Resultats de la cerca

En l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, entre les parròquies de la Vall de Cardós, hi consta el lloc de Labroso En un document del 1087, en què el comte Artau II de Pallars Sobirà donava a Santa Maria de la Seu la vila de Lleret, entre els límits d’aquesta s’esmenta el lloc de Ladroso Posteriorment la vila figura en l’acta de consagració de Sant Martí de Cardós, del 1146, a la qual aportava anualment un modi de blat L’església de Sant Pere de Lladrós fou una de les esglésies parroquials visitades pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona en la seva visita al deganat de…

El primer esment, ara per ara, conegut del lloc de Lladorre és de l’any 1146, en l’acta de consagració de l’església de Sant Martí de Cardós o del Pui, en la qual els habitants d’aquesta vila es comprometien a pagar anualment a la nova església, per al seu manteniment, un modi de blat L’any 1314, en la relació d’esglésies parroquials del deganat de Cardós visitades per delegats de l’arquebisbe de Tarragona consta l’església de Sancti Martini de Ribera Ayque , que, per l’ordre o itinerari de les esglésies visitades, ha de correspondre a Sant Martí de Lladorre, encara que podria tractar-se de…

El lloc de Venante és esmentat ja l’any 1015, en què el vescomte Ató de Pallars donà a Santa Maria de la Seu I metro de vi que rebia en aquesta vila En l’acta de consagració de l’església de Sant Martí de Cardós, de l’any 1146, consta que els habitants de Bennet havien de lliurar-li, anualment, mig modi de blat En la visita realitzada, entre els anys 1314 i 1315, pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona al deganat de Cardós del bisbat d’Urgell, Sant Lliser de Benante hi figura com a església parroquial Sembla que a la fi del segle XV ja no gaudia d’aquesta categoria, sinó que…

El lloc d’Arrós és esmentat l’any 1146 en l’acta de consagració de l’església de Sant Martí de Cardós, a la qual els habitants de la vila havien de lliurar, anualment, un modi de blat La vila figura també en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de Gerri, del 1149, a la qual Guillem d’Esterri féu donació del mas de Pere Guillem del lloc d’ Erross L’església de Sant Julià és inclosa en la relació d’esglésies parroquials visitades pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona al deganat de Cardós del bisbat d’Urgell, entre els anys 1314 i 1315 L’edifici actual de l’…

La primera església romànica de Corbera és, avui dia, totalment perduda És possible que fos edificada prop de l’indret que ocupa avui el santuari de Corbera, o que aquest santuari fos construït sobre les ruïnes de Sant Vicenç La primera notícia que tenim del lloc és de l’any 899 es tracta de l’acta de consagració de l’església de Sant Vicenç de Corbera El bisbe Nantigís consagrà l’església a precs del prevere Ranesind i de tot el poble que habitava la parròquia de Corbera situada dins l’antic comtat de Berga in territorium Bergitanense, in locum vocitatum Corbera , el bisbe d’Urgell estipulà…

El lloc d’Espiells s’esmenta per primera vegada en el precepte del rei Lotari de l’any 986 que confirmava les propietats del monestir de Sant Cugat del Vallès Segurament, al segle X, a l’indret ja hi havia un petit nucli humà La torre d’Espiells apareix documentada a mitjan segle XI El 1063 l’abat de Sant Cugat, Andreu, negocià un acord amb Umbert de Cervelló i la seva muller Dalmizana sobre la donació del domini útil de la propietat d’Espiells formada per l’església i la torre, amb els seus termes Umbert de Cervelló reconegué com a senyor del lloc l’abat de Sant Cugat, al qual es comprometé…

L’any 1081 Senior dona al monestir de Gerri un alou situat al pàgus cortesà, a la vila de Pujol, a l’apèndix de Sant Pere, sobre el barranc de les Moreres, al lloc de Castell Salat Castello Salado Aquesta és la primera referència topogràfica d’un castell que d’antuvi es presenta com un domini dels comtes de Pallars Sobirà i que un segle més tard desapareixerà de la documentació Al terme de Castell Salat es localitzen també sis eres de sal que l’any 1141 Artau III vengué als hospitalers de Sant Joan de Jerusalem, establerts ja al Pallars Quatre anys més tard, Artau IV i Guillema vengueren al…

Situació Planta de l’edifici, a escala 1200 J Bolòs La petita església de Sant Cebrià es troba dintre la demarcació parroquial de Sant Esteve de Llémena, dalt un turó, i actualment es troba abandonada Mapa 295M781 Situació 31TDG676572 Per anar-hi cal agafar des d’Olot la carretera que va a les Preses En arribar a aquesta població, surt, vers tramuntana, una carretera que va a les Encies i a Sant Esteve de Llémena, amb uns 25 km de recorregut Des de Sant Esteve de Llémena cal pujar a peu a Sant Cebrià JVV Història La història de la capella de Sant Cebrià, situada al terme municipal de Sant…

L’església d’Olvan formava part dels dominis de la baronia de la Portella des de la seva construcció fou parroquial del lloc, però l’actual edifici del segle XVIII no conserva cap testimoni de la primera obra romànica La primera notícia de l’església i del lloc és l’acta de consagració de l’església de Santa Maria l’any 899 el bisbe Nantigís de la Seu d’Urgell dedicava l’església a santa Maria complint amb els precs del baró illustre del lloc, Froia, i dels habitants de la dita parròquia del castell d’Olvan Amb la consagració quedava definitivament organitzada la vida religiosa i consolidada…

Situació Aspecte que ofereix l’interior de l’església L Prat Al bell mig d’una rodalia de masies i camins de l’alta vall d’Ora, a la riba esquerra del riu, trobem la casa-hostal i l’església de Sant Lleïr, els quals s’han convertit actualment en el nucli humà i d’hostatgeria d’aquests verals Mapa 292M781 Situació 31TCG905603 Al punt quilomètric 21 de la carretera de Solsona a Berga, a l’indret de Tentellatge, arrenca a mà esquerra un camí que va a la vall d’Ora, Sant Lleïr, Sant Pere de Graudescales, Busa i la Selva Seguint aquesta via, sempre indicada, arribarem, amb 9 km, a Sant Lleïr,…