Resultats de la cerca

Per coherència geogràfica, s’ha pretès que el territori d’ Ullastrello , donat en propi alou l’any 1060 pels comtes de Barcelona Ramon Berenguer I i Almodis a Bernat Amat de Claramunt i a la seva muller Arsenda, correspon al lloc de Creixell tanmateix, el lloc de Crexel surt ja esmentat en un document datat també el 1060 La majoria d’autors, començant per J M Font i Rius, que seguint E Hinojosa, J Mas i S Puig, publica la carta de població donada el 20 de març de 1190 pel bisbe de Barcelona Ramon de Castellvell als que anessin a poblar la vila de Castelli Crescentis , han atribuït o aplicat…

Situació L’església de Sant Joan era la capella del castell de Montesquiu, el qual centrava un poblat medieval avui desaparegut L’actual despoblat de Montesquiu és situat al sud-est de Vallbona de les Monges MLIR Història Aquesta església en els seus orígens era anomenada Sant Joan de Colobrer i així és com apareix esmentada en la referència més antiga d’aquest temple L’any 1164 Ramon de Cervera, amb la seva dona Ponceta i d’altres parents, van posar sota la guàrdia i batllia de Santa Maria de Vallbona i de la granja del Sant Esperit el castell de Colobrer o de Montesquiu i els donaren l’…

L’església de Sant Llorenç centra el poble de Vilardell, de població dispersa, situat a la dreta de la Tordera, al peu del massís del Montnegre El terme de Vilardell és documentat per primer cop en el cartulari de Sant Cugat el 23 de maig del 984 en la donació d’uns alous feta per un tal Livulo al monestir Al llarg dels segle X i XI apareix esmentat en diversos documents del cartulari sota les formes de Vilar Dezen, Vilarzello, Villardelo Totes aquestes formes expressen la idea de petit vilatge L’església de Vilardell és documentada per primera vegada l’any 1279 en les Rationes…

Situació Les restes del castell de Malagastre o d’Antona i del poblat ibèric que hom ha descobert en el mateix lloc són situades en el tossal que domina el meandre que el Segre forma davant mateix del santuari romànic de Salgar Mapa 33-13328 Situació 31TCG355402 S’hi accedeix pel vessant nord del jaciment Cal agafar la carretera que uneix Artesa de Segre i Alòs de Balaguer fins just passat el pont que travessa el riu abans del poble de Vernet, on neix una pista a l’esquerra que, parallela al curs del riu, porta fins al peu del tossal, al qual s’accedeix per un camí de cabres ben marcat CAT-…

Situació Un aspecte de les ruïnes de l’església, amb l’interior de la nau i la capçalera al fons J M Melció Les ruïnes de l’església de Sant Julià de Bestracà es troben al costat dels murs enderrocats de l’antic castell, al cim del puig del Bestracà, a 1044 m d’altitud, el qual culmina l’encinglerada serra de Bestracà, que separa les conques dels rius de Beget i d’Oix fins a la seva confluència És un lloc des del qual hom domina una impressionant panoràmica sobre el cantó ponentí de la Garrotxa Aquest indret pertanyia a l’antic municipi garrotxí de Beget, el qual l’any 1969 fou incorporat al…

Introducció Al comtat de Girona foren emeses tres sèries monetàries la carolíngia, l’episcopal i la comtal En total disposem d’una trentena de tipus monetaris, la major part d’argent, que constitueixen el conjunt d’atribució i interpretació més difícil de tot el context comtal català A la manca de dades de les mateixes monedes, que només expressen, i encara no sempre, el taller d’origen GIRVNDA, s’hi afegeix una gran pobresa documental Per a un nou plantejament i interpretació dels amonedaments comtals gironins ens hem valgut dels elements següents — Reconstrucció de tres…

Notícia històrica Segell de la família vescomtal de Cardona amb la figura del vescomte a cavall I amb llança, motiu semblant al que trobem en la moneda vescomtal de Cardona A M Balaguer L’allunyament respecte dels sobirans carolingis i la independització en definitiva dels comtats catalans, un procés que es produí al llarg del segle X, feu aparèixer tot un estol d’encunyacions monetàries comtals i episcopals i una sola de vescomtal la del vescomte de Cardona Cal recordar que aquest vescomte ho era del comtat d’Osona, però en adquirir la senyoria sobre el castell de Cardona el 986, el nom de…

Situació Decoració llombarda, amb dues arcuacions cegues entre lesenes, integrada dins la remodelada construcció És possible que aquesta part correspongués a l’antiga capçalera F Junyent-A Mazcuña L’església parroquial s’enlaira en un pendent, situat a la riba esquerra de la Garona, sobre la població de Tredòs Mapa 149M781 Situació 31TCH295299 S’hi va, des de Tredòs, per un camí que arrenca del primer pont Quan acaba el camí, cal prosseguir a través d’un corriol, ben marcat, que sorgeix del costat esquerre, el qual s’enfila fins al replà on s’assenta la capella FJM-AMB Església Es tracta d’…

Situació Absis amb la part inferior corresponent a una estança sota el nivell de la nau de l’església, suposadament una cripta ECSA - JA Adell El conjunt de la canònica de Sant Miquel de Montmagastre és a la part alta del vessant sud de la muntanya de Montmagastre, al cim de la qual hi ha les restes del castell El turó cònic de Montmagastre es dreça isolat al nord-est del terme municipal i des d’ell es té una perspectiva vastíssima del paisatge de l’entorn Mapa 33-13328 Situació 31TCG451490 L’itinerari per a arribar al conjunt és el mateix que condueix a les restes del castell JAA Història…

Església Vista de l’església de Sant Pere des del costat sud-est, amb la capçalera a primer terme D Ferran L’església de Sant Pere d’Ègara és la més grossa del conjunt monumental i és la parroquial del barri al qual dóna el nom Actualment presenta una estructura complexa a causa de les diverses transformacions i acoblaments d’elements de distintes èpoques, però sobretot la sagristia i les capelles laterals adossades al sector nord, la de Sant Valentí i del Sagrament, que són les reformes cronològicament més recents i que més han canviat la fesomia de l’edifici en el període romànic que…