Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
El poblat de Castellar del Portell (Crespià)
Art romànic
L’indret de Castellar —nom avui oblidat— era situat al sector meridional del lloc i veïnat de Portell, al planell i serrat que voregen els cingles que limiten amb el Fluvià, on hi ha les esglésies de Sant Miquel de Roca i Sant Bartomeu Castellar és un topònim molt repetit, el qual gairebé sempre té l’origen en l’existència de ruïnes de poblats o fortaleses de l’antiguitat, sovint emmurallades Castellar del Portell no n’és cap excepció ja que també hi ha vestigis evidents d’un antic hàbitat Pel fet d’ésser el fruit de prospeccions en superfície, les troballes més abundants s’han recollit a l’…
Casal o casa forta de Domanova (Rodés)
Art romànic
El lloc de Domanova és a uns 2 km al migdia de Rodés, enlairat entre els cursos de la ribera de Rigardà i la de les Croses Aquest indret és esmentat en la documentació l’any 942, quan el comte Sunifred II de Cerdanya feu donació a l’abadia benedictina de Sant Pere de Rodes d’un alou situat al terme de Vilella, que afrontava per una part amb Domonova Aquest indret fou el solar d’un important llinatge feudal, cognominat Domanova, els membres del qual són mencionats en la documentació des de la segona meitat del segle XI Així, vers el 1068 consta que Bernat Pere de Domanova tenia el castell…
Camí vell de Núria (Queralbs)
Art romànic
Situació Vista d’un tram del camí en el qual és perfectament apreciable la treballosa manera de collocar la pedra V Hurtado L’anomenat “camí vell” de Núria és un camí empedrat bastant ben conservat que travessa pràcticament tot l’extens municipi de Queralbs Arrenca a tocar del pont de la central elèctrica del Molí, situat al punt quilomètric 5,800 de la carretera comarcal de Ribes de Freser a Queralbs i arriba fins gairebé a les portes del santuari de Núria Té, doncs, una llargària d’aproximadament 8,500 km i supera un desnivell de més de 900 m El seu recorregut és perfectament apreciable en…
Sant Baldiri de Tavellera (el Port de la Selva)
Art romànic
Situació Un aspecte de l’exterior de l’església on és perfectament apreciable la part antiga, amb un absis que no encaixa amb la capçalera poligonal posterior La torre del fons és del segle XVI F Tur El santuari, ja molt enrunat, i la torre de Sant Baldiri de Tavellera, a la vall del torrent de la Galera, són situats uns 3 km al sud-est de la vila del Port de la Selva i menys de 2 km a migdia de la costa del Golfet, on hi ha la cala Tavellera i les de la Galera i Talabre, en plena península del cap de Creus Actualment el paratge és desert, ja que els masos de l’antic veïnat de la muntanya de…
Castell d’Orís
Art romànic
Situació Una vista del conjunt del castell, encimbellat dalt el turó, presa des del costat de llevant Hom pot imaginar-se amb facilitat la manera com havia estat aprofitat l’espai que oferia el turó testimoni i la grandiositat que havia de tenir tota la fortificació que dominava una important entrada a la Plana de Vic J Pagans-TAVISA El castell d’Orís es troba situat al cantó de tramuntana de la Plana de Vic, dalt un turó des d’on es domina una àmplia panoràmica, lloc de fàcil accés Aquest castell figura situat en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 37-12 294 x 35,3 —y 56,6…
L’estructura social i l’economia medieval de l’Anoia
Art romànic
L’estructura social Repobladors La majoria de les terres aprisiades no són repoblades directament pel comte La venda de Masquefa 963 i de Queralt 976, la permuta de Pierola 1063, les cessions, al bisbe de Vic, de Calaf abans del 1015, Montbui, Saió i Tous 960 i la partió de Miralles Santa Maria de Miralles entre la mateixa seu episcopal i Ènnyec Bonfill 987 són una clara mostra de com, malgrat l’adquisició de Cabrera i Piera 1063-67, el comte cedeix el lloc al bisbe de Vic i a les famílies vicarials, que poden aportar un major potencial demogràfic Precisament, a partir de la meitat del segle…
Castell d’Estopanyà
Art romànic
Situació Vista del poble d’Estopanyà, amb les imposants muralles de l’antic castell a segon terme ECSA - J Bolòs Les imposants muralles del castell presideixen el turó on s’esglaonen les cases de la vila d’Estopanyà, que s’emplaça a 730 m d’altitud a la solana d’un contrafort de la serra de la Roca Foradada Mapa 32-13 327 Situació 31TBG967525 De la carretera que va de Lleida a Benavarri N-230, al Pla de Castillo, surt a la dreta la carretera que porta a Estopanyà Podem pujar al poble per una carretera que fa una gran volta cap a l’oest El castell és al cim del poble, envoltat de cases Cal…
Castell de Malla
Art romànic
Situació El castell de Malla s’aixecava damunt el puig de Malla o del Clascar, al cantó de migjorn de Vic, i situat a 650 m d’altitud, el qual té unes característiques similars al castell de Tona Es troba damunt un petit puig annex anomenat popularment el Castelló Aquest castell figura situat en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 37-13 332 x 36,2 —y 37,8 31 TDG 362378 Per arribar-hi cal agafar la carretera N-152 de Barcelona a Puigcerdà Després de Tona i vora el quilòmetre 63, a mà esquerra, enfront d’una caseta de la Creu Roja, hom trobarà un trencall perfectament indicat…
L’estructura de la societat noble d’Osona
Art romànic
Els comtes No sabem si fou una decisió del palau reial o bé del comte Guifré, el cert és que a partir del 881 apareix el comtat d’Osona i com a comte el mateix comte Guifré, que regí el comtat fins a la seva mort el 897 En la repartició que feren els seus fills, el comtat d’Osona quedà vinculat a l’hereu, Guifré Borrell, i en morir aquest, el 911, passà al seu germà petit Sunyer així el comtat osonenc quedà vinculat al patrimoni dels comtes de Barcelona, que era format pels comtats de Barcelona, de Girona i d’Osona, el nucli entorn del qual s’aniran articulant la resta dels comtats catalans…
Castell de Vila-sacra
Art romànic
Situació Una vista de la torre, l’element més important que ens ha pervingut de la fortalesa F Tur El castell de Vila-sacra o de l’Abat, anomenat també la Casa de l’Abat o l’Abadia, caracteritza, junt amb l’església parroquial de Sant Esteve, el reduït nucli d’origen medieval de Vilasacra, al sector septentrional d’aquesta població Mapa 258M781 Situació 31TEG013796 Hom pot arribar a Vila-sacra per la carretera comarcal de Roses a Olot El poble és a 3,5 km de Figueres, en direcció a Castelló d’Empúries i Roses També hi porta una carretera local des del poble veí de Fortià Història L’alou de…