Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Castell de Berén (les Valls d’Aguilar)
Art romànic
Situació Emplaçament de les restes del castell, Integrades a la casa de Cal Capità ECSA C A Villaró És al poble de Berén, al vessant de ponent de la vall de Pallerols Mapa 34–11253 Situació 31TGC613866 Per anar a Berén cal prendre una pista des de Noves de Segre El castell es troba a la casa anomenada Cal Capità, al sud del poble, en una roca damunt la pista Història El 1190 la Roca de Berén és esmentada com a dependència del castell de Castellbò, en una escriptura entre el comte Ermengol VIII i el vescomte En virtut d’aquesta convinença, el comte permetia a Arnau de Castellbò de reconstruir…
Sant Martí de Berén (les Valls d’Aguilar)
Art romànic
Situació Edifici malmès i embardissat situat al costat del cementiri ECSA – JA Adell L’església de Sant Martí és al costat del cementiri, situat a la part alta del poble Berén és a uns 7 km de Noves de Segre, per una pista que segueix el fons de la vall i va fins a Argestues Mapa 34–11253 Situació 31TCG610866 El poble de Berén és situat a la muntanya de Sant Quiri, a la dreta del riu de Pallerols JAA Història La parròquia de Berhen és esmentada en el document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell L’any 1030 hi ha documentada la donació d’unes terres situades “ in comitatum Orgello, in…
Sant Quirze i Santa Julita, a Berén (les Valls d’Aguilar)
Art romànic
Situació Ermita estratègicament situada, de nau i absis rectangulars ECSA - JA Adell L’ermita de Sant Quirze i Santa Julita, coneguda popularment per Sant Quiri, és situada al cim del puig de Sant Quiri, a l’esquerra del riu d’Aguilar, dominant la confluència dels rius de Pallerols, d’Aguilar i de Castellàs Mapa 34–11253 Situació 31TCG601853 Per anar-hi cal prendre la carretera de Noves de Segre a la Guàrdia d’Ares i, abans d’arribar a Anyús, desviar-se en direcció a Miravall, però abans d’arribar a aquest poble, agafarem l’antic camí cap a Berén, només apte per a vehicles tot terreny En…
Castells i edificacions militars de l’Alt Urgell anteriors al 1300
Mapa dels castells i d’altres fortaleses de l’Alt Urgell, anteriors al 1300 C Puigferrat Alàs i Cerc Castell d’Alàs Castell de Torres Castell de Cerc Castell de Ges Castell de Sant Jaume del Cadí Torrella de Sunyer Castell de la Bastida d’Hortons Castell de Banat Anserall Castell de Somont Castell de Feners Castell d’Arcavell Castell de la Bastida de Ponts Castell d’Ars Castell de la Farrera dels Llops Castell del Serrat de les Cabanetes Castell de Civís Castell d’Aós de Civís Castell d’Asnurri Castell de Ministrells Castell de Bescaran Arsèguel Castell d’Arsèguel Bassella Castell i poble d’…
Esglésies de l’Alt Urgell anteriors al 1300
Art romànic
Mapa de les esglésies de l’Alt Urgell anteriors al 1300 C Puigferrat Alàs i Cerc Sant Esteve d’Alàs Sant Martí d’Alàs Sant Jordi d’Alàs Sant Lleïr de Vilva Sant Pere de Torres Santa Maria de les Peces Sant Cebrià a Alàs Sant Just i Sant Pastor de Cerc Sant Julià de Ges Sant Nazari de Cerc Sant Llorenç de Cerc Sant Jaume del castell de Sant Jaume Santa Coloma de la Bastida d’Hortons Sant Romà de Banat Sant Iscle de Vilanova Santa Cecília de Vilanova de Banat Sant Esteve de Lletó Sant Vicenç d’Artedó o Ortedó Sant Miquel del mas de Sant Miquel Santa Eulàlia de Cerqueda Anserall Sant Serni de…
Sant Martí de Biscarbó (les Valls d’Aguilar)
Art romànic
Situació Vista des del costat sudo-est de l’església, amb el mur ponentí coronat per un petit campanar d’espadanya ECSA – JA Adell L’església de Sant Martí centra el petit nucli urbà de Biscarbó, inclòs a l’antic terme municipial de Castellàs Ha estat tradicionalment vinculat al Pallars Sobirà, però la seva situació geogràfica, a la capçalera del riu de Solans, el fa pertànyer plenament a l’Alt Urgell, a l’àrea de les Valls d’Aguilar Mapa 34–10215 Situació 31TCG543901 Per anar-hi cal prendre un camí que surt, en direcció sud, del cim mateix del port del Cantó, entre Adrall i Sort, i porta a…
Santa Maria de Miravall (les Valls d’Aguilar)
Art romànic
Situació Vista de la façana de ponent, amb una finestra netament romànica, entre la porta i el campanar d’espadanya ECSA – JA Adell El camí per anar a Miravall surt de la carretera de Noves de Segre a Taús per la Guàrdia d’Ares, poc abans d’arribar a Anyús L’església és al mig del poble Mapa 34–11253 Situació 31TCG587871 Història Històricament, Miravall era una senyoria del vescomte de Castellbò, que detenia tota la jurisdicció del lloc, i era integrat, dins la divisió del vescomtat, a la batllia de la Vall d’Aguilar, del quarter de Castellbò No s’han trobat notícies referents a l’església de…
Castell de Taús (les Valls d’Aguilar)
Art romànic
Situació Restes de l’antic castell adossat a una construcció moderna ECSA – A Villaró Aquest castell és situat al capdamunt del poble, adossat a una construcció moderna Mapa 34–11253 Situació 31TGC512838 Per anar a Taús cal prendre la carretera que, de Noves de Segre, va fins als Castells i Gerri de la Sal Les restes del castell es troben a la part més alta del poble AVB Història El castell de Taús és esmentat l’any 1094 com una propietat de Ramon Guillem de Taús En el testament d’aquest, a part el castell, es fan llegats a Sant Martí i Sant Julià de Taús Els primers senyors coneguts del lloc…
Castell de Castellciutat (la Seu d’Urgell)
Art romànic
L’antic castell de Ciutat, modernament conservat en una fortalesa del tipus Vauban, corona un turó entre la població de Castellciutat i la Seu d’Urgell, que domina la Valira Tot i la importància estratègica de l’indret, no hi ha referències documentals explícites del castell abans del segle XII, encara que pot tractar-se del puio Urgelli que apareix en documentació del segle anterior Els comtes, abans de fixar la seva residència més a prop de la frontera, hi tenien la residència fixa, el palacio Civitatis que apareix en un document del 1099 Amb la installació definitiva dels comtes fora de…
Necrologi del claustre de Roda 1194-1413
Art romànic
Data 1194-1413 El claustre de la catedral de Roda conserva una important collecció epigràfica de làpides necrològiques que commemoren els membres de la canònica i altres persones acollides a la comunitat Una bona part de les inscripcions incises amb lletra majúscula de transició GUDIOL o gòtica DURAN GUDIOL constitueixen, si més no, un grup bastant coherent, datat entre el 1194 i el 1241, i per tant atribuïble al petit taller d’escultors de l’anomenada escola de Roda l’obra continuà, però, d’una manera molt més relaxada, a la segona meitat del segle XIII sèrie entre el 1251 i el 1294 i…