Resultats de la cerca

L’antic terme de Sant Andreu de Palomar comprenia un ampli sector del pla de llevant de la ciutat de Barcelona L’actual districte respon només en part a aquell antic territori originat en la demarcació parroquial De la casa de Sant Andreu tenim una primera menció escrita en un document datat l’any 966 Es tracta d’una donació realitzada pel comte Borrell, l’abat Landeric i el bisbe Pere Guitard, executors testamentaris del comte Mir, a la seu de Barcelona en el conjunt de béns transferits destaquen els molins del Besòs, amb totes llurs pertinences, possessions i utilitats que s’…

Edifici format per una nau i un absis trapezoïdal amb senyals d’haver estat cobert amb volta de canó ECSA - JA Adell Situació L’església de Santa Elena és al bell mig del grup de cases que formen el petit poble de Trejuvell, situat entre Espaén i la Guàrdia d’Ares Mapa 34-11253 Situació 31TCG578842 El poble de Trejuvell, grafiat antigament Tresjovell o Tresjovall, és situat a l’esquerra del riu de la Guàrdia, al vessant meridional del Montcau, i formava part de l’antic terme de la Guàrdia d’Ares JAA Història La primera noticia coneguda de la parròquia de Trasiuvelli data del 1085, en la…

Situació L’església parroquial de Santa Linya és al nucli urbà del poble de Santa Linya, al peu del turó del castell Mapa 32-13327 Situació 31TCG177443 Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia precedent CPO Història La primera referència sobre l’església parroquial de Santa Maria de Santa Linya es consigna en la carta de franqueses atorgada pel comte Ermengol II d’Urgell als homes del castell de Santa Linya l’any 1036 El comte afranquí els habitants del terme de tot cens, excepte del delme i de les primícies, que reservava per a Santa Maria de Santa Linya i els…

Situació Interior de l’església amb el presbiteri al fons, actualment sense culte i en un lamentable estat d’abandó ECSA - JA Adell L’església de Sant Miquel és situada dins el recinte del castell de Marmellar Mapa 35-16419 Situació 31TCF789798 Per anar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha descrit per pujar al castell JAA Història S’esmenta per primera vegada Marmellar l’any 1023, en una venda feta pels comtes de Barcelona El castell és conegut des del 1041 L’any 1148, Guillem de Torroja, bisbe de Barcelona, donà a l’església de Sant Ruf d’Avinyó l’església de Sant Miquel Arcàngel del…

Situació A ponent de la ciutat de Solsona s’alça el Castellvell, al cim del turó que rep el mateix nom i que surt del massís de la Torregassa i parteix les aigües del Cardener i del Segre Aquest indret forma part del municipi d’Olius des que fou duta a terme la divisió territorial de la comarca del Solsonès, el segle XIX Des del castell hom domina tota la ciutat de Solsona i el seu vinyet, i una bona part de la comarca Una de les quatre torres del castell J Bolòs Una vista de les importants ruïnes que encara resten de l'antic castell de Solsona J Bolòs Davant el recinte emmurallat, vers…

Muralla Planta de la muralla, sobreposada al traçat urbanístic actual de la ciutat E Riu La muralla que envoltava Barcelona en època comtal era una obra romana Durant molt de temps es va considerar que havia estat edificada de nova planta al segle III i que era la resposta defensiva de la ciutat, després d’una suposada destrucció per un atac germànic També s’afirmava que la seva construcció havia representat la reducció de la superfície urbana precedent La recerca arqueològica ha constatat que, des de la fundació de Bàrcino al final del segle I aC, la colònia disposava d’un recinte emmurallat…

Situació La capella de Santa Margarida, anomenada també Sant Ponç de Vilarnau, és al centre del veïnat d’aquest mateix nom, format per cinc masies al cim d’un pujol, situat a 1,2 km de la vila de Palafrugell Altres cases una mica separades d’aquest nucli també formen part del veïnat Mapa 335M781 Situació 31TEG142397 Per arribar-hi cal seguir la “carretera vella” de Palafrugell a Calella i Llafranc, que era la que hom utilitzava fins que fou construïda una autovia moderna En arribar al punt on la paret de tanca del jardí de can Borrall —el casal més gran del lloc— és parallela a la carretera,…

Els veguers La concòrdia Ad perennem de l’any 1173 deixà la jurisdicció de la ciutat i el territori de Tarragona únicament en mans de l’arquebisbe Guillem de Torroja i del rei Alfons I, és a dir, els arquebisbes de Tarragona i els comtes-reis esdevingueren consenyors del Camp de Tarragona La part executòria del govern quedava reservada a l’arquebisbe i el domini suprem i la concessió de privilegis destinats a tota la comunitat restaven en mans del sobirà Els representants d’ambdós senyors al Camp de Tarragona eren, respectivament, els veguers reial i arquebisbal amb residència a Tarragona El…

Els precedents antics Ganivet de sílex de la Coma del Bep Albelda, important jaciment d’època neolítica ECSA - JI Rodríguez La Llitera, actualment una comarca ben determinada i individualitzada, és tanmateix de cohesió relativament recent Una de les constants de la seva història és precisament la de ser terra de pas, de transició entre la muntanya i la plana, i fins i tot de frontera Si a això afegim les peculiaritats pròpies de repoblacions diacròniques, hom s’explica fàcilment la seva fesomia peculiar i heterogènia, fruit de la constant acumulació històrica D’acord amb això, la Llitera és…

Dibuix de la ciutat de Barcelona fet per Anton van den Wijngaerde el 1563 que es conserva a la Collecció Albertina de Viena Es destaquen els dos cercles de muralles en primer terme, el construït per Pere el Cerimoniós al segle XIV, i, en segon terme, la muralla alçada per Jaume I al segle XIII Intervenció reial al Barcelonès Cap al final del segle XII la configuració dels terrenys dels comtes-reis havia canviat radicalment, com a conseqüència de l’avanç de la frontera fins a l’altra banda de l’Ebre i de la unió de les terres catalanes amb Aragó Al mateix temps, el desenvolupament que vivia la…