Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
Castell d’Isanta (Lladurs)
Art romànic
A les acaballes del segle X, el lloc d’Isanta era dins del terme de Canalda Així, a la venda feta l’any 990 pel comte Borrell de les terres i cases que hi posseïa, es concretava que aquests béns eren “ in comitatum urgellitense in locum ubi dicitur Kanavita Canalda, in villa que nuncupanda est Ysanta ” Un segle després es distingeix clarament del terme de Canalda, i s’imposa progressivament la utilització de la designació “ kastrum de Isanta ” Es destria bé ja Isanta de Canalda en la donació feta l’any 1073 per Bernat a Eimeric i la seva muller d’uns alous d’Isanta, les afrontacions dels…
Sant Sadurní de la Llena (Lladurs)
Art romànic
Situació Exterior de l’església des de llevant amb la capçalera a primer terme L Prat Llena es troba a la part central occidental del municipi de Lladurs, al vessant de la ribera Salada i a la riba esquerra del torrent de Riard L’església de Sant Sadurní és cap de parròquia i havia tingut a la seva vora el castell de la Llena El poblament, com a la major part del Solsonès, és dispers en masies l’església parroquial constitueix el nucli que identifica als mapes aquest agregat de Lladurs Mapa 291M781 Situació 31TCG727573 Per anar-hi des de Solsona estant, cal agafar la carretera de Bassella al…
Castell de Llobera de Solsonès
Art romànic
Situació El castell de Llobera —municipi de Llobera de Solsonès— fou construït en un tossal, situat vora l’església parroquial de Sant Pere de Llobera Per a conèixer-ne l’accés, vegeu l’article corresponent a aquesta església Un aspecte de l’exterior del castell, el qual deixa veure encara perfectament l’aparellat dels seus murs L Prat Vista de l’exterior de les ruïnes del castell L Prat Mapa 329M781 Situació 31TCG736456 RPA Història Les primeres referències que tenim d’aquesta construcció i dels seus senyors són del segle XI Així, es conserva el document d’establiment d’un mas de Llobera, de…
Santa Maria de Tuladells (Torrefeta)
Art romànic
Situació Absis de l’església, espoliat en bona part dels grans carreus ben escairats que el revestien ECSA-X Solé Les ruïnes de l’antiga església del priorat augustinià de Santa Maria de Tauladells o Tauladella es troben en un lloc isolat, vers ponent del poble de Gra, enmig d’uns camps Mapa 34-14 361 Situació 31TCG543254 Per a arribar-hi des de Concabella, s’ha de seguir la carretera L-310 que mena a Guissona, i 1 km abans d’arribar a Gra, cal agafar un trencall a mà esquerra que ens duu al cap d’uns 2 km a l’església de Tauladells, situada a mà esquerra de la pista XSB Història El lloc de…
La vila de Caldes de Montbui
Art romànic
Nucli antic de la vila, format entorn de les termes romanes que li han donat el nom TAVISA-J Todó La població de Caldes de Montbui és situada al bell mig de la depressió que forma el Vallès Els romans hi fundaren una estació balneària fa uns 2000 anys, a partir de la qual es va anar configurant un important nucli de població que al segle I dC estava fermament consolidat i ocupava gran part del que actualment constitueix el casc antic de la vila, a més d’algunes “ villae ” aixecades a la rodalia Can Vendrell, Can Pujades, Sant Miquel de Martres Situada al nord de la via Heraclea, que…
Vila de Bagà
Art romànic
Situació Bagà, capital de municipi, és una vila que es troba un xic més amunt de Guardiola de Berguedà Aquesta vila figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781 x 06,2 — y 78,7 31 TDG 062787 Història Un aspecte de l’antiga muralla de la vila, segons una fotografia del final del segle XIX La història de la vila de Bagà, a la vall del Bastareny, s’ha de lligar a la dels seus senyors, els barons de Pinós, car fou aquesta vila la capital de la Baronia El lloc de Bagà Bagada és esmentat en la vella documentació del monestir de…
Vila medieval d’Igualada
Art romànic
La vila El repoblament del centre de la conca d’Odena Vista aèria del nucli antic de la ciutat, on s’evidencia la seva formació al llarg d’un antic i històric camí ral parallel al riu Anoia ECSA - J Todó Les primeres notícies sobre el repoblament de la plana central de la conca d’Òdena, en el lloc on posteriorment sorgí Igualada, daten de la segona meitat del segle X, tot i que no pot descartar-se la presència a la zona d’un poblament anterior, de caràcter més o menys inestable El topònim Aqualata apareix citat per primera vegada l’any 976, i sembla fer menció al curs del riu Anoia que servia…
L’organització religiosa en el marc històric del romànic de la Cerdanya
Art romànic
Introducció Sant Martí d’Ix, antiga església parroquial prop de la qual s’hi bastí un dels palaus o residències dels comtes de Cerdanya ECSA - A Roura Els pagi o territoris del comtat de Cerdanya van formar part des de les èpoques més remotes segles V o VI de la diòcesi d’Urgell i la màxima categoria religiosa que assoliren fou la d’un ardiaconat, dit més modernament el deganat de la Cerdanya Aquest ardiaconat o deganat no consta ben estructurat fins al final del període romànic Es desconeix, com a la majoria de llocs del país, tot detall relacionat amb la introducció del cristianisme, fet…
La moneda des del segle VIII al segle XIII
Art romànic
Consideracions prèvies La història de la nostra terra en aquest període ofereix, en el camp de la numismàtica, una personalitat molt acusada l’encunyació de monedes segueix un camí parallel al desenvolupament polític vers una desvinculació dels corrents dominants en l’imperi Carolingi, fins a assolir una total independència Es començà amb la moneda de Carlemany, dintre dels models carolingis, que havien establert un sistema pel qual la lliura de plata quedava dividida en 20 sous el sou en 12 diners, i el diner en 2 òbols o malles Però a mitjan segle IX s’inicià una veritable autonomia…
L’organització religiosa de la Conca de Barberà
Art romànic
La divisió de la comarca en diferents diòcesis Mapa de les esglésies de la Conca de Barberà anteriors al 1300 J Salvadò Com és ben sabut, l’organització eclesiàstica acompanyà la reconquesta d’aquesta banda del territori català El procés, però, que tingué la recuperació cristiana de la Conca de Barberà, d’una banda, i el retard de la restauració de l’antiga seu metropolitana de Tarragona, de l’altra, determinaren que les esglésies que s’anaren bastint a mesura que avançà la reconquesta i s’hi consolidà l’assentament dels nous habitants, s’adscrivissin a les diòcesis d’on eren…