Resultats de la cerca
Es mostren 189 resultats
Castell de Secabecs (Torrelles de Foix)
Art romànic
Prop de les Llombardes, a la zona més septentrional del terme, hi ha unes ruïnes que és possible que corresponguin a l’anomenat castell de Secabecs L’honor de Secabecs s’esmenta l’any 1213 en una confrontació de termes El fogatjament de vers el 1370 consigna un foc de cavaller en aquest lloc L’indret, al segle XVII, era propietat del senyor del castell de Foix, Guerau de Peguera Posteriorment hi hagué una masia en aquest lloc coneguda per Ca l’Isaac El topònim es conserva en un mas que hi ha a la vora anomenat Can Soler de Secabecs
Forn de ceràmica de la Vinya d’En Sant (Castellar del Vallès)
Art romànic
Vestigis Planta i croquis d’aquest forn, que fou excavat l’any 1963 J Roig Aquest forn fou descobert l’any 1962, i parcialment excavat durant l’abril de 1963 per membres del Museu d’Història de Sabadell En aquesta intervenció només s’arribà a isolar l’engraellat i a excavar la major part de la cambra de foc, ja que abans que quedés enllestida uns desconeguts el destruïren definitivament Es tracta d’un forn de planta arrodonida semiexcavat en el terreny argilós natural, amb la cambra de foc i la cambra de cocció separades per un engraellat de 50 cm de gruix L’obertura d’entrada era un forat…
Castell de Salaverd (Os de Balaguer)
Art romànic
Salaverd fou una de les possessions tradicionals del monestir cistercenc de Santa Maria de Vallverd El lloc de Salaverd —on hi hagué un castell i una granja del monestir—, avui despoblat, es troba a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana, al sud de Vallverd El castell de Salaverd és documentat per primera vegada l’any 1200, quan l’abadessa de Vallverd va comprar-lo malgrat l’oposició de l’abat d’Àger El monestir degué infeudar part dels seus drets a Salaverd a alguns nobles de la contrada Ramon d’Areny, l’any 1331, prestà homenatge a l’abadessa Berenguera pel foc que tenia per ella…
Vila de l’Arbocet (Vilanova d’Escornalbou)
Art romànic
El poble de l’Arbocet és format per dos carrers, el de Dalt i el de Baix Al carrer de Baix hi ha dues torres, una de planta quadrangular i l’altra circular La torre de planta quasi quadrada en certs aspectes es pot considerar dins la tradició de les fortificacions romàniques El costat sud fa uns 5 m i té una alçada d’uns 13 m A uns 5 m del terra exterior, en aquesta façana meridional, hi ha una porteta petita, acabada amb un arc de mig punt devia ser la porta per on hom podia accedir a aquesta fortificació Hi ha, així mateix, diverses finestretes Al cim s’hi construí un matacà…
Castell del Mallol (la Vall d’en Bas)
Art romànic
El castell del Mallol era situat al cim del turó on hi ha l’església i l’actual poble L’estructura de les construccions de l’antic castell encara eren ben visibles al començament del segle XX, tal com la descriuen, per exemple, Cèsar August Torres o Francesc Monsalvatje La primera documentació que hi ha del nom Mallol, o Mayol, és de l’any 1176, data d’una donació vescomtal de béns situats al terme de Sant Just Privat de lavalld’enBas No torna a aparèixer el nom de Mallol fins l’any 1204…
Can Mitjans de la Guardiola (Viladecavalls)
Art romànic
Aquesta casa forta ha estat esmentada com a mas de la Guardiola, mas d’en Mitjans de la Guardiola i casa Mitjans de la Torre Segons S Cardús en origen correspondria a una guardiola o torre de guaita dels segles VIII-IX Amb tot, a l’entrada de l’actual masia es pot contemplar un escut on a la part alta apareix la data de 1117 Les dades documentals que fan referència a aquesta fortificació són molt escasses Surt documentat el 1302 un Guillem de Çaguardiola de la parròquia de Santa Maria de Taudell Hom ha suposat que aquest Çaguardiola i els que apareixen documentats posteriorment —Romeu…
Forn de ceràmica de les Ribes (Guixers)
Art romànic
Situació La troballa, l’any 1948, d’un forn medieval de ceràmica a la masia de les Ribes, i el recull, en una sèrie de prospeccions, de nombrosos fragments dispersos d’olles petites, permeteren comprovar l’autenticitat del topònim Ollers aplicat a la zona des de temps antic Un taller de ceràmica grisa, centrat entorn de la citada masia de les Ribes, ocupà el segle XI tota la superfície de les construccions actuals i arribà fins als camps de l’entorn de l’ermita de Santa Creu, entre els 950 i els 925 m d’altitud, a 1 km de distància, en línia recta, de la vila de Sant Llorenç de Morunys en…
Sant Antoni (Cervera)
Art romànic
L’església de Sant Antoni, situada prop de l’edifici de la universitat, formava part de l’hospital dels antonians, el qual segurament fou el primer que aquest orde erigí a la Península Ibèrica Els antonians arrelaren a Cervera al segle XIII, potser el 1215, seguint, en principi, la seva vocació de viure sota la regla canonical augustiniana i de vetllar pels malalts de la ignis plaga o mal de foc, la malaltia causada pel consum de pa de sègol parasitat pel fong clavíceps que afectà molta població de la baixa edat mitjana, centrada en un sistema alimentari cerealista El centre…
Habitacle proper al camí de Cal Gotso de Dalt (Argençola)
Art romànic
Situació En unes roques localitzades en un bosc de pins i a una altitud d’uns 700 m, en el lloc anomenat Plans de Ferran, podem visitar un conjunt d’habitacle medieval de remarcable interès Mapa 34-15390 Situació 31TCG723039 S’hi arriba per un trencall que surt de la carretera C-241 d’Igualada a Santa Coloma de Queralt, on arrenca un camí que de Cal Mariano o també de Cal Jan mena a Cal Gotso de Dalt Aquest habitacle és situat al costat dret de l’esmentat camí i abans d’iniciar el pendent que porta a Cal Gotso de Baix Casa En un aflorament de roques envaït totalment pel bosc i els esbarzers…
Ceràmica barcelonina fins al segle XIII
Art romànic
Dues peces característiques de la ceràmica barcelonina alt-medieval conservades al Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona ECSA - Arxiu Fotogràfic de Museus L’estudi de les ceràmiques barcelonines d’època comtal encara està per fer Des del seu inici, la investigació arqueològica a la ciutat s’ha centrat prioritàriament en el període romà i els seus precedents Les excavacions realitzades des del 1940 fins a dates recents van tenir per objectiu el coneixement topogràfic i monumental de l’urbs romana, i prestaren molt poca atenció a documentar els vestigis de fases posteriors Malgrat aquesta…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina