Resultats de la cerca

Segons la documentació, la petita caseria de Palomera s’emplaçava a la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana, enclavament actual del terme de Sant Orenç en bona part negat per l’embassament d’Escales, a la canal del barranc justament dit de Palomera Els homes de Palomera feien comunitat amb els de Lacera Tanmateix, en un diploma del monestir d’Alaó de l’any 1077, que tracta sobre Felegars, apareix la signatura com a testimoni d’un Tediger, prevere de Palomera, per la qual cosa es pot deduir que devia ser titular d’una església de nova fundació vers mitjan segle XI

No se sap el lloc concret on era situat el nucli d’Alcet, però segons tots els indicis, s’emplaçava entre els pobles de Gavasa i Casserres El cavaller Rotlan Ramon, senyor d’aquestes contrades, deixà en el seu testament, datat el 1095, una llàntia a l’església de Santa Maria de Verneto , tal vegada una mala d’ Al-ceto L’any següent, el 1096, el cavaller Ramon Mir lliurà l’alou d’Alcet a la canònica de Santa Maria de Solsona amb la quarta part dels delmes, els censos i els serveis íntegres, cosa que palesa l’existència d’una parròquia sense diòcesi definida L’any 1151 el papa…

Es desconeix on era situat exactament el lloc de Nerca, tot i que segons la documentació, s’emplaçava entre Gavasa i Calassanç Una de les primeres referències de l’indret data del 1090, any en què el comte Ermengol IV d’Urgell i la seva esposa Adelaida concediren a Santa Maria de Solsona l’església de Calassanç juntament amb altres capelles i mesquites del castell, i un mas “ in villa quod dicitur Nercha ” Posteriorment, l’any 1103, el bisbe Ponç de Roda lliurà al monestir d’Alaó l’església de Nerca amb totes les seves pertinences, com a dot del futur priorat de Sant Bartomeu de…

Al costat de l’antic fossar i vora el vell hospital de Sant Llàtzer, extramurs de la vila s’emplaçava l’antiga església romànica de Sant Miquel Consta en els primers inventaris que aquesta església era destinada a la celebració d’aniversaris i que posseïa notables paraments litúrgics Als gravats del segle XIX Aragón histórico, pintoresco y monumental , 1889, pàgs 203-206 encara podem admirar una construcció sòlida, d’una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular Els paraments presentaven carreus mitjans, ben escairats i polits, i disposats en filades regulars Les…

La vila de Calaceit s’emplaça a la carena d’un serrat que forma la divisòria d’aigües entre el riu d’Algars i el Matarranya El lloc fou conquerit per primera vegada, de manera efímera, vers el 1132, per Alfons I d’Aragó, el Bataller però no va ser fins al 1151 quan es conquerí definitivament L’any 1209 el rei Pere I el Cafò/iccedí els seus drets sobre el lloc al bisbe de Tortosa, fet que propicià que el 1210 s’adjudiqués a la diòcesi de Tortosa la jurisdicció eclesiàstica de Calaceit, juntament amb els llocs d’Arenys, Lledó i Cretes Tots aquests llocs formaren part de l’arxiprestat de…

Es desconeix exactament el lloc on s’emplaçava aquest castell, però tot fa pensar que fou bastit a l’altiplà de Llenguaeixuta, a la serra d’Espígol La primera referència històrica que s’ha localitzat data de l’any 1136, en què Berenguer de Torroja féu donació a Santa Maria de la Seu, per a la seva obra, d’un mas en propi alou situat al comtat d’Urgell, “ in ipso castro de Lenguaexuta ” segons les afrontacions territorials que s’exposen en l’escriptura, aquest castell confrontava a l’est amb el terme de Claravalls, al sud amb el d’Espígol, a ponent amb el de Montmagastrell i al…

Es tracta d’un lloc desaparegut de l’antic terme de Sas El castell, bellament encimbellat 1350 m, s’emplaçava entre el tossal de Sant Quiri i la vall d’Erta Des d’ací dominava, igual que un ocell, tot l’altiplà de Sas, amb els colls d’Erta cap a la Vall de Boí, o a la vall de Cabdella pel port de la Felià, de Fades Peranera, la Picó i d’Hostalets Castellars El castro Aquilar és esmentat per primera vegada en un instrument de l’any 1090, en un plet i judici pel qual els comtes Artau II i Eslonça donen en alou al seu fidel Miró Ramon aquest castell amb tot el que li pertany,…

Es desconeix la data exacta i el lloc inicial d’establiment dels religiosos mercedaris a Tortosa Segons uns autors fou l’any 1230, mentre que altres apunten a una data posterior al 1244 Sigui com sigui, el cas és que l’any 1250 el bisbe i el capítol donaren als frares mercedaris una capella i un cementiri als afores de la ciutat, propers al convent de Sant Francesc, segons un document conservat a l’Arxiu Capitular Aquesta ubicació la confirmen i precisen Els Costums de Tortosa i un document de l’any 1340 que fa referència a la casa dels frares de Santa Caterina Pensem que l’edifici devia ser…

Situació Capçalera d’aquesta església parroquial, amb l’absis totalment mancat d’ornamentació ECSA - JA Adell Aquesta església parroquial presideix el poble de Gavàs 1 244 m, a migjorn de Bissaürri, a la vall del riu de Gavàs i als peus del petit turó de Sant Joan, en el qual s’emplaçava l’antic castell de Gavàs 1 420 m Mapa 32-10 213 Situació 31TBH938066 L’accés a Gavàs es fa des de Bissaürri, entre els quilòmetres 77 i 78 de la carretera C-144, per la pista que vers el migdia duu a la vall del riu de Gavàs o de Veri Cal tenir en compte, però, que Gavàs és el primer poble que es…

Situació Antiga torre de defensa situada prop de la peixera que dona origen al canal de Pinyana ECSA - J Bolos Les restes d’aquesta torre es troben al sud del castell i despoblat de Pinyana Mapa 32-13 327 Situació 31TBG989380 Mig quilòmetre després d’haver entrat per la carretera N-230 en territori aragonès hi ha a mà dreta un camí sense asfaltar que segueix el canal de Pinyana, justament quan aquest creua la carretera Al cap d’1 km en direcció nord es passa a prop de la torre de l’Aigua Torre Es tracta d’una torre cilíndrica, totalment esberlada, situada vora un gran casal que hi ha prop de…