Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
Sant Martí de Llacunes (Soriguera)
Art romànic
La vila de Llacunes era al segle X possessió dels comtes de Pallars, com ho indica la donació que el comte de Pallars Sobirà, Guillem, feu al vescomte d’Urgell, Guillem i a la seva muller, Ermengarda, germana del donador, del lloc de Lagunuas , a la vall de Siarb, amb totes les seves pertinences i possessions, fet que implicà l’adscripció de tot aquest terme al vescomtat d’Urgell, és a dir, als Castellbò, car Guillem I i la seva muller Ermengarda de Pallars eren vescomtes d’Urgell i senyors de Castellbò La datació d’aquest document presenta certes particularitats, estudiades…
Despoblat de Santa Creu de Llacunes (Soriguera)
Art romànic
Situació Els enderrocs d’aquest despoblat ocupen una àrea molt extensa, que revela l’existència d’un gran nucli de poblament, establert tal vegada al desaparegut lloc de Siarb ECSA - A Roig L’assentament del despoblat de Santa Creu ocupa tota l’esplanada del cim del tossal de la Santa Creu, també conegut com a Cap de les Culties, a 1 628 m d’altitud Aquest tossal es troba al final del contrafort meridional del pic de l’Orri 2 439 m Mapa 34-10215 Situació 31TCG522932 Per a accedir-hi cal agafar un corriol que surt a la dreta de la carretera de Sort a Adrall, aproximadament 1,5 km abans d’…
Sant Sadurní de Siarb (Soriguera)
Art romànic
Desconeixem l’indret on era situada aquesta església i la vila on era erigida, encara que podria tractar-se de l’actual capella de Sant Serni al terme de Vilamur de la qual resten tan sols unes minses ruïnes que no permeten veure’n les característiques de l’estructura Potser més versemblant és situar Sant Sadurní de Siarb en el despoblat de la Santa Creu, entre Llacunes i Rubió, que per la seva extensió i localització devia ser un enclavament rellevant dins l’organització de la vall en època medieval, i que hauria quedat obsolet en les crisis demogràfiques i bèlliques del segle…
Sant Romà de Cabestany o Capdestany (Gerri de la Sal)
Art romànic
El lloc de Capdestany és situat en una posició eminent sobre un turó que domina l’estany de Montcortès, i l’únic esment que en coneixem és de l’any 1082, en què el comte Artau, juntament amb l’abat Ponç de Gerri, fan una carta o contracte amb els colons que hi ha d’Arboló a Rialb, i de Capristano a Llacunes, perquè plantin vinyes o arbres No es coneixen notícies medievals sobre la seva església Almenys des del segle XIX era sufragània de l’església de Montcortès
Sant Salvador de Rubió (Soriguera)
Art romànic
La primera notícia sobre el lloc de Rubió és de l’any 1033, en la donació de la vila de Laguna Sobirana i de l’església de Santa Susanna a Sant Serni de Tavèrnoles Aquesta vila devia ser situada als límits amb la vall de Castellbò i confrontava amb els termes de Rubies La seva església, dedicada a sant Salvador, consta com a església parroquial al començament del segle XIV, dins del deganat de Montenartró, mentre que a la fi de segle, l’any 1391, figura dins del deganat de Cardós El 1575, Sant Salvador era sufragània de Sant Martí de Llacunes, dins l’oficialat de Sort Actualment…
Sant Esteve de Junyent (les Valls d’Aguilar)
Art romànic
Al document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell s’esmenta el lloc de Coniuncta , que ha estat identificat com a Junyent Els anys 1024 i 1045, ipsos lunnents , és esmentat com a límit de la vila de Llacunes L’any 1071 es publicà el testament de Ramon, que deixà la vila de Biscarbó a la seva muller Maria i als seus fills Gerbert, Guillem i Tedball, mentre que el seu fill Pere fou objecte d’altres llegats L’any 1081 els seus fills Gerbert i Guillem feien testament conjuntament, en el qual deixaven la vila de lunnent a la canònica de Santa Maria de la Seu, menys dos masos que…
Sant Sadurní de Freixe (Soriguera)
Art romànic
El primer esment del lloc de Frexa data del 1024, en el document de donació de la vila de Llacunes per part del comte de Pallars Sobirà a la seva germana Ermengarda i al marit d’aquesta Guillem, vescomte d’Urgell, en què apareix com a límit d’aquesta vila L’indret de Freixe també s’esmenta en el testament del 1045 d’Ermengarda de Pallars L’any 1192, Berenguer de Torena donava al monestir de Gerri el mas de Pere Blanc de Freixe El 1381, Freixe és esmentat com a lloc del vescomtat de Vilamur, amb tres focs L’església parroquial de Sant Sadurní de Freixe, del deganat de Montenartró…
Sant Cristòfol de Claverol (el Pont de Claverol)
Art romànic
La referència més antiga del lloc de Claverol sembla que és la de l’any 923, en què és documenta la venda del terç de Clavoris a favor del monestir de Gerri Posteriorment, l’any 973 apareix citat el castell de Claverol, on el monestir de Gerri tenia algunes possessions, que s’incrementaren l’any 1149 amb motiu de la consagració de l’església del cenobi També Santa Maria d’Hortoneda hi tenia possessions, derivades de la deixa testamental de Ramon Miró, que l’any 1071 li llegà la dècima dels homes de la serra de Claverol mentre que l’honor que tenia a la vila el cedí al seu fill Pere En la…
Vilatge de Burg (Soriguera)
Art romànic
Situació Vista parcial d’aquest jaciment, que encara no ha estat excavat ECSA - A Roig El conjunt d’aquest antic vilatge s’alça, avui, totalment cobert per la vegetació, al cim del puig conegut com a Roques de Burg, a 1 515 m d’altitud Aquest tossal s’aixeca a la dreta de la confluència del barranc de Coma Sarrera amb el riu del Cantó Mapa 34-10 215 Situació 31TCG509934 Per a accedir-hi, cal prendre un petit corriol que surt de la carretera N-260 que va de Sort a Adrall El caminet s’enfila al costat de l’encreuament de la carretera amb el torrent de Coma Sarrera pujant pel vessant esquerre, s…
Vila closa de Vilamur (Soriguera)
Art romànic
Situació Portal d’accés al recinte murat, situat al costat de l’església ECSA - A Roig El poble de Vilamur, situat a 1 264 m d’altitud, es troba al peu mateix de la carretera de Sort a Adrall, a 10,5 km del Port del Cantó i a 8 km de Rubió, que és el nucli de poblament habitat situat a més altitud 1 687 m del país ARD Mapa 34-10215 Situació 31TCG487938 Història El topònim Vilamur no apareix documentat fins al darrer terç del segle XI per a designar el castell i el nucli de població, centre dels dominis dels vescomtes de Pallars per tant, la història de la vila és indestriable de la del…