Resultats de la cerca

Situada dins l’antic terme de la ciutat de Manresa, al marge dret del riu Cardener enfront de l’església de Santa Maria Degué començar com a capella rural, però aviat s’hi congregà un grup de donades que es regiren segons l’orde de Sant Agustí, per tornar després a capella rural Estigué sota el domini del paborde de Manresa, bé que, al final, els consellers tenien la cura de l’edifici L’església apareix esmentada l’any 1268 amb unes donades que seguien l’orde de sant Agustí i estaven sota la supervisió del paborde de Manresa El 1306 apareix la primera priora A partir del 1457, a l’advocació…

De l’antic convent de Santa Caterina de Barcelona només queda avui l’espai ocupat per un cèntric mercat de la ciutat que el recorda pel nom que ha heretat No es tracta d’un convent qualsevol conèixer l’origen de Santa Caterina implica esbrinar l’origen del nou model arquitectònic que introduí, caracteritzat per l’ús de la volta ogival, que en principi no tenia cap tradició a Catalunya un model nou que en pocs anys va arribar a ser patró i paradigma de tota l’arquitectura gòtica catalana del període de màxima esplendor Josep Casademunt va aixecar-ne plantes i alçats…

Generalment es considera que la primera referència a aquesta església, actual parròquia de Vinyols, és del 1246, en què Pere d’Albalat, arquebisbe de Tarragona i senyor del lloc, atorgà carta de franqueses als habitants de Vinyols D’aquest document en tenim notícia gràcies a un breu resum que en feu el canonge J Blanch al segle XVII Segons J Blanch, entre les concessions atorgades, hi havia la que els “habitants y naturals de Vinyols, que aleshores se anave poblant y avien de anar los dies de festa a ohir missa a la Iglesia del terme dels Archs, que puguessen fer una iglesia en dit lloc sots…

Es desconeix la data exacta i el lloc inicial d’establiment dels religiosos mercedaris a Tortosa Segons uns autors fou l’any 1230, mentre que altres apunten a una data posterior al 1244 Sigui com sigui, el cas és que l’any 1250 el bisbe i el capítol donaren als frares mercedaris una capella i un cementiri als afores de la ciutat, propers al convent de Sant Francesc, segons un document conservat a l’Arxiu Capitular Aquesta ubicació la confirmen i precisen Els Costums de Tortosa i un document de l’any 1340 que fa referència a la casa dels frares de Santa Caterina Pensem que l’…

Aquest nom de lloc apareix com a “campo taurane” 922, “campdoran” 1019, “campo taurani” 1054, “campodaurano” 1148, etc Sembla que fou la família Campdorà qui exercí la senyoria sobre les terres dels voltants Tanmateix, al segle X eren el bisbe de Girona i els senyors dels castells d’Hostoles i Puig-alder els qui exercien els drets senyorials Al segle XII era la familia Sitjar qui tingué subinfeudat el terme, entre el 1148 i el 1166 El castell fou adquirit l’any 1266 per Ramon Renal, ciutadà de Girona, que havia comprat també el 1287 els drets de delme sobre el terme a Pere de Palafolls…

Aquesta església, de localització avui desconeguda, pertanyia a l’alou comtal El capbreu de les propietats que tenien Ramon IV i la seva esposa Valença del Pallars Jussà vers mitjan segle XI i que havien estat lliurades com a dot a Garcia Eiz l’any 1044 consigna després de Noals l’església de Sant Iscle amb les cases, els horts i els noguers fins al riu i sota la paret Tal vegada es tracta de l’actual església de Santa Caterina de Vilamajor, situada als afores de Noals els seus vestigis semblen remuntar-se a l’època romànica

Mapa de les esglésies del Baix Ebre i el Montsià anteriors al 1300 C Puigferrat L’Aldea Santa Maria de l’Aldea Alfara de Carles Sant Julià de Carles L’Ametlla de Mar Sant Jordi d’Alfama Benifallet Santa Maria de Benifallet Paüls Santa Maria de Paüls Tivenys Sant Miquel de Tivenys Tortosa Santa Maria de Tortosa Sant Joan de la Suda Sant Joan del Camp Jaciment de la plaça de Sant Jaume Sant Nicolau Santa Maria de la comanda del Temple Santa Llúcia Convent de la Santa Trinitat o de Sant Blai Convent de la Mercè o de Santa Caterina Convent de Sant Francesc Sant Llàtzer Santa Maria de…

El lloc de Carmeniu s’ha identificat amb el Kasamuniz que s’esmenta en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell Com a lloc de la vall de Castellbò, la seva història va lligada a la d’aquest vescomtat En el Spill …, publicat el 1519, consta que hi havia una carlania en poder de Janot Tragó, la qual tenia el benefici de Santa Caterina, instituït en l’església de Santa Maria de Castellbò L’església de Sant Fruitós és un edifici del segle XVII on no resten vestigis de la construcció anterior, que l’any 1575 tenia desperfectes en el llosat que hom manà reparar En la visita pastoral…

La primera referència d’aquesta torre és de l’any 904, quan surt esmentada en l’acta de consagració de l’església de Parets El seu primer propietari fou el monestir de Sant Cugat del Vallès, però, posteriorment passà a mans de la família Vilatzir A la darreria del segle X —entre el 990 i el 993—ja trobem documentat el lloc i terme de Vilatzir Un Bernat de Vilatzir, a l’inici del segle XIII donà impuls per a la construcció de l’església romànica de Parets, consagrada el 1207, en la qual el llinatge dels Vilatzir tenien la seva necròpoli familiar A partir de l’any 1548 adoptà el nom de torre d’…

Antiga església parroquial, avui desapareguda, del terme del castell dels Arcs Era situada a la partida del mateix nom, al sud del municipi actual L’església de Arcubus és documentada per primera vegada en la butlla que el papa Celestí III atorgà a l’església de Tarragona l’any 1194, on consta que pertanyia al precentor de la catedral El rector d’ Arcubus pagà 45 sous els anys 1279 i 1280 en concepte de dècimes papals L’església dels Arcs, que al final del segle XV era de collació de l’arquebisbe, tenia com a sufragània l’església de Santa Caterina de Vinyols, que amb el temps…