Resultats de la cerca

Situació Situat prop del port d’Àger, a 979 m, al cim de la carena que limita la vall d’Àger per la banda meridional A l’indret hi ha un vèrtex geodèsic Mapa 32-13327 Situació 31TCG128504 Si seguim la carretera que va de Balaguer a Àger, des del port d’Àger, hem d’agafar la pista que porta al repetidor, passar per sobre uns camps i, tot seguint la carena, enfilar-nos fins al cim del primer turó JBM Història L’indret de Montlleó és conegut des de l’any 1173 En aquesta data el lloc pertanyia a Bernat d’Àger, que tenia diferències amb l’abat Ramon de Sant Pere d’Àger, el qual li reclamava la…

Situació Vista parcial del conjunt, vers ponent, amb l’església de Sant Vicenç i els basaments de murs que corresponien a antics habitatges i closos ECSA - A Roura Al voltant de la casa forta de Sequèra i a llevant de l’església de Sant Vicenç hi ha un conjunt de restes corresponents a habitatges medievals Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 42′23″ N - Long 2° 29′32″ E L’itinerari per a arribar-hi és el mateix que s’ha indicat en la monografia de la casa forta de Sequèra JBM-JSM Vilatge El conjunt d’habitatges medievals més ben conservat és el situat a l’E de la fortificació Els que hi havia…

D’aquesta església parroquial, amb culte encara avui, tenim notícies de molt antic El bisbe d’Urgell Galderic, aprofitant la reconquesta i la repoblació de la vall de Lord, que entre els anys 872-878 dugué a terme el comte Guifré el Pelós de Barcelona i Urgell, reféu l’organització parroquial per a la Pedra i altres esglésies obtingué uns drets que, més tard, usurpà el comte Sunifred II, fill de Guifré el Pelós Fou vers l’any 948, que el bisbe Gisad II reclamà la restitució dels drets usurpats per Sunifred, acudint al dret de possessió que demostrà en una relació detallada i exhaustiva de…

Situació Vista aèria del petit nucli de Cubièras, disposat al voltant de la seva església parroquial o antic monestir de Santa Maria ECSA - F Tellosa Capçalera actual de l’església, orientada a tramuntana ECSA - A Roura L’església parroquial i antic monestir de Cubièras es troba al centre del poble del mateix nom, que és emplaçat a l’encreuament de dues vies de comunicació, la procedent de la Fenolleda per les gorges de Galamús i la que uneix l’alta vall de l’Aude amb el Perapertusès després d’haver travessat el coll de Linars, al peu del Pèg de Bugarach Mapa IGN-2447 Situació Lat 42° 51′46″…

Situació Un dels angles del castell, des d'on és visible un dels reforçaments de la planta cilíndrica, doblat a la vegada amb un altre mur també cilíndric i concèntric M Anglada El castell de Brull es troba situat a uns 50 metres vers ponent de l’església parroquial de Sant Martí del Brull El camí per a anar-hi és el mateix de l’església Aquest castell figura situat en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 37-14 364 x 42,4 —y 29,8 31 TDG 424298 JAA Història Aquest castell defensava un terme format pel territori del municipi del mateix nom, juntament amb el de Seva En els…

Situació Vista aèria del castell amb la vila de Calaf als seus peus ECSA - J Todó Castell situat a la part alta de la població de Calaf, al cim d’un turó Des del castell es podia controlar el poble i tot el pla immediat, per on passaven diverses vies de comunicació importants Mapa 35-14362 Situació 31TCG763217 Hom pot observar els murs septentrionals del castell des de l’exterior, per la banda de la carretera que va cap a Ponts Per a entrar dins del recinte, cal, però, demanar la clau en una casa propera a les muralles, a la banda meridional JBM Història Les primeres notícies sobre el…

La divisió de la comarca en diferents diòcesis Mapa de les esglésies de la Conca de Barberà anteriors al 1300 J Salvadò Com és ben sabut, l’organització eclesiàstica acompanyà la reconquesta d’aquesta banda del territori català El procés, però, que tingué la recuperació cristiana de la Conca de Barberà, d’una banda, i el retard de la restauració de l’antiga seu metropolitana de Tarragona, de l’altra, determinaren que les esglésies que s’anaren bastint a mesura que avançà la reconquesta i s’hi consolidà l’assentament dels nous habitants, s’adscrivissin a les diòcesis d’on eren originaris els…

Introducció La base estructural dels primitius comtats catalans, essencialment autònoma, es basà en la realitat geogràfica de les valls, les quals, en ocasions, conformaven els pagi Aquest sembla ser també el cas del comtat de Cerdanya Segons Font i Rius, aquesta antiga divisió territorial i administrativa —el pagus - tenia el seu origen en el període romà o en un d’anterior En època visigòtica designa les petites aldees rurals o les cases de pagès, però en època alt-medieval perd el sentit fiscal i manté el territorial, i és difícil de determinar de manera exacta el seu significat político-…

Situació La vila de Sant Feliu de Guíxols es troba a la costa, al cantó de llevant de la vall d’Aro El terme és accidentat pels contraforts septentrionals del massís de les Cadiretes o serra de Sant Grau Emplaçat no pas gaire lluny de l’aigua, a l’indret del nucli urbà medieval, format precisament al seu cantó de llevant i a la seva ombra, hi ha el monestir Mapa 366M781 Situació 31TEG023256 Hom pot arribar a Sant Feliu de Guíxols o bé per Llagostera, venint de la carretera o de l’autopista de Barcelona a Girona, o per Tossa i hom ve des de migjorn per la carretera de la costa, o bé per…

Situació Vista aèria del nucli històric de la ciutat, que s’estén a redós del castell de la Suda o de Sant Joan, a la riba esquerra de l’Ebre ECSA - J Todó La ciutat de Tortosa, capital de la comarca del Baix Ebre i capital històrica de les terres de l’Ebre, és situada a ambdues vores del riu Ebre El seu nucli antic s’alça en una estreta franja, entre les muntanyes i el riu, i es prolonga cap a l’interior per la vall del barranc del Rastre A dins la ciutat hi ha un turó d’alçada considerable anomenat la Suda, on hi ha el castell del mateix nom o castell de Sant Joan Mapa 32-20 522 Situació…