Resultats de la cerca

L’únic esment d’aquesta església es troba en l’ Ordinatio ecclesiae Ilerdensis del 1168, en la qual apareix adscrita a la pabordia de Sant Joan Els documents del segle XII del Llibre Verd fan referència al raval de Sant Tomàs Hom desconeix la seva situació exacta

Aquesta parròquia, ara desapareguda, és esmentada com a tal en la visita que els delegats de l’arquebisbe de Tarragona realitzaren l’any 1314 a les esglésies parroquials de l’ardiaconat de Tremp Tanmateix des del 1099, sembla que era adscrita a la canònica de Mur, i per tant, el bisbe d’Urgell no hi tenia jurisdicció eclesiàstica El lloc d’Alta-riba fou incorporat a la corona any 1423, conjuntament amb els lloc d’Orrit Palau, Susterris i Puigcercós

Al llarg del segle XI, el lloc del Cher Foradado 1004, Kero-foradat 1068 o Chero Foradad 1075, apareix en diferents documents com a límit de diverses terres El castell del Quer Foradat documentat també en aquest segle com a possessió dels comtes de Cerdanya, passà, posteriorment, per donació, a la família dels Pinós L’any 1312 l’església de Sant Genís de Quer, del deganat de Cerdanya, fou visitada pels de-, legats de l’arquebisbe de Tarragona El capellà de Querio pagava, segons consta en el llibre de la dècima de la diòcesi d’Urgell del 1391, 1 lliura i 4 sous Actualment l’església parroquial…

Aquesta capella apareix esmentada en els nomenclàtors del final del segle XIV, relatius a la diòcesi de Girona, com a capella adscrita a la parròquia de Santa Coloma de Cabanelles L’emplaçament d’aquesta església desapareguda ha estat localitzat vora el mas de Can Garriga, a uns 3 km vers migjorn de Cabanelles, vora la riera de Sant Jaume Segons la informació recollida al mateix lloc, al punt on devia erigir-se l’església, tot treballant les terres aparegué una cavitat que hom deixà al descobert esperant que algú anés a investigar-la El forat fou tapat posteriorment, sense que…

Cretes pertanyia inicialment al gran terme i al castell de Calaceit És documentat des del segle XII La seva història és parallela a la de Calaceit i per això el 1209 passà a poder del bisbe de Tortosa, raó per la qual en la concòrdia del 1210 restà adscrita a la diòcesi de Tortosa, de la qual va dependre fins el 1957 El bisbe de Tortosa la cedí poc després als calatravesos, però sempre va conservar alguns dominis al lloc, per la qual cosa a partir del 1295 l’orde i el bisbat de Tortosa mantingueren un important plet durant molts d’anys La seva església parroquial, documentada des…

El seu territori fou ocupat inicialment pel rei Alfons I d’Aragó, a l’inici del segle XII, i definitivament a partir del 1151 pels senyors cognomenats Cambrils que lluitaven sota la bandera del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV En un primer moment el domini de l’indret correspongué als Cambrils L’any 1192 ja hi ha constància d’una església El 1209 el rei Pere I cedí tots els seus drets al terme de Lledó al bisbe de Tortosa, que així obtingué l’any següent que la parròquia de Lledó quedés adscrita a la diòcesi de Tortosa L’any 1314 el bisbe Francesc de Paolac visità la…

La parròquia de Santa Eulàlia de Viladonja era una de les quatre parròquies, juntament amb Sant Feliu d’Estiula i Sant Esteve de la Riba, del bisbat de Vic, i Sant Llorenç de Corrubí, sufragània de Sant Jaume de Frontanyà, que formaven l’antic municipi de Sant Esteve de la Riba, creat l’any 1830 i que l’any 1860 passà a anomenar-se Viladonja, fins a l’any 1974 que fou annexat al de les Llosses Les quatre parròquies pertanyien al monestir de Ripoll L’esment més antic, conegut, del lloc és el de l’any 975, quan Aga cedí al monestir de Ripoll la vila rural de “ Doneia ” o “ Donia ”, que tenia…

Els anys 1001 o 1003 i 1017 hi ha documentades dues donacions de sengles alous a Santa Maria de la Seu, situats al terme de Sant Iscle —després terme de Turbiàs— a la vila d’Eres El lloc és esmentat en altres documents relatius a la vall de Castellbò dels anys 1030, 1035 o 1113 En una venda feta pel vescomte Ramon Mir i la seva muller, datada entre el 1060 i el 1108, consta entre els termes de la vall de Castellbò, el de Sant Vicenç, vinculat al de Sant Iscle i Santa Coloma, que molt bé podria referir-se a Sant Vicenç d’Eres Tanmateix, atesa la manca d’informació documental, no es pot…

Situació L’església de Sant Pau de Pinós, molt transformada, es troba al sector de migjorn del terme, entre la riera de Merlès i la Vall de Vila-ramó Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 331-M781 x 13,6 — y 47,2 31 TDG136472 Hom hi pot anar per la carretera de Navàs a Berga Abans del quilòmetre 21, poc després de Navàs, a mà dreta, surt una carretera que va a Gaià Aquesta carretera, que segueix en direcció a Prats de Lluçanès, passa per Sant Pau de Pinós JVV Història Aquesta església es trobava dins l’antic…

El territori del Baridà, esmentat ja l’any 882 i en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, apareix profusament en la documentació dels segles X, XI i XII el seu centre era el castell de Bar, esmentat l’any 895 De pertinença comtal primer, amb la incorporació del comtat de Cerdanya a la corona amb Jaume I, passà a mans reials al segle XIV pertangué al vescomtat de Castellbò, i retornà, al principi del segle XV, a la corona L’església del lloc era dedicada a sant Esteve L’any 970, en les afrontacions d’una terra situada al castell de Bar s’esmenta la terra de Sant Esteve, que hem de suposar…