Resultats de la cerca
Es mostren 46 resultats
Castell del Canós (els Plans de Sió)
Art romànic
No es tenen gaires notícies sobre el castell del Canós No se n’ha trobat cap esment fins el 1120, en què Guillem Pere i la seva muller Sicarda donaren a Santa Maria de la Seu d’Urgell el castell de Cannons o Cannos , situat al comtat d’Urgell, a l’apèndix de Sant Donat de Sedó, amb el pacte que el retindrien mentre visquessin ells i el seu fill al servei de la canònica d’Urgell Entre els nobles signataris de la carta de poblament d’Agramunt de l’any 1163, hi figuren Arnau i Martí del Canós, potser relacionats amb el terme En el testament sacramental de Guerau de Granyena del 1173…
Sant Feliu de Pesillà de la Ribera
Art romànic
Un dels primers esments de l’església parroquial de Pesillà data de l’any 876, en què Anna, filla del difunt Alaric, comte d’Empúries, donà al comte Radulf i a la seva esposa Ridlinda diversos alous, entre els quals s’esmenta la “Villa Pidiliano cum sous ecclesias” encara que el document no explicita les advocacions d’aquestes esglésies, hom sap que es tracta de Sant Sadurní, l’església del cementiri, i de la de Sant Feliu, l’església parroquial Anys més tard, el 898, els comtes Radulf i Ridlinda cediren a Santa Maria de la Grassa la propietat de la vila de Pesillà, juntament amb les seves…
Sant Cristòfol de Lliçà de Vall
Art romànic
L’església de Sant Cristòfol de Lliçà es troba en un petit altiplà dins el barri conegut històricament com la Sagrera, fora del centre actual de la vila La primera notícia referent a la parròquia de Lliçà de Vall es troba al cartulari de Sant Cugat, en un document datat l’any 946 quan els esposos Senderet i Elisabet donaren al senyor i a la casa de Sant Cugat un alou consistent en terres i vinyes al terme de Lliçà de Vall, al lloc de Perafita Durant els segles X i XI, el Cartulari de Sant Cugat recull diverses donacions de terres efectuades a la parròquia de Lliçà de Vall, que és anomenada…
Castell de Castellserà
Art romànic
El poble de Castellserà es troba a 267 m d’altitud, al vessant de migdia de la serra d’Almenara El lloc fou conquerit a la darreria del segle XI, època en què es degué bastir el castell, integrat al comtat d’Urgell La primera referència del seu terme apareix en una escriptura datada el 1173 per la qual Guillem Seró, el seu germà Pere i llur mare Ermessenda donaren a l’obra de Santa Maria de la Seu una peça de terra que tenien a la plana d’Alúdia, la qual limitava per una part amb el terminus de Castelsseran Al començament del segle XIII era senyor de Castellserà Martí de Vall-llebrera, que es…
Castell de Montalbà (Vilagrassa)
Art romànic
L’antic lloc de Montalbà s’emplaça a l’extrem sud-oest del municipi, assentat damunt un petit pujol Una de les primeres referències del termine de Monte Albano data del 1080, any en què és esmentat com a afrontació territorial del castell de Valerna en la donació que feren d’aquesta fortalesa Arnau Company i la seva muller Guisla als esposos Ponç Duran i Ermengarda i a altres particulars El castell és mencionat el 1082, any en què els comtes de Barcelona Ramon Berenguer II i Mafalda donaren a Miró Riculf ipso castro de Monte alba amb tots els seus termes i les seves pertinences, el qual era…
Sant Feliu de Celrà
Art romànic
Situació Finestra de doble esqueixada, d’acurada execució, un dels pocs elements característics de l’antiga església romànica de Sant Feliu de Celrà, reconstruïda al segle XVIII F Tur L’església parroquial de Sant Feliu de Celrà centra el nucli antic de la població Mapa L 39-12296 Situació 31TDG901528 Història El poble de Celrà, documentat des de l’any 922, consta que el 1059 pertanyia als senyors de Cervià En una convinença de l’any 1061, que figura en el Liber feudorum maior , aquesta església era objecte de la disputa que enfrontava Ramon Berenguer I i Almodis amb el vescomte Ponç Guerau L…
Sant Felix de Donesan (Queragut)
Les ruïnes d’aquesta església es troben al llogaret de Sant Felix, al nord-oest del poble de Queragut, passat el veïnat de Lo Mas Probablement, aquesta església va ser l’única parròquia i església del Donasà fins al segle XIV, data en què es documenta la parròquia de Sant Nazari de Ròsa Sant Felix és l’església més antiga del departament de l’Arieja que es coneix Se’n té notícia des de l’any 844, en què Argila, fill del comte Berà, va vendre al seu fill, també anomenat Berà, la villa de Donasà, amb l’església que allí hi havia en honor de sant Feliu Aquesta església té els seus orígens…
Torre o castell del Remei, abans de Cortesa, de n’Eral o del Bisbe (Penelles)
Art romànic
Sembla que és possible identificar l’actual castell del Remei amb la torre anomenada a l’edat mitjana torre de n’Eral o de Cortesa, que va pertànyer al monestir de Santa Maria de Gualter El primer esment de la torre de Nerall és de l’any 1114, com a afrontació del castell de Carruçumers L’any 1123 Guillem, prior de Gualter, i Guisla, Berenguer i Bernat d’Anglesola arribaren a un acord pel qual aquests darrers cediren a Gualter la torre anomenada Cortesa amb tots els seus termes, tal com s’establia en el testament de Berenguer Arnau El prior, per la seva part, es comprometé a compartir amb…
Necròpoli de Maranyol (Sanui i Alins)
Art romànic
Situació Una de les tombes excavades a la penya, molt desgastada per l’erosió ECSA - J Bolòs Al cim d’una petita elevació, coberta d’alzines i envoltada de camps de conreu, hi ha una necròpoli de tombes excavades a la roca i d’enterraments fets amb lloses És uns 3 km al sud-oest del poble de Sanui Mapa 31-13 326 Situació 31TBG760482 Si seguim la carretera A-133, que va de Sanui cap a Sant Esteve de Llitera, havent deixat a mà dreta la carretera de Montsó, agafarem el segon camí que trobem a mà dreta, situat a 1 km d’aquest trencall Hem de seguir aquesta pista uns 300 m, en direcció sud Quan…
Castell de la Llena (Lladurs)
Art romànic
Era situat vora l’església parroquial del mateix lloc, però no se’n conserven ni ruïnes Ben altrament, són relativament abundants les notícies documentals que en tenim des del segle XI L’any 1050 fou donat pel comte d’Urgell Ermengol V a Joquetz Guillem Uns anys després, el 1087, Bernat Gispert el traspassava a Guillem Gispert i a la seva muller Godlèn Aquest matrimoni i el seu fill Babot, l’any 1106, signaven una convinença amb Santa Maria de Solsona, en virtut de la qual havien de posseir el castell de la Llena en feu de la canònica solsonina mentre visquessin i, havent mort,…