Resultats de la cerca

Aquesta església formava part del conjunt catedralici dels primers temps La primera notícia correspon a la seva consagració ocorreguda un 11 d’octubre, entre els anys 948 i 956, ja que fou feta pel bisbe Guadamir en presència del comte Borrell i de l’ardiaca Ansemon El bisbe consagrà l’església de Sant Miquel Arcàngel És possible que en aquesta capella hi fossin enterrats els primers bisbes vigatans, ja que el bisbe Borrell, mort l’any 1017, hi fou enterrat el document corresponent especifica que fou a la cripta de sota l’església No sabem exactament quan desaparegué aquesta…

El lloc i la quadra de Fluvià, documentats des del segle XI, disposaven d’una capella dedicada a sant Jordi que sembla que tingué uns orígens parallels als del seu castell De fet, en una llista de donants de llànties d’oli a Santa Maria de Guissona datable entre el 1040 i el 1100 hi consta un tal Guillem, prevere de Fluvià, molt probablement encarregat de l’església de Sant Jordi Les referències directes d’aquesta capella són força tardanes El 1337 el bisbe d’Urgell concedí permís a Arnau de Fluvià per tal que ell i els seus descendents poguessin rebre sepultura a la capella de Sant Jordi de…

L’església de Santa Maria de Malacara acompanyà, com a parròquia del bisbat d’Urgell, els primers repobladors del terme del castell de Malacara, ubicat, a la primera meitat del segle XI, en la marca berguedana del comtat de Cerdanya La proximitat amb Ferran, sota una mateixa identitat jurisdiccional, facilità la vinculació eclesiàstica, amb un mateix rector per ambdues esglésies Durant els segles baixmedievals, segons consta des del segle XIII, Malacara servà una consideració parroquial si bé afegida a Ferran, de tal manera que el rector ho era de Ferran i de Malacara Tot i que no es definia…

El castell de Falgons, situat a poca distància de l’església parroquial de Sant Vicenç de Falgons, és al vessant oriental de la serra de Falgons, a uns 5 km del cap del municipi Els orígens són confusos i embolicats amb la llegenda de l’origen dels Cartellà Precisament al començament del segle XII, quan els Cartellà ja posseïen el castell, surten a la història amb Pere Galceran I de Cartellà 1208-36 El seu hereu Galceran V, inicia la branca dels Cartellà-Falgons o Cartellà residents a Falgons, casal que el 1251 pertanyia a la jurisdicció del castell de Finestres Els Cartellà reeixiren a…

La fundació d’aquest monestir data del 23 de maig de 1155 Aquest dia el bisbe de Barcelona, Guillem, de comú acord amb el cardenal i legat de Roma, Jacint, i de l’arquebisbe de Tarragona, Bernat, dotà l’església d’un patrimoni i disposà que hi romangués una comunitat de canonges regulars que seguissin la regla de sant Agustí L’església, però, ja existia abans i era situada prop del Portal Nou Al seu voltant, en temps de sant Oleguer, s’havia fundat una confraria, que pel cap baix ja funcionava el 1140 i que en els quinze anys que precediren la fundació de la comunitat de canonges regulars…

Situació Necròpoli situada a la vila de Santa Coloma, al carrer de l’Orfeó Català, fora del nucli històric, a la riba esquerra del Gaià Mapa 34-15390 Situació 31TCG655996 Necròpoli La realització d’unes obres de serveis públics al carrer de l’Orfeó Català va posar al descobert un seguit d’enterraments d’època medieval, la qual cosa va fer que el Servei d’Arqueologia de la Generalitat hi portés a terme una campanya d’excavació el mes de febrer del 1988 Es van estudiar set sepultures alineades en direcció N-S aproximadament, a una fondària entre 1 i 1,5 m, i es van documentar restes d’almenys…

Situació Vista del costat nord-est, única part visible d’aquest edifici, envoltat per altres construccions tardanes ECSA - JA Adell L’església de Sant Romà és situada, totalment envoltada d’edificacions que només deixen lliure la seva façana nord, al veïnat de Sisquer, sobre la carretera de Sorribes a la Seu d’Urgell JAA-MLIC Mapa 34–11253 Situació 31TCG740786 Història El castell de Sanctum Romanum vinculat al topònim de la vall de Lavansa, com el castell d’Ossera, i amb el castell de Josa, és esmentat l’any 1107, en el conveni signat per Ermengol Josbert, fill del comte de Cerdanya, i…

Situació Restes de l'església i un mur amb opus spicatum del que fou l’antiga comanda hospitalera de Costoja ECSA – A Villaró Les restes del priorat de Santa Maria de Costoja es troben a l’obaga del primer sector de la vall de Castellbò, prop de l’eixida a la ribera del Segre Mapa 34–10215 Situació 31TCG674899 Al quilòmetre 3,5 de la carretera Montferrer-Castellbò hi ha la trenca que mena a Vilamitjana, que és a l’altra banda de la vall Cal travessar el riu, i seguir la pista uns 800 m en direcció a Vilamitjana, fins a trobar la primera pista que trenca a l’esquerra, cap a uns conreus Les…

Situació Aspecte d’aquesta necròpoli, segurament l’antic cementiri dels jueus, segons un gravat publicat per J Pleyàni de Porta a la darreria del segle XIX Arxiu del Servei d’Audiovisuals de l’Institut d’Estudis Ilerdencs Aquesta necròpoli, ara desapareguda, fou localitzada en una zona situada a ponent de les muralles de la ciutat, fora l’antiga porta de Boters, en un sector delimitat per l’actual carrer de Ramón y Cajal, la plaça de les Missions, el carrer del Bisbe Ruano, el carrer de Vallcalent i la rambla d’Aragó Segurament era un dels cementiris dels jueus de la ciutat Mapa 32-15 388…

Situació Exterior de l’església des del cantó nord-oriental, amb la capçalera a primer terme G Orriols Les ruïnes de la capella romànica es troben situades dins el terme municipal de Sant Boi de Lluçanès, i molt a prop de la masia de Vilaltella i a llevant de Perafita Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 27,7 —y 54,0 31 tdg 277540 Per anar-hi cal prendre la carretera que va de Prats de Lluçanès a Sant Boi, i al punt quilomètric 12,6, un cop passat Perafita es pren una carretera nova que mena a Sant…