Resultats de la cerca

Aquesta esglesiola era situada dins el recinte del Fòrt, el qual fou fet construir pel vescomte Arnau I de Fenollet l’any 1172 Tot i que la capella, de la qual es desconeix l’advocació, degué ésser bastida contemporàniament a l’esmentada fortalesa, hom no disposa de referències documentals del seu passat medieval Les escasses notícies que n’han pervingut daten ja d’època moderna així, hom sap que l’any 1628 el cònsol Abrias, membre de la confraria dels penitents blancs, li atorgà un llegat de 100 lliures per a les obres de reparació que s’hi estaven duent a terme, però, malgrat…

Situació L’església parroquial de Santa Maria de Cotlliure aprofita com a base del seu campanar aquest far o torre erigit al segle XIII ECSA - Rambol Aquest antic far o torre és adossat a l’actual parròquia de Santa Maria de Cotlliure, de la qual és la part inferior del campanar Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 31’ 45,6” N - Long 3° 5’ 10,8” E La vila de Cotlliure és 26 km al sud de Perpinyà, per la carretera N-114 L’església de Santa Maria és situada al port d’Amunt de Cotlliure Història No es coneixen, fins avui, referències històriques documentals d’aquesta construcció d’origen medieval Molt…

Situació Ruïnes d’aquest antic castell o casa forta, situades a la part alta de la població ECSA - JBolòs Castell situat a la part alta del poble de la Morera El poble resta sota els cingles de la serra del Montsant Mapa 33-17445 Situació 31TCF193706 Des de Cornudella de Montsant surt una carretera que porta fins a la Morera Podem arribar al castell pujant pels carrers del poble JBM Història La Morera de Montsant probablement fou un rafal sarraí o almenys n’hi hagué un dins del seu terme, que restà inicialment a mans de Bertran de Castellet i que el 1174 era una dominicatura de la reina Sança…

Erigida probablement en el segle X, la capella de Santa Cecília era situada a Pedralbes, si bé hi ha documents que la situen als Terrers Blancs entre Sants i Pedralbes i altres a Bederrida entre Sarrià i les Corts Se’n tenen notícies per primera vegada en un document a l’Arxiu de la Catedral de Barcelona, datat el 1026 Es tracta de la venda d’un terreny entre Alvar i Guifred, prevere, i es parla d’un “ oratoríum honore Sancte Cecilie ”, bé que en un altre document del mateix any consta com a “església” Tres anys més tard, el 1029, Alvar va vendre a Seniofred, prevere, el mateix…

Situació El poble de la Tor de Querol és situat a l’esquerra del riu d’Aravó La seva església parroquial, dedicada a sant Esteve, és al bell mig de la població Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 27’ 58” N - Long 1°53’ 32” E El poble de la Tor de Querol es troba a uns 9 km aproximadament de la Guingueta d’Ix, en direcció nord-oest, per la carretera N-20 MLIR Història Una de les primeres mencions del lloc i de la parròquia de la Tor data de l’any 1177, en què Arnau de Saga, el seu germà Bernat Ermengol i llur mare Matelio, restituïren a Arnau de Preixens, bisbe d’Urgell, l’ecclesia Sancti Stephani…

Situació Aspecte de la façana ponentina d’aquesta esglesiola, coronada per un airós campanar d’espadanya d’un sol ull D Ferran L’ermita de Sant Cristòfol és situada al costat de la masia de Ca n’Anglada anomenada Mas Sant Cristòfol fins al segle XVI, dins del barri al qual dona nom, a l’oest del casc urbà de la ciutat de Terrassa La façana oest de la capella mira al carrer Mossèn Àngel Rodamilans, però s’accedeix al recinte pel núm 49 del carrer de la Mare de Déu del Mar DFG Mapa 392M781 Situació 31TDG192018 Història Sabem ben poca cosa de la història d’aquesta església Només tenim notícies…

Situació Interior de l’absis d’aquesta antiga església ECSA - M Anglada Aquesta església es troba a 1 200 m d’altitud, al vessant de tramuntana de les aigües que donen al barranc de Civís La capella està totalment aïllada, a uns 700 m del casal de la Farrera dels Llops Mapa 34-10215 Situació 31TCG722978 Per arribar a l’indret, cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia dedicada al castell de la Farrera dels Llops MAB Història Gairebé no hi ha notícies històriques sobre aquesta església El lloc de Farrera, citat a l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, era possessió de la…

Foli 50v del ms 41, amb la representació de l’escena de la Crucifixió, que destaca per la intensitat dels colors ECSA - J Colomé Missal compost per 130 folis 23,5 × 18,5 cm, escrits en lletra francesa de mitjan segle XII, a una columna de 20 línies i amb caixa d’escriptura 17 × 13 cm, de la qual encara queden marques traçades amb un instrument punxant Al llarg del text hi ha petites inicials calligràfiques en tinta vermella i blava i rúbriques en vermell, per a indicar l’inici dels fragments més importants En el foli 1, en blanc, una mà posterior hi va escriure els mots “Fo estimat XXXII sous…

Dins les comarques interiors de Catalunya, el Bages presenta dos trets geogràfics destacats la seva peculiar situació i ésser el punt de confluència de diversos corrents fluvials, relativament importants Per altra banda, i a diferència de les terres ponentines, mostra, respecte al relleu, una notable complexitat interior La possible unitat resta articulada al voltant d’un sector central, el Pla de Bages La situació geogràfica i la confluència fluvial Tenint en compte el conjunt de Catalunya, el Bages resta com la comarca més central Això la fa propera, al mateix temps, a tots els grans…

Situació Absis de l’església, que fou un antic priorat de Sant Miquel de Cuixà, ornat amb quatre lesenes unides per frisos d’arcuacions cegues ECSA - A Roura L’antic priorat de Riquer és a la riba dreta de la Castellana, prop de la seva confluència amb la Tet Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 37’ 50” N - Long 2° 25’ 24” E L’església és situada a 2 km de Prada per la N-619, abans d’arribar al poble de Catllà, a mà dreta Història Aquesta església fou una dependència del monestir de Sant Miquel de Cuixà des del segle X i més tard fou seu d’un priorat del mateix cenobi En un principi depengué com a…