Resultats de la cerca

La primera notícia documental que es coneix de l’església de Sant Sadurní d’Ortolanes data de l’any 961 S’esmenta a propòsit de la donació que el dit any feu Sunifred, comte de Cerdanya i Besalú, d’un camp al monestir de Sant Miquel de Cuixà, el qual afrontava amb el cementiri d’aquella església El temple de Sant Sadurní feia les funcions de culte per a la vila d’Hortolanes, però també servia al lloc de Tàpia ipsa Tapia , 956, ambdues localitats situades entre Pià i Ribesaltes, avui totalment desaparegudes El primitiu edifici romànic fou modificat i reconstruït al segle XIV al…

No sabem de cap vestigi que permeti localitzar-ne la ubicació Després de la invasió sarraïna, el comte Guifré el Pelós emprengué la recuperació i el repoblament de Catalunya, a tramuntana dels comtats d’Urgell i de Cerdanya Cap a l’any 875 reorganitzà la vall de Lord, que, segons diu Villanueva, s’estenia des del veïnatge de Cardona fins al coll de Tuixén i des de Canalda fins al torrent d’Agrevolet Posteriorment, l’any 1068, el comte Ermengol d’Urgell, dit també Ermengol de Gerb, atorgà als habitants d’aquesta zona una carta de privilegi i franquesa, alhora que els confirmà les cartes…

El lloc de Tornabous fou conquerit pel comte Ermengol IV d’Urgell al segle XI L’any 1139 Ermengol VI, comte d’Urgell, cedí les quadres de Tornabous i d’Almenara a un tal Ramon Arnau La primera notícia del castell de l’indret data de l’any 1156, en què Ramon Hug i la seva muller Ermessenda donaren per aixovar a la seva filla Adalèsia i al seu marit Pere de Granollers una heretat a Montsuar i una peça de terra i una casa situades in kastrum de Tornabous A la darreria del segle XII consta que tenien drets a Tornabous els Ribelles així, l’any 1172 Gombau de Ribelles i la seva esposa Marquesa de…

Situació Un aspecte que ofereixen les coves J Bolòs Les anomenades “coves dels Moros” són situades al costat nord-occidental del llogaret de Canalda, a l’encinglerat vessant del puig Sobirà, conegut amb el nom de la roca de Canalda, a ponent de la riera de Canalda, en un terreny ple de coves, esplugues i avencs Mapa 292M781 Situació 31TCG748648 Per anar-hi cal agafar la carretera de Solsona a Sant Llorenç de Morrunys fins a la font de coll de Jou, on cal trencar, a mà esquerra, per seguir la carretera del pont d’Espia a Sant Llorenç de Morunys Entre els punts quilomètrics 38 i 37 cal deixar l…

Els veguers La concòrdia Ad perennem de l’any 1173 deixà la jurisdicció de la ciutat i el territori de Tarragona únicament en mans de l’arquebisbe Guillem de Torroja i del rei Alfons I, és a dir, els arquebisbes de Tarragona i els comtes-reis esdevingueren consenyors del Camp de Tarragona La part executòria del govern quedava reservada a l’arquebisbe i el domini suprem i la concessió de privilegis destinats a tota la comunitat restaven en mans del sobirà Els representants d’ambdós senyors al Camp de Tarragona eren, respectivament, els veguers reial i arquebisbal amb residència a Tarragona El…

La primera referència conservada del castell de Verges és de la primera meitat del segle XII En un llevador de les albergues que rebia el comte de Rosselló a l’Empordà s’inclou l’ honore de castello Virginum Aquest castell era dels comtes d’Empúries L’any 1225, el comte Hug IV d’Empúries donà al bisbe Alemany de Girona, com a penyora, el castell de Verges castrum de Virginibus , juntament amb el castell d’Ullastret i la vila d’Empúries Segons Rafael Torrent, al final del segle XIII, Bernat Amat de Cardona —germà del vescomte Ramon Folc de Cardona— tenia en feu pel comte d’Empúries el castell…

Situació Interior de l’església, on es fan paleses les nombroses modificacions que ha sofert l’edifici primitiu ECSA - A Roura Aquesta església parroquial és situada a la dreta de la Tet, un xic enfilada, enfront del petit nucli de Toès, poc abans del començament del camí que mena a Sant Joan d’Entrevalls Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 31’ 54” N - Long 2° 13’ 32” E Toès és al peu de la carretera N-116, que remunta la vall de la Tet, a 75 km de Perpinyà Història Toès fou possessió del monestir de Sant Miquel de Cuixà des del segle IX fins a la fi de l’antic règim El primer esment de Toès és de…

Situació Absis de l’església, mutilat i sobrealçat, on encara són visibles les lesenes llombardes ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Cosme i Sant Damià és situada al barri del Bac, a la riba dreta de la Tet, un dels dos nuclis que formen el poble de Serdinyà Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 34’ 3” N - Long 2° 19’ 17” E Serdinyà és 10 km aigua amunt de Prada per la carretera N-116, una vegada passat Vilafranca de Conflent Història Serdinyà ha de tenir el seu origen en una villa romana, la villa de Secundus , com ho suggereixen les formes antigues del seu nom entre el segle X i el XVI…

Situació Vista aèria del lloc de Molhet, amb les ruïnes de l’església de Sant Martin i nombrosos fragments de murs dels habitatges que havien format aquest vilatge medieval ECSA - Camara JP Joffre Els vestigis d’aquest antic poblat medieval, conjuntament amb l’església, són situats al SW del terme municipal de Padèrn, al Ròc de Molhet, que s’orienta d’W a E Mapa IGN-2447 Situació Lat 42° 52′20″ N - Long 2° 38′17″ E Per a arribar-hi des de Padèrn, cal seguir el sender GR-36, que es dirigeix vers el S, cap al castell de Querbús i quan s’arriba a l’altura del Ròc de Molhet, hom veu en el seu…

Una de les primeres referències sobre el castell de Cubells data del maig de l’any 1050, quan el comte barceloní Ramon Berenguer I feu que al-Mudàfar, cabdill àrab de Lleida, li cedís els llocs de Camarasa i Cubells Pel novembre d’aquest any, el mateix comte de Barcelona feia acte d’infeudació dels castells de Camarasa i Cubells al comte d’Urgell Ermengol III i a Arnau Mir de Tost En el cas de Cubells, el castell fou infeudat al comte d’Urgell i subinfeudat a Arnau Mir de Tost, a qui s’encomanà la custòdia de la zona El castell de Cubells, malgrat les infeudacions, era una propietat eminent…