribuïren a la dècima papal dels anys 1279 i 1280, amb un total de 38 sous cada any El 1388 hom demanà llicència al bisbe…

Aquest temple podria pertànyer a l’església de Santa Maria fora de muralla que és esmentada en l’acta de dotació de l’església de Sant Miquel d’Olèrdola de l’any 992 Tanmateix, no la trobem esmentada, certament, fins al testament de Pere de Vilafranca del 1187 D’altres notícies del moment també ens informen de la seva existència Al desembre del 1188 el rei Alfons I donà les notaries de Vilafranca i del seu territori a l’església de la dita vila A partir d’aquest moment l’església és àmpliament documentada en molts testaments Al final del segle XIII es procedí a la construcció de…

Situació Absis de l’antiga església parroquial, avui encastat dins un habitatge construït més tard ECSA - A Roura Les ruïnes d’aquesta església són situades a fora del recinte del castell de la Bastida, a migdia Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 32’ 50” N - Long 2° 35’ 16” E Història Sembla que aquesta església és la primitiva parròquia de la Bastida esmentada ja el 1011 amb el nom de Sant Miquel de Mollet en la butlla que el papa Sergi IV atorgà a Santa Maria d’Arles, en la qual es confirmaven les seves possessions L’església és àmpliament documentada als segles següents A partir…

Capella situada a la part baixa de la torre major del casal conegut com Torre d’en Malla Aquesta torre es va construir a l’indret de la Vilatzir en els documents villa Luidviro, villa Alduirí, Villadziro, Vilautzir , etc, àmpliament documentada des del 904 El 1044 Riculf en el seu testament va llegar l’església de Sant Iscle al seu fill Guiu, i altres béns al sacerdot que la regís El 1067 hi ha una deixa per obres Més endavant el seu domini va passar al monestir de Sant Cugat í així el papa Urbà II el 1098 confirmava al monestir la possessió de Sant Iscle de Villa Auziri El…

Presenten, entre altres característiques, cintura escapular firmisterna, és a dir, fixa, maxillar superior sovint dentat, pupilla horitzontal ellipsoïdal, ulls prominents, pell relativament llisa i potes posteriors molt llargues, amb membrana interdigital normalment molt ben desenvolupada, i molt aptes per al salt i la natació La família és àmpliament distribuïda arreu del món, encara que esdevé molt rara a Amèrica del Sud i a Austràlia A Europa és representada per diverses espècies del gènere Rana Es caracteritza perquè posseeix una llengua lliure, fortament escotada a la vora…

Gràcies a la recent redescoberta del Cartoral de Santa Maria de Roses Arxiu Diocesà de Girona coneixem notícies prou importants sobre el vilar de Rustià o Rusticià, on hi havia una església La primera vegada que s’esmenta és el 898, en la venda d’un camp situat a “ Rusticiano” Les possessions i els drets que hi tingué l’abadia de Santa Maria de Roses anaren creixent des del segle X fins al segle XIII La dotació del comte Gausfred a aquest cenobi de l’any 976 concedia, a més d’una diversitat de possessions en aquest lloc, la seva església “ in loco qui dicitur Rusticiano ecclesiam Sancti…