Resultats de la cerca

A una altitud de 443 m, sobre una roca calcària, dominant el castell de Castellnou del costat de migdia, es veuen els vestigis arrasats o la fonamentació d’una torre de planta rectangular, que segurament havia estat construïda amb la finalitat de fer de guaita del castell de Castellnou El nom mateix de la roca recordaria la intervenció del rei de Mallorca Jaume II, als anys 1285-95, contra el vescomte Jaspert V, el qual havia estat partidari del rei d’Aragó Pere el Gran Fou també a partir d’aquesta posició que el 1559 l’artilleria del governador de Rosselló reduí Perot de Llupià, baró de…

L’església de Santa Maria de Vilada, avui perduda, era situada dins la parròquia de Sant Joan de Vilada, al comtat de Berga i dins el terme del castell de Roset No devia passar mai d’una simple capella o oratori particular i possiblement fou abandonada abans de l’època romànica La primera i única notícia de l’església és molt antiga l’any 903 el bisbe Nantigís de la Seu d’Urgell la consagrava en honor de Santa Maria, al lloc anomenat Villa Hichilani, al territori de Berga i dependent de la parròquia de Sant Joan de Vilada La nova església consagrada fou construïda per Egared, i fou ell mateix…

La referència directa més antiga del lloc de la Riba pertany a l’any 1159, en què el comte Ramon Berenguer IV donà a Guillem de Vilagrassa i a la seva muller un molí que era al terme de la Riba, sota el collum de Cotzs La parròquia de la Riba és consignada per primera vegada en la butlla del papa Celestí III de l’any 1194, on es parla de l’“ ecclesiam de Ripa et coeteras ecclesias de Montana Siuranae ” A partir de la dècada del 1440 l’església de la Riba quedà sota l’autoritat única del rector de Vilaverd sufragània de Vilaverd, al final del segle XV era de collació de l’…

Situació Absis d’aquesta església força malmès, que sembla correspondre a una refacció obrada en l’edifici en el decurs del segle XII ECSA - A Roura Els vestigis d’aquesta església es troben entre les ruïnes del castell de Fenolhet, al sector de llevant del recinte o clos sobirà del cim del promontori Mapa IGN— 2348 Situació Lat 42° 47′39″ N - Long 2° 22″ 55″ E Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia precedent CPO Història La primera referència d’aquesta església és de l’any 1011, en què a precs del comte Bernat I Tallaferro de Besalú, que acabava de fundar-hi…

A l’església de “ Sanctum Mametum de Rudemortuos ” l’any 982 el clergue Guifré llegà un alou situat a la mateixa vila Com a església parroquial és esmentada l’any 1019 en la llista de possessions de la canònica de la seu de Girona, establerta aquell any, on apareix inclosa la “ parrochiam Sancti Mameti de Rudmorts cum ómnibus suis pertinentiis” La “ vila riubeuri mortui ” apareix documentada d’ençà de l’any 974, quan el papa Benet IV confirmà al monestir de Sant Pere de Rodes les possessions que aquest cenobi tenia al comtat d’Empúries L’església de “ sancti Mameti de Rudemortuos ” apareix…

Introducció Vista de la ciutat de Tortosa, dominada pel seu castell, antiga suda musulmana, segons el dibuix d’Anton van den Wijngaerde del 1563 Fons de la Fundació 700 Aniversari de la Universitat de Lleida La invasió musulmana fou una fita històrica clau, que culminà la llarga crisi de les estructures i els grups de poder de l’estat visigot i constituí una nova formació social tributària Les fonts escrites són fragmentàries i de difícil interpretació pel que fa a la història de Tortosa i les comarques veïnes durant el període de la conquesta musulmana Amb tot, se sap que Mūsà i Tāriq ja…

Pels volts de l’agost del 1141, el patriarca de Jerusalem i el prior general de l’orde ratificaren al comte català Ramon Berenguer llur renúncia a la part del reialme d’Alfons el Bataller que els pertocava, segons les disposicions del testament d’aquest rei, però, al mateix temps, li anunciaven l’arribada d’uns confrares presidits per Guerau de Grony, canonge del Sant Sepulcre, per als quals demanaven l’assignació d’un lloc i d’una església on poguessin viure d’acord amb la llei de Déu El lloc havia d’ésser als ravals de Barcelona, no lluny d’una capella situada prop la Seu que havia estat…

Aquest lloc és situat sobre la riba esquerra de l’Aglí, dins el terme d’Estagell L’alou de Cavanac villa Cavanaco , 901 era a la fi del segle IX una de les possessions de Leudoví, antic vescomte de Narbona destituït el 870, i de la seva esposa Arsenda El 901 les van cedir, a violari, a llurs fills Ramon i Adelinda, esposa de Ponç tronc del llinatge dels senyors de Vernet de Rosselló En una data indeterminada va passar a ser propietat de l’església d’Elna El 991 fou bescanviat, amb la seva església “alode in campo Cavannago ipsa ecclesia qui ibidem est” , amb l’abat de Sant Esteve, per…

El monestir de Santa Margarida de Roses, anomenat també de Santa Margarida del Prat de Roses, existia ja al segle XIII i havia estat fundat en una església dedicada a Santa Margarida, la qual és esmentada al segle X, com un dels límits de l’estany de Castelló, en el precepte de Lluís el d’Ultramar, de l’any 953, i en altres documents dels anys 959 i 982 El precepte fa consignar que a llevant l’esmentat estany limita amb “ Sancta Margarida vel in ipsa arena” En les Rationes decimarum de l’any 1279 apareix ja com a “ monasterio dominarum Sancte Margarite ” i l’any 1280 com a “ ecclesie Sancte…

Aquesta església és la parròquia del poble de Senyiu, situat al vessant dret de la Valira, prop del coll d’Espina Segons les primeres referències documentals podem suposar que al començament sols fou una església o capella castellera La parroqulalitat del terme es trobava a Sant Julià de Vallsenyiu, que segurament correspon a l’església coneguda en l’actualitat com Sant Pere de la Quadra, a Herbera Més endavant, a partir del segle XIII, Sant Pere de Vallsenyiu es convertí en parròquia en detriment de Sant Julià Vers el 1044, quan el comte Ramon III de Pallars Jussà concedeix en…