Resultats de la cerca

Situació L’església de Sant Pere de Mogrony es troba situada al contrafort del puig de coma Ermada o serra de Mogrony, al vessant de migjorn, a 1 408 m d’altitud, a l’anomenat pla de Sant Pere Mapa 255M781 Situació 31TDG246800 Una vista de l’emplaçament de l’església, damunt el pla Més a primer terme, l’espadat amb el santuari de Santa Maria de Mogrony J Pagans-TAVISA Una perspectiva aèria de l’església des del costat de llevant J Pagans-TAVISA Per arribar-hi cal prendre, al punt quilomètric 88 de la carretera de la Pobla de Lillet a Campdevànol, a mà esquerra, vers tramuntana, una pista d’…

Presentació geogràfica Mapa de la comarca del Gironès amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació La zona de transició situada entre el mar i la muntanya que queda limitada al nord per la nova comarca del Pla de l’Estany, a l’est per la comarca del Baix Empordà, al sud per la comarca de la Selva i a l’oest per les comarques de la Garrotxa i la Selva, és part del territori que històricament ha estat designat amb el nom de Gironès Els límits d’aquesta comarca han anat canviant al llarg del temps, essent diversos els factors que influïren per engrandir-los o reduir-los…

Situació Magnífica construcció d’inici del segle XII, emparentada amb l’arquitectura del monestir de Santa Maria d’Alaó ECSA - MÀ Font L’església parroquial de Santa Maria presideix el nucli de Viu de Llevata Mapa 33-10 214 Situació 31TCG201934 Per a arribar-hi cal seguir l’itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent JBP-MAF-XFG Història Hi ha referències del lloc i del castell de Viu des del segle X Vers el 1060 Artau I de Pallars Sobirà i el seu germà donaren al monestir de Santa Maria de Lavaix el delme del portatge del coll de Vivoenza , cosa que suggereix una lliure disposició…

Presentació geogràfica Mapa de la comarca de la Selva amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació La comarca de la Selva, de 1 006,24 km 2 , limita a tramuntana amb les comarques de la Garrotxa i el Gironès a llevant, amb la comarca del Baix Empordà i el mar a migjorn, amb les comarques del Maresme i el Vallès Oriental i, a ponent, amb la comarca d’Osona i, més concretament, amb els sectors de Collsacabra i les Guilleries, part de les quals també s’integra dins la comarca de la Selva Amb aquesta superfície, un 3,14% del total del territori català, la Selva és la…

El museu El Museu del monestir fou fundat l’any 1978, i recull un seguit de peces arqueològiques, artístiques, d’orfebreria i de ceràmica allotjades en diferents dependències del monestir i de l’antic palau del rei Martí MaCC Capitell de pedra sorrenca Procedència desconeguda Datació segles XI-XII Mides 24,5 × 27 cm Inventari no consta Data d’ingrés 1979 Capitell realitzat en pedra sorrenca del país Presenta un estat de conservació força bo El desbast del bloc s’ha laborat per tal d’aconseguir una estructura en forma de piràmide truncada, proporcionada i elegant, a desgrat de l’erosió i els…

Presentació geogràfica Mapa de la comarca de la Conca de Barberà amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació La Conca de Barberà és una comarca formada per dues unitats clarament diferenciades la Conca de Barberà estricta i la Baixa Segarra o Alt Gaià Té una extensió de 648,9 km 2 i limita amb les comarques de l’Urgell, la Segarra, l’Anoia, l’Alt i el Baix Camp, el Priorat i les Garrigues L’onomàstic de “Conca” fa referència a un conjunt de terres encerclades per uns relleus muntanyosos més o menys importants que la clouen per totes bandes excepte per una, que és per…

Situació Vista aèria del puig d’Enclar, coronat per l’església i les restes de l’antic poblat que l’envoltava ECSA-TAVISA El conjunt medieval de Sant Vicenç d’Enclar és situat en un puig rocós, a l’entrada de migjorn de la vall d’Andorra la Vella, sobre el poble de Santa Coloma i davant la serra d’Enclar Tenint en compte el relleu, els escassos mitjans agropecuaris i les mínimes possibilitats d’expansió del poblat, cal pensar que l’enclavament de Sant Vicenç fou més estratègic que no pas econòmic, i segurament l’avituallament dels seus habitants es devia fer des d’Andorra la Vella o Santa…

Situació Vista general de l’església de Santa Maria de Barberà TAVISA-J Todó La ciutat de Barberà del Vallès té dos nuclis de població separats, l’un dels quals forma un continu urbà amb el sud de Sabadell A l’extrem nord-est d’aquest nucli, arran de la fondalada del marge dret del riu Ripoll, a 145 m d’altitud, s’alça l’antiga església parroquial de Santa Maria de Barberà, coneguda per la Romànica i famosa per les pintures que guarda a l’interior Mapa L36-15392 Situació 31TDF273973 Per arribar-hi cal prendre la carretera que uneix Barcelona i Sabadell, en la qual, al punt quilomètric 8,450,…

Culminació i obsolescència comtal En encetar-se el darrer quart del segle XI, els comtes de Barcelona i d’Urgell, alhora que adeqüen els moviments militars a la frontera segons els tractes diplomàtics amb les taifes —sobretot pels pactes amb Lleida i l’arribada de les suculentes paries—, competeixen mútuament pel que fa a la seva expansió Abocats a la plana mascançana —la planura estèril amb l’ocupació densificada en la centúria precedent per la societat andalusina mitjançant establiments agropecuaris—, la confrontació de les respectives expansions defineix, en l’antepenúltima dècada del…

Situació Vista des de migdia de la fortalesa, que s’alça en un esperó a l’extrem sud-est del pla d’Almatà ECSA - F Baltà Les ruïnes d’aquest castell balaguerí són situades al nord del nucli antic, sobre un dels turons que domina la ciutat Mapa 32-14359 Situació 31TCG177299 Hom hi pot arribar a peu per dues vies distintes Una opció és prendre el camí del viacrucis que puja des de prop del pont de Sant Miquel fins al santuari del Sant Crist, salvant l’espadat oriental L’altra, recórrer el nucli antic des de la plaça del Mercadal nucli neuràlgic de la ciutat pels carrers Avall o Major, que…