Resultats de la cerca

Metallografia d'una barreta de bronze 200 augments del pic dels Corbs, Sagunt, ~1000-750 aC SR El coure, el bronze, el ferro i l'acer són els materials sobre els quals ha estat fonamentat el progrés metallúrgic de nombroses societats al llarg de la història La seva importància econòmica i estratègica alçà i arruïnà imperis del món antic, i forçà l'obertura de noves rutes al comerç a través de les quals circularen primeres matèries i objectes manufacturats procedents de llunyanes regions Tant aleshores com ara, la producció i l'ús de metalls resultava un bon indicador de la…

Ferrocarril de les mines d’Ojos Negros a Sagunt A final del segle XIX, l’empresari basc Ramon de la Sota y Llano es va interessar per les mines de ferro situades a Ojos Negros Terol L’interès de l’empresari basc es devia al progressiu esgotament de les mines del litoral cantàbric, però el problema era el transport des d’uns jaciments tan allunyats de la costa Així, quan a l’agost del 1900 Sota i el seu soci Eduardo Aznar van arrendar les mines, el primer problema fou el de construir una línia ferroviària fins al litoral mediterrani i, allà, erigir un moll de càrrega Van sorgir, d…

Situació Zona industrial del jaciment on s’aprecien dos estrats ben diferenciats El primer correspon a la disgregació dels òxids de ferro, de color vermellós, i el segon, més negre i en primer pla, conté fragments de carbons M Sancho El jaciment es troba situat en el coll de Fabregada, punt de divisió d’aigües entre les conques de la Noguera Pallaresa i de la Noguera Ribargoçana, en la vall i el municipi de Sant Esteve de la Sarga Al sud limita amb la serra del Montsec d’Ares, amb una alçada màxima en el cim del Santalís de 1 678 m, la qual representa una veritable muralla natural que separa…

Situació La petita església de Santa Anna és al centre del poble, en una planta propera a l’església parroquial de Santa Maria Mapa 257M781 Situació 31TGD709739 Història És un edifici d’origen romànic del qual no tenim referències documentals al llarg de l’edat mitjana Tanmateix sabem que al segle XVIII depenia de la parròquia de la vila, dedicada a santa Maria Pel que fa a èpoques més recents, tampoc no disposem d’informació, i tan sols la data de 1848 a la fusta de la porta d’accés ens notifica que ha sofert algunes reformes L’any 1975 fou restaurada pels veïns de la població MLIR Església…

Situació Aspecte que ofereixen les ruïnes de l’església, amb el mur de migdia, en el qual hi ha oberta la porta d’entrada F Baltà Amb el nom de Sant Cebrià dels Alls hom coneix l’església del poble del mateix nom, anomenat també Camós de les Gavarres, situat a llevant del puig d’Arques, el punt més alt de la serra de les Gavarres Mapa 334M781 Situació 31TEG013376 Per arribar-hi cal agafar el camí de Calonge, que surt de la carretera de Calonge a la Bisbal És un camí de terra en molt mal estat, a causa del despoblament, apte només per a vehicles tot terreny als darrers trams Des del Mas Sais,…

Exemplar de ferro, procedent d’Olot, que actualment es conserva al Museu Episcopal de Vic amb el número d’inventari 3 235 Al Museu Episcopal de Vic, amb el número d’inventari 3 235, es conserva un candeler procedent d’Olot Consta que va entrar a formar part de la collecció del museu abans de 1893 Aquest candeler, de ferro forjat, fa 23,50 cm d’alçada És compost per tres potes corbes El punt d’intersecció de les tres potes és format per una superfície triangular, de la qual surt la canya o scapus Aquesta és decorada amb dos nusos als dos extrems del superior parteix…

Al llarg dels segles XI i XII, i fins a temps força recents segle XIX, la forja del ferro a casa nostra assolí nivells de qualitat considerable Les comarques del Vallespir i el Conflent i, en general, les conques dels rius Tet i Tec eren riques en meners, d’on s’extreia el mineral de ferro Foren importants les mines de Reiners, la Bastida, Riuferrer, Cortsaví, Espirà, Vernet, Fillols, Saorra i Taurinyà, entre d’altres Actualment estan exhaurides Només resten en explotació les no gaire conegudes mines de Vetera al Canigó D’altra banda, per elaborar aquest mineral de ferro sorgiren tot un…

Església avui desapareguda situada a la vall dita encara de Sant Cugat popularment Sant Colgat, vers el terme d’Escaró És esmentada des de l’any 981, en què la cella Sancti Cucufatis in comitatu Confluentis fou confirmada pel rei Lotari al monestir de Sant Genís de Fontanes Encara existia a mitjan segle XVII En aquest paratge hi ha les mines de ferro de la Coma de Sant Colgat documentades amb aquest nom l’any 1662, que eren explotades pels senyors Nyers No sembla que hi restin vestigis de l’església medieval

Aquesta església es trobava dintre l’antic terme del castell de Taradell, prop de la fortalesa, ja que la seva funció fou la de capella castellera Les primeres notícies de l’església apareixen l’any 1185 Tenia cura del culte un sacerdot beneficiat que també tenia al seu càrrec la capella de Sant Quirze de Subiradells L’abandonament del castell motivà al seu torn la destrucció de la capella castellera, i l’any 1599 ja es trobava derruïda Avui un petit pedró amb una creu de ferro recorda la ubicació de l’antiga capella totalment desapareguda

Situació Conjunt singular de l'església de Sant Esteve de Brió, la rectoria i una antiga torre civil, tot situat sobre un mateix eix longitudinal, que formen el petit nucli rural de Brió F Tur L’antic poble de Brió era format per un conjunt disseminat de cases, agregat a Sant Miquel de Campmajor situat al marge esquerre del Ser Mapa L38-11257 Situació 31TDG744688 Per arribar-hi cal prendre la carretera de Banyoles a Olot per Mieres i Santa Pau 9 km després, cal desviar-se per la carretera de Sant Miquel de Campmajor i el Collell Als 2,5 km cal agafar a la dreta un camí de terra que segueix…