Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Santa Maria de la Guàrdia (Sagàs)
Art romànic
L’església de Santa Maria de la Guàrdia, després santuari, és situada dins l’antic comtat de Berga i l’església no fou parroquial fins el segle XVII El lloc és esmentat l’any 997 com un dels límits d’un important alou a la Vall de Merlès, alou que fou cedit al monestir de Santa Maria de Ripoll pel comte Bernat de Cerdanya i la seva muller el lloc de la Guàrdia és el límit occidental d’aquest alou Et de occiduo ascendit per ipsa Vuardia usque in villare Sabrone vel in terminos de Benevivere L’església de Santa Maria devia ésser construïda al començament del segle XI i devia pertànyer al gran…
Santa Maria de Bruguers (Gavà)
Art romànic
Situació Absis de la capella, la part més genuïnament romànica de l’església F Baltà La capella és situada al lloc conegut des d’antic com el Sitjar, al peu del castell d’Eramprunyà, entre els km 4 i 5 i la carretera de Gavà a Begues Mapa 36-17448 Situació 31TDF131744 Història La capella actual de Santa Maria de Bruguers té aquesta advocació des del començament del segle XVI, quan hom hi feu reformes i hi traslladà la Mare de Déu de Bruguers que fins aleshores s’havia venerat a l’antiga capella de Bruguers situada al lloc conegut avui com a Bruguers Vell La capella actual de Bruguers fou…
Sant Feliu Sasserra
Art romànic
Situació L’església parroquial de Sant Feliu és situada dins el nucli poblacional de Sant Feliu Sasserra, el qual s’estén al llom d’una petita serra que s’allarga a l’extrem llevantí del terme Long 2°01’19” - Lat 41°56’40” Hom va a Sant Feliu Sasserra per la carretera que enllaça el Bages amb el Lluçanès i passa per Artés i Avinyó FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell d’Oristà, al lloc anomenat ipsa Serra Molt aviat degué adquirir les funcions de parròquia, que ja no ha deixat més El terme d’Oristà és documentat des del 908, i l’església apareix citada…
Institució de la canònica d’Espirà de l’Aglí
Art romànic
Data 25 de desembre de 1136 "Vdalgarius Helenensis Ecclesiae episcopus abbatibus et sacerdotibus ceterisque fidelibus sui episcopii salutem in Christo Ante tempora, fratres carissimi, gratiae quae per evangelium manifestata est, dum iudaicus populus sacerdotio regeretur, Samuelem ante Dei arcam et cetera tabernaculi supellectilia in Silo indutum ephod lineo ministrasse legimus Nec minus David eodem habitu, dum arcam Hierusalem induceret, ante ipsam saltasse invenitur Iacobum quoque, qui et frater Domini nominatur, narrat ecclesiastica historia semper usum fuisse lineis vestibus dum in templo…
Santa Maria de Valldaura (Olvan)
Art romànic
Situació L’església del monestir des del costat de ponent A Borbonet Erigits al lloc anomenat el Favar, dins els dominis de la baronia de la Portella, l’església i el monestir de Santa Maria de Valldaura formen el conjunt més destacat de tot el terme municipal La millor manera d’arribar a Santa Maria de Valldaura és a peu, des de Sant Maurici de la Quar El camí dura una mitja hora Hom hi pot anar també en cotxe venint de Sant Maurici i en direcció a la carretera de Gironella a Prats de Lluçanès, al primer gran revolt, a mà dreta, comença una pista, en molt males condicions, la qual porta fins…
Sant Martí del Far (el Far d’Empordà)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església amb la façana de ponent, a la qual hi ha oberta la porta d’entrada Hom pot veurehi la data tardana d’aquesta construcció i les modificacions que l’edifici sofrí a la part alta F Tur El Far és un poble al cim d’un pujol de poca elevació sobre les terres de la plana alluvial de l’Alt Empordà, prop del riu Manol i només a 3 km vers llevant de la ciutat de Figueres Hi ha una carretera local des de Figueres que hi porta Mapa 258M781 Situació 31TDG997779 Del petit nucli sobresurt, a la part més alta, la silueta de l’església parroquial, fortificada, de Sant…
El marc geogràfic del romànic de la Conca de Barberà
Art romànic
Presentació geogràfica Mapa de la comarca de la Conca de Barberà amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació La Conca de Barberà és una comarca formada per dues unitats clarament diferenciades la Conca de Barberà estricta i la Baixa Segarra o Alt Gaià Té una extensió de 648,9 km 2 i limita amb les comarques de l’Urgell, la Segarra, l’Anoia, l’Alt i el Baix Camp, el Priorat i les Garrigues L’onomàstic de “Conca” fa referència a un conjunt de terres encerclades per uns relleus muntanyosos més o menys importants que la clouen per totes bandes excepte per una, que és per…
El municipi de Barcelona, des dels orígens a la fi del segle XIII
Art romànic
La ciutat, regida pels oficials reials, visqué una llarga evolució vers l’autogovern des de la presa de consciència de la seva comunitat de veïns Aquest fou el primer pas en el procés d’obtenció de l’autonomia urbana en una trajectòria natural i evolutiva, que es realitzà gairebé sense intervenció de l’autoritat i amb escasses violències La primera organització de la comunitat el premunicipi Cal considerar en primer lloc els factors de cohesió interna que uniren els membres de la collectivitat i els donaren prou prestigi per iniciar una activitat política al costat de les autoritats, per…
La moneda des del segle VIII al segle XIII
Art romànic
Consideracions prèvies La història de la nostra terra en aquest període ofereix, en el camp de la numismàtica, una personalitat molt acusada l’encunyació de monedes segueix un camí parallel al desenvolupament polític vers una desvinculació dels corrents dominants en l’imperi Carolingi, fins a assolir una total independència Es començà amb la moneda de Carlemany, dintre dels models carolingis, que havien establert un sistema pel qual la lliura de plata quedava dividida en 20 sous el sou en 12 diners, i el diner en 2 òbols o malles Però a mitjan segle IX s’inicià una veritable autonomia…
El marc històric del romànic de la Ribagorça. Precedents
Art romànic
La prehistòria Dolmen del Forno o Cabaneta del Forno, a Cornudella de Valira ECSA - J Boix El territori ribagorçà és un dels menys investigats pel que fa a l’àmbit prehistòric El testimoni d’hàbitat humà més antic data d’uns cent mil anys enrere i se situa a l’estació a l’aire lliure de Castelló del Pla, on s’han localitzat vestigis d’indústries mosterianes corresponents al paleolític mitjà Altres empremtes menys estudiades són les troballes de materials lítics en diferents indrets de la comarca Benavarri, Olvena, Cornudella de Valira, Vilaller i Viu de Llevata El paleolític superior, molt…