Resultats de la cerca
Es mostren 247 resultats
Domus de Santiga (Santa Perpètua de Mogoda)
Art romànic
El lloc de Santiga té uns orígens molt antics Hem de tenir en compte que des de l’any 983 hi ha referències directes de l’església de Santa Maria l’Antiga Això no obstant, el primer document que ens testimonia l’existència de la domus de Santiga és força més tardà L’any 1121 Arnau Geribert d’Antiga, en fer testament, va cedir a la seva esposa Guilla, entre d’altres llegats, la fortalesa anomenada Antiga amb tots els alous i béns que hi havia dins el seu terme Arnau Geribert, doncs, era el senyor de la quadra d’Antiga i un personatge important en el seu temps Entre les signatures d’una donació…
Castell de Tudela de Segre (Artesa de Segre)
Art romànic
Tudela es documenta des de l’any 1092, en què Ermessenda féu donació testamentària d’una unça a Sant Pere de Tudela El 1151 l’ardiaca Arnau de la Seu d’Urgell, capellà d’Artesa, cedí l’usdefruit del que posseïa a Tudela i a Sallent, a la seva església El castell de Tudela formà part dels dominis dels vescomtes d’Àger Curiosament, de l’any 1172 es consignen dos testaments, pels quals els testadors deixaven a llur descendència el castell de Tudela Un d’ells és l’acta testamentària de Bertran de Preixens, en la qual llegava la dita fortalesa a la seva filla Elisenda L’altre testament fou atorgat…
Castell d’Avinyó (Avinyonet del Penedès)
Art romànic
Possiblement aquest castell estigué emplaçat al lloc on ara hi ha la malmesa masia de Can Porràfols, dalt d’un petit turonet proper a l’església de Sant Pere Al segle X ja existia i estava encomanat a Màger, fill de Sendred, en nom del comte Això es confirma quan el bisbe Vives de Barcelona va anar a consagrar l’església de Sant Pere, aixecada al castell d’Avinyó, entre els anys 973 i 995 En la butlla adreçada pel papa Silvestre II al monestir de Sant Cugat de l’any 1002 consta que l’esmentat cenobi posseïa un alou a Avinyó que fou de Màger El castell degué passar per força vicissituds al…
Sant Esteve de Barreda (Tremp)
Art romànic
Aquesta església es trobava segurament on avui encara hi ha el mas de Barreda, antiga granja del monestir d’Alaó enlairada a la costa esquerra del torrent del Solà, al nord del terme antic de Sapeira Trobem esment del topònim l’any 1010 com a termenal de Sant Esteve de la Sarga La possessió d’aquesta església fou força disputada entre el monestir d’Alaó i els senyors de Sapeira, castell amb el qual limitava en aquell temps L’any 1078, vers cap d’any, el bisbe Ramon Dalmau de Roda es preocupà de refer el patrimoni alaonès i va trametre llegats a Guiu de Sapeira perquè anés al…
Sant Andreu de Llobons (Vallromanes)
Art romànic
Aquesta ermita era situada prop de la línia divisòria del terme de Premià de Dalt, sota el puig de Sant Mateu A Vallromanes hi havia hagut dues capelles sufragànies de l’església de Sant Vicenç, dedicades a sant Andreu L’una a la Torre Tavernera i l’altra a Llobons No es pot assegurar quina de les dues fou la beneficiada en el llegat de Pere Montornès, l’any 1157 Hi ha autors que suposen que fou aquesta darrera, mentre que Vall i Rimblas creu que el senyor de Montornès devia comprometre’s a pagar la coberta de l’església annexa a casa seva, és a dir, a la Torre Tavernera L’any 1264 Guillem de…
Sant Joan de Cabanabona
Art romànic
L’església parroquial del poble de Cabanabona és documentada per primera vegada l’any 1101, en el testament sacramental de Ramir, jurat sobre l’altar de Sant Joan de Cabanabona Segons que declaren els marmessors, Ramir feu nombrosos llegats a l’esmentada església, entre d’altres, diversos camps i vinyes un cup, una tona i quatre unces en diners per a l’obra de l’església dues unces perquè els clergues de Sant Joan cantessin misses dues vànoves per a les habitacions dels mateixos clergues, i dos bous i tots els seus mobles, excepte la millor taula, per a l’obra del cloquer D’…
Santa Cecília de la Carrera i Santa Margarida de Fontarnau (Vic)
Art romànic
Aquestes esglésies es trobaven dins l’antic terme del castell de Sentfores Encara que puguin semblar dues esglésies diferents, cal creure que es tracta de dues advocacions dintre un mateix temple, únicament que un trasllat d’edifici i de culte fa que sembli que hi hagi hagut dues esglésies ben separades Inicialment apareix esmentada com a Santa Cecília La primera dada és de l’any 1151, quan el bisbe Pere de Redorta consagrà l’església parroquial de Sant Martí de Sentfores i uní les sufragànies de Sant Pere de Sentfores i Santa Cecília a la parroquial, encara que la condició de sufragània la…
Sant Grau (Prats de Lluçanès)
Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell d’Oristà, en l’àmbit territorial de la parròquia de Sant Vicenç de Prats de Lluçanès Des d’un principi degué ser una simple capella rural, fins que en una època incerta deixà de tenir culte El terme del castell d’Oristà es documenta a partir del 908 El lloc de Prats es troba en la documentació el 905 L’església de Sant Grau comença a aparèixer documentada a partir del 1074 Fins al segle XIII o XIV seguí atraient la pietat dels fidels dels voltants, que en els seus testaments li feien llegats piadosos No se sap del cert…
Mare de Déu de Puigcerver (Alforja)
Art romànic
Santuari marià en el límit dels termes d’Alforja i Riudecols, al cim de la muntanya del mateix nom La construcció d’aquesta església es degué a la iniciativa del llinatge dels Arcs El 1227 morí Pere dels Arcs, senyor d’Alforja Entre altres llegats, encarregà a la seva esposa Ròmia la construcció de l’església de Puigcerver Al seu torn, Ròmia, el 1233, deixà el mateix encàrrec testamentari al seu fill Pere, i aleshores, probablement, fou bastida tot seguit Pere dels Arcs s’enfrontà violentament amb l’arquebisbe en no voler reconèixer que tenia Alforja en feu de la mitra i les…
Sant Miquel del castell de Montpalau (Pineda de Mar)
Art romànic
Situació Les ruïnes d’aquesta capella són situades a la banda de llevant del cim on es troba el castell, i en bona part fora del seu recinte murat Mapa 38-15394 Situació 31TDG728104 CMR-EJC Història Aquesta capella, amb la titularitat típica d’una ca-pella castellera, té una història que es confon amb la del castell Existia certament al segle XII, i va perdre importància i va deixar de tenir culte, a l’igual que el castell, al segle XV Les escasses notícies que se’n coneixen provenen de llegats piadosos APF Església Si s’ha de jutjar pels vestigis conservats, sembla que havia…