Resultats de la cerca

Valldellou fou conquerit pels vescomtes d’Àger abans del 1090 La incor poració al vescomtat fou fruit de les campanyes militars del vescomte Guerau Ponç II de Cabrera, conqueridor de totes aquestes contrades, des de Casserres fins a Pinyana, en nom dels comtes de Barcelona Aquest vescomte lliurà al cavaller Arnau Pere de Girbeta una alberga a Valldellou Ja a la fi del segle XII les tropes reials assetjaren el castell de Valldellou 1191 Sovint el castell de Valldellou fou lliurat en esponsalici a les vescomtesses d’Àger, com ara Estefania 1092, Marquesa d’Urgell 1194, 1204 i Elo de Castre 1205…

Situació Escasses restes d’aquest jaciment, aparegudes a la banda meridional del turó EFS El turó conegut com a Puig Castellar es troba al límit meridional del municipi de Biosca, justament a la dreta del Llobregós Mapa 34-14 361 Situació 31TCG618320 S’hi accedeix per la carretera LV-3113, que uneix Guissona amb Biosca, la qual segueix la riera d’aquest nom Prop del riu, cal enfilar-se serra amunt i al cap d’uns 15 minuts s’arriba a una primera elevació Tot seguit, cal superar un marcat collet natural abans d’arribar al cim El pendent nord és molt abrupte, fet que obliga a…

Situació Vista aèria de les imposants ruïnes d’aquest castell, que es drecen en un turó abrupte al NE de les gorges de Sant Jacme ECSA - F Tellosa Vista del sector millor conservat del castell, amb la torre de planta pentagonal, el recinte ampli i la torre de planta quadrangular que corona el conjunt ECSA - A Roura Les imposants ruïnes del castell de Castelfisèl es troben dalt d’un turó abrupte de 496 m d’altitud, al NE de les gorges de Sant Jacme i al S de la vila de Caudièrs Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 47′ 54″ N - Long 2° 23′ 32″ E De la carretera que va de…

Situació Basament d’aquesta torre, que s’endevina a mig coster, al centre de la fotografia ECSA - J Bolòs A l’oest del castell de Nyòvols, a l’altra banda de la Tet, damunt d’una roca, hi ha les restes d’una torre de guaita que segurament cal relacionar amb aquest castell Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 32’ 3” N - Long 2° 16’ 37” E És molt difícil d’arribar-hi És quasi impossible d’anar-hi travessant el riu engorjat També és molt difícil d’atansar-s’hi per l’abrupte i rocós vessant de muntanya que hi ha al seu darrere, venint dels Banys de Toès o dels Banys de Canavelles JBM…

La banda de ponent de la serra del Cabeçó de l’Or destaca pel seu caràcter abrupte Ramon Dolç La serra del Cabeçó de l’Or 213, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic La serra del Cabeçó de l’Or és un massís calcari de 1207 m d’altitud, amb cim pla i vessants abruptes per la cara oest, que ressalta fortament en el relleu per la seva proximitat a la mar La serra està intensament afectada per processos càrstics que han donat lloc a profunds tallats, línies de crestalls, agulles i cavernes, com la cova de la Granota i la dels Canelobres Aquesta última, de grans…

La cresta dels Bartolons, vigorós contrafort meridional de la serra de la Grana Rafael Paulo Les serres de la Grana, l’Aguilar i Orxeta 211, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic Les serres de la Grana i l’Aguilar orlen pel sud el massís d’Aitana Constituïdes per calcàries i margues eocenes, es troben en una zona intensament tectonitzada i amb multitud de fractures que sovint permeten l’aflorament de materials triàsics un magnífic exemple es troba a la vall del riu de la Torre, on una falla de direcció nord-sud posa en contacte les calcinals albienses amb les argiles i algeps…

Espadats i costers meridionals de la serra de Cavalls Ernest Costa Les serres de Pàndols i de Cavalls 25, entre els principals espais naturals del sistema litoral català Entre els rius de la Canaleta i Sec, que prolonguen pel nord-est els ports de Tortosa i Beseit, es localitzen les serres de Pàndols i de Cavalls, muntanyes que configuren la transició entre les terres litorals i les planes continentals de la depressió de l’Ebre Malgrat les escasses altituds el cim més alt és el puig Cavaller de 709 m, presenten un relleu abrupte i retallat per barrancs bastant profunds El…

La serra dels Bastets colpeix per la rotunditat dels morrals rocosos que presenta en tota la seva longitud Ernest Costa Les serres de Busa i dels Bastets 212, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus Al sud de la serra del Verd, entre els rius Cardener i de l’aigua d’Ora, hi ha el petit però abrupte sistema muntanyós integrat per les serres de Busa i dels Bastets Aquestes formen part de l’alineació orogràfica que inclou també la Mola de Lord i les serres dels Tossals i de Picancel L’alineació s’estén en direcció E-W per les comarques del Solsonès i el…

La serra de Montsià és coberta gairebé exclusivament de formacions arbustives Ernest Costa La serra de Montsià 213, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià La serra de Montsià constitueix una entitat orogràfica molt individualitzada que ressalta fortament enmig de les planes circumdants, malgrat la modesta altitud que assoleix la Tenda, 756 m El rocam, integrat principalment per calcàries fissurades del Cretaci inferior, origina un relleu abrupte, sobretot al vessant litoral, on els espadats configuren una veritable muralla La vegetació presenta grans…

El bosc de la Marquesa, immediat a la punta de la Móra, es conserva com a testimoni molt notable del savinar litoral, una comunitat ben rara als Països Catalans continentals Ernest Costa La punta de la Móra 28, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Al nord del cap de Salou, entre la punta de la Creueta i Tamarit, s’estén una petita àrea litoral de tipus rocallós, notable en el context del Principat La punta de la Móra és dels pocs espais costaners del migjorn català que s’ha deslliurat de la febre urbanitzadora iniciada els anys seixanta, i constitueix un bell…