Resultats de la cerca

Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Sant Llorenç o de Meda Inicialment fou una sufragània de dues parròquies diferents, per esdevenir posteriorment parròquia independent Les primeres notícies de l’església es troben en una llista de parròquies datable entre els anys 1025 i 1050, on consta que la parròquia de Sant Sadurní d’Osormort o de les Planeses tenia com a sufragànies Sant Feliu de Planeses i Sant Pere de Castanyadell Castaniale Encara que l’any 1099 aparegui la parròquia de Sant Pere de Castanadel , de fet no havia adquirit aquesta condició, puix que seguia…

Aquesta església es trobava situada dins l’antic terme del castell de Sant Esteve o de Centelles Inicialment fou parròquia per passar a la situació de sufragània que és la que té actualment Encara que l’església és molt antiga, el lloc de les Perxes no apareix entre les viles i vilars vinculats l’any 898 a la parròquia de Sant Martí d’Aiguafreda o del Congost, la qual cosa podria fer pensar que es pot tractar d’un dels llocs no identificats plenament L’església de Perteges apareix en una llista de parròquies del bisbat de Vic que correspon a una situació datable entre els anys 1025 i 1050 per…

Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Maçana Inicialment tingué funcions parroquials, que conserva en l’actualitat Les primeres notícies del lloc de Maçana es remunten a l’any 990, quan arran d’un judici presidit pel comte Ramon Borrell, Aeci hagué de cedir el seu germà Guitard, fill d’Ermemir, un alou situat a l’apèndix de Grevalosa, a la vall de Cantallops Aquest alou afrontava amb el lloc de Maçana Les poques notícies que es tenen d’aquesta església corresponen a la seva aparició en les llistes de parròquies del bisbat de Vic, en la més antiga de les quals, que…

Situada dins l’antic terme del castell de Rajadell Aviat degué tenir la categoria de parròquia, que encara conserva El lloc de Rajadell és documentat des del 936 i l’església apareix citada en una llista de parròquies anterior al 1154 després, en el 1298, es produí una donació per a l’obra de Sant Iscle de Rajadell L’edifici actual no sembla que conservi cap element arquitectònic romànic

Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Rubió Inicialment tingué funcions parroquials, les quals perdé molt aviat Les primeres notícies d’aquesta església es troben en una llista de parròquies del bisbat de Vic, datable entre els anys 1025 i 1050, en la qual entre les parròquies de Sant Pere de Vim i de Sant Salvador de Miralles figura la de Viver Així mateix figura en una altra llista parroquial de mitjan segle XII Aquesta parròquia ha de correspondre a una església dedicada a sant Martí situada al castell de Rubió, si bé actualment se’n desconeix l’emplaçament…

Aquesta església era situada dins de l’antic terme del castell de Rocamora Inicialment tingué funcions parroquials, però més endavant les perdé i esdevingué sufragània El lloc de Rocamora es troba documentat a partir de l’any 1031 en el testament sagramental de Maier de Clariana, el qual tenia drets a Roca Mora L’església amb les seves funcions parroquials es troba esmentada en una llista de parròquies del bisbat de Vic, datable entre els anys 1025 i 1050, amb la grafia de Rocha Maura L’advocació del temple apareix l’any 1197 en el testament de Pere de Rocamora, el qual feu una deixa…

El lloc de Malpàs és esmentat com a parròquia del bisbat de Vic en una llista de parròquies de mitjan segle XI Entre les afrontacions del castell de Valerna Verdú, del 1080, a migdia, consta el terme de Malpàs El 1082, en descriure’s les afrontacions del castell de Montalbà, es diu que aquest limitava a migdia amb el terme de Verdú i anava fins al terme de Malpàs Fou una parròquia efímera, de la qual no ha restat cap testimoni i es desconeix també el titular La partida de Mompàs en recorda l’emplaçament

El lloc del Morassac, avui un veïnat de masies al nord de Peralada, és esmentat en una llista d’alous infeudats pel monestir de Sant Quirc de Colera del darrer quart del segle XI Hi ha la capella de Sant Amanç, edifici bastit segurament als segles XVI o XVII i en part modificat en temps moderns El basament del seu absis semicircular podria ésser un vestigi d’un temple molt anterior, però, sense treballs d’excavació, són unes romanalles massa minses per a poder afirmar res en aquest sentit

Situació Aspecte que ofereixen les ruïnes de l’església, totalment desfigurades fins i tot en la seva planta F Junyent-A Mazcuñan Les restes dels fonaments de l’església de Sant Julià són mig enterrades dalt un turó situat enfront del mas Cirera, al sector sud-oriental del terme Long 2°01’14” - Lat 41°55’20” Seguint la carretera d’Avinyó a Sant Feliu Sasserra, poc després del quilòmetre 61 i a mà dreta, surt un camí carreter que condueix al mas Cirera, enfront del qual hi ha el turó on fou bastida la capella FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell d’Oristà…

Aquesta església es troba a l’extrem del torrent de l’antic terme del castell de Voltregà Inicialment ja fou església parroquial, categoria que conserva en l’actualitat L’església és documentada a partir de l’any 1094, però ja apareix amb el nom de Supramonte en una llista de parròquies del bisbat datable entre els anys 1025 i 1050 i segueix apareixent en totes les relacions següents L’edifici antic fou substituït l’any 1620 per un de nou i el 1760 sofrí ampliacions, mentre que l’any 1890 se li afegí la capella del Santíssim, que acabà de donar-li la fesomia actual, amb el campanar situat en…