Resultats de la cerca

En el seu testament publicat el 1071 Ramon Miró deixà el puig d’Hortoneda amb el castell d’Olient “ ipso podio de Ortoneda simul cum ipso castro de Ulien ” al seu fill Pere L’any 1081 Pere Udalard donà al monestir de Gerri un capmàs situat “ in castro de ipsa Turre Dulien ” en acció de gràcies per haver recuperat el castell, recuperació que atribuí a un miracle fet per intercessió de Santa Maria i de Sant Vicenç Sabem que Udalard era nebot de Sunyer, fill del comte Ramon els anys 1097 i 1101, abans d’emprendre el seu pelegrinatge a Jerusalem, donà al monestir de…

Situació Vista de conjunt del temple des del costat de tramuntana El temple primitiu, molt reformat, ha pogut encara fer-nos arribar alguns elements de l’obra romànica F Junyent-A Mazcuñan La parròquia de Sant Pere de Ferrerons és situada prop del mas la Granoia i presideix un conjunt d’edificacions emplaçades a la banda nord-oriental del terme i no gaire allunyades de la carretera de Manresa a Vic Long 2°07’39” - Lat 41°49’40” Per a visitar aquesta església cal emprendre l’esmentada carretera, en la qual, entre els quilòmetres 29 i 30, es troba, a mà esquerra, una pista en molt bon estat que…

Com s’esdevenia en molts monestirs, al cenobi de Sant Llorenç prop Bagà sembla que molt aviat hi va haver una església monàstica i una església parroquial L’església del monestir era dedicada a sant Llorenç i l’església de la parròquia tenia com a advocació, entre d’altres, sant Miquel Segons parer de Joan Serra i Vilaró aquesta església de Sant Miquel era situada al costat d’on actualment hi ha el cementiri de Guardiola de Berguedà, uns centenars de metres més amunt del lloc on es bastí el cenobi Per anar-hi, cal, abans d’arribar a l’esplanada que hi ha davant del monestir, girar a mà…

El castell d’Arboló s’alçava al costat de l’actual ermita romànica d’Arboló, a 640 m d’altitud al damunt d’una roca espadada a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, a l’engorjat conegut com a estret d’Arboló, que separa les anomenades riberes de Gerri i de Sort El castell d’Arboló és esmentat en els primers documents relatius als dominis del monestir de Gerri l’any 817 en la venda que Daniel fa a l’abat Espanell d’un camp i una era que tenia al lloc de Buseu, “ situm in territorio Cortetano, tras castro Erbolone, in loco ubi dicitur Boisice ” L’any 920 els habitants de la vila de Baén donaren…

Entre les deixes atorgades en el testament de Guitard Bernat l’any 1063, figura el llegat d’un mancús “ad ipso Vult de Estamariz …”, que C Baraut ha identificat amb Santa Faç d’Estamariu Malauradament no s’han pogut trobar més notícies d’aquesta església, ni com a Sant Vult ni com a Santa Faç

Aquest castell, situat prop de Montoliu i del qual es desconeix la situació exacta, és esmentat per primera vegada en el document de repoblació del puig de Cervera del 1026, entre les afrontacions del terme del castell de Cervera “ kastellare de ipso Losorio ” L’any 1112 es consigna el terme de Losor com un dels límits del terme del castell de Montoliu, a ponent

L’antic agregat de Puimanyons posseïa un castell del qual no ens han arribat vestigis El castell de Puigmanyons “ ipso castro de Puigmangones ” fou definit, al costat dels castells de Reguard, Toralla, Tendrui, Erill i altres, pel comte Artau I de Pallars Sobirà al comte Ramon V de Pallars Jussà els anys 1066 i 1072 Al segle XVII Puimanyons formava part dels dominis del ducs de Cardona, marquesos de Pallars i vescomtes de Vilamur

L’any 1064 el comte Artau I de Pallars Sobirà va cedir en penyora al comte Ramon V de Pallars Jussà “ ipso castro de Torrezan, cum suis terminis et pertinenciis et cum sua kastelania et cum ipsas villas de Paduls ” Desconeixem la identitat d’aquest castell, però el cert és que posteriorment les viles de Paüls i Pobellà apareixen estretament vinculades al veí castell de Mont-ros “ ipso castro de Monterosso ”, que l’any 1072 Ramon V convingué donar en alou al seu cosí Artau I i que cap al 1117 el comte Bernat Ramon I de Pallars Jussà encomanà al seu feudatari Pelet L’…

Aquesta església, de la qual no es coneixen vestigis ni altres referències, apareix citada en el document datat l’any 920, quan els habitants de Baén es donaren al comte Ramon En aquest document s’especifiquen els límits del terme que passaven per l“‘ oratorium Sancti Maurici quomodo discurrit aqua usque in rivo qui exit de jam dicto Plano —es refereix al pla Tavernario— et pervenit in ipso puio de Salisarre ” Esment que, més o menys idèntic, es repeteix en el denominat fals I de Gerri

Dos documents parlen de la vila de Sant Julià, a la vall d’Escós aquest hagiotopònim sembla suposar l’existència d’una església dedicada a aquest sant, de la qual, però, desconeixem la situació El primer esment és del 1099, en què el comte Artau II i la seva muller donaren al monestir de Gerri un capmàs a la vila d’Escós “ in ipso pugo de Sancto luliano ” Posteriorment, entre el 1099 i el 1101, Arnau Pere i Ermessén donaren al cenobi tot allò que tenien a la vila de Sant Julià