Resultats de la cerca

Situació Vista del santuari de la Mare de Déu de les Roques, primitiva parròquia de Güel, encimbellada als primers replans de la serra de Güel ECSA - F Parra L’actual santuari de la Mare de Déu de les Roques troba encimbellat als primers replans de la serra de Güel, i al peu dels penya-segats del Morró de Güel Mapa 32-11 251 Situació 31TBG926838 Per a arribar-hi cal seguir la carretera de l’Isàvena al quilòmetre 19 i a l’esquerra, tal com s’indica, surt una pista asfaltada que s’enfila per la serra vers Güel, petit agrupament on hi ha l’edifici que feia de casa del comú i l’església…

Situació Vista aèria de l’església on s’aprecia perfectament el joc de cobertes R Camprubí S’aixeca sobre una terrassa a la dreta del Llobregat, a la sortida del congost del Cairat Per arribar-hi cal prendre a la vila el camí que, per la banda de la parròquia de Santa Eulàlia, porta a la Colònia Sedó, passada la qual i un cop travessada la riera s’arriba al Puig Mapa 36-15392 Situació 31TDG058007 Història El 985, dins el terme del castell d'Esparreguera hi havia diverses parròquies Així ho diu Guillem d’Esparreguera, senyor dels castells d’Esparreguera i de les Espases, quan els lliura a la…

Situació Porta oberta al mur meridional de l’església, aixoplugada per un pòrtic d’època gòtica, que constitueix l’únic vestigi del temple romànic primitiu dedicat a sant Martí ECSA-FJ de Rueda L’església parroquial de Santa Maria, situada darrere la Plaça Major, és l’edifici religiós més important de la ciutat MLIR Mapa 34-15 390 Situació 31TCG562143 Història L’església de Santa Maria de Cervera consta en una relació de parròquies del bisbat de Vic datada entre el 1025 i el 1050, en el moment inicial de la repoblació del terme de Cervera En un principi, el titular de l’església era sant…

Situació Capçalera de l’església, d’estructura basilical, amb el magnífic desplegament dels absis ECSA - F Tur L’església parroquial de Sant Cristòfol és a la Plaça Major del poble de Lluçars Mapa 32-12 289 Situació 31TBG999701 Per a accedir-hi cal prendre l’itinerari indicat en la monografia anterior JAA Història Tot i la importància d’aquesta església, les referències documentals són exigües Malauradament l’arxiu i alguns objectes de Sant Cristòfol van ésser cremats durant l’última guerra civil L’església de Lluçars no figura a les collectes de Terra Santa del segle XIII potser per ser-ne…

L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia Mapa dels castells i les edificacions militars de l’Urgell anteriors al 1300 J Salvadó La comarca de l’Urgell inclou tres grans sectors, força diferenciats morfològicament i també amb una evolució històrica diversa D’una banda, la conca del Sió, al nord, de l’altra la conca del Riu Corb, al sud, i, finalment, tota la plana central, que té com a centre Tàrrega Mentre que la conca del Sió s’ha de relacionar amb les terres properes de la Segarra i la Noguera, la conca del Riu Corb es pot relacionar més aviat amb les terres septentrionals de l’actual…

Situació Vista aèria de l’antic monestir, fundat en un sector d’hortes i conreus proper a Montjuïc i englobat des del segle XIV dins el recinte emmurallat de la ciutat ECSA - J Todó L’antic monestir de Sant Pau del Camp es troba situat dins el centre històric de la ciutat de Barcelona, al carrer de Sant Pau, que uneix la Rambla amb la Ronda de Sant Pau Va rebre el nom del Camp per trobar-se originàriament al camp o vasta planura d’hortes i conreus que hi havia en les èpoques medievals entre Montjuïc i el rierol on s’ha format la Rambla Al segle XIV fou inclòs dintre de la ciutat murada en…

Palau per al Lloctinent En una part de les dependències del Palau Reial Major, en virtut de l’acord de les corts de Montsó de l’any 1546, es construí, pagat per la Diputació del General, el palau per al Lloctinent reial a Catalunya, avui seu de l’Arxiu de la Corona d’Aragó L’Arxiu de la Corona d’Aragó és el resultat de l’evolució institucional de l’antic arxiu reial de Barcelona En la història de l’originari arxiu de la corona cal distingir tres períodes El primer aniria des de l’originari arxiu dels comtes de Barcelona, format per algunes caixes o arques de la localització de les quals no en…

Situació L’església pre-romànica de Santa Creu de Rodes, després santuari de Santa Helena, nom amb el qual avui és coneguda, roman abandonada, al costat de llevant de les ruïnes del poble medieval de Santa Creu de Rodes Es troba a 1 km a tramuntana del monestir de Sant Pere de Rodes i, aproximadament a la seva mateixa altura, al contrafort de la muntanya de Verdera, que davalla vers el nord-est, indret dominant sobre la badia del Port de la Selva i una gran extensió de litoral i de mar Una vista de conjunt de l’església des del costat de ponent J Todó-TAVISA Una vista de l’exterior de l’…

Precedents De l’antiga seu romànica de Girona, el claustre, juntament amb el campanar, és la part més important que s’ha conservat, representants ambdós, però, de moments històrico-artístics diferents dins el mateix període romànic La torre formava part, com l’església, de les edificacions iniciades en el segle XI * , mentre que el claustre es troba entre les empreses del segle XII Tot i que les notícies conegudes relatives al procés de construcció del conjunt episcopal són més aviat esporàdiques i sovint no massa concretes, disposem de referències al llarg dels segles XI i XII sobre diverses…

Vista aèria del monestir dels del costat de llevant amb el raval de Sant Pere al fons i l’església de Sant Nicolau TAVISA El monestir de Sant Pere de Galligants és situat dins el nucli urbà de la ciutat de Girona, al nord de la catedral, a la riba esquerra del riu Galligants, fora del perímetre del primitiu recinte murallat Mapa L39-13334 Situació 31TDG858487 JAA Història Aquest monestir es troba a l’entrada de l’antiga vall Ombrosa, per la qual discorre el riu Galligants, entre la muntanya de Montjuïc, anomenada pels documents com la Barufa, i la costa on és situada la catedral En els…