Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
Santa Engràcia (els Banys d’Arles)
Situació Façana de ponent de l’església, on s’obrí tardanament la porta d’entrada actual, coronada per les restes del campanar d’espadanya ECSA - A Roura La capella de Santa Engràcia és situada en un turó al sud-oest del poble dels Banys d’Arles Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 27′ 23″ N - Long 2° 39′ 56″ E Per a anar-hi des dels Banys d’Arles, cal seguir la carretera D-53 que porta a Montalbà de l’Església després d’haver fet un recorregut d’uns 2 km, s’ha de pujar a peu per un camí costerut que porta fins a l’església PP Història L’església de Santa Engràcia fou des de l’origen una…
Capella de Sant Antoni (Cornellà del Terri)
Art romànic
Situació Esglesiola romànica que alguns autors identifiquen amb la capella del castell de Cornellà F Tur La capella de Sant Antoni és situada dins el conjunt urbà de Cornellà del Terri, molt a prop de la plaça, a la banda de llevant S’hi accedeix per la carretera de Banyoles a Girona, a 5 km de la primera i a la vora dreta del Terri Un cop arribats a la plaça de Cornellà, cal deixar el vehicle i accedir-hi a peu uns 50 m Mapa L39-12296 Situació 31TDG849600 JMC-JRM Història No es disposa, ara com ara, de notícies històriques referents a aquesta capella del castell, que molt probablement…
Mare de Déu de Gràcia del Ru (Castilló de Sos)
Art romànic
Situació Façana de migdia on és perfectament visible la interrupció de l’obra inicial, començada pel costat de llevant, la qual fou represa vers ponent de manera molt més austera ECSA - JA Adell La capella de la Mare de Déu de Gràcia és als afores del poble del Ru, des d’on s’arriba en uns deu minuts per un corriol ben senyalitzat des del centre de la població JAA Mapa 31-9 179 Situació 31TBH924092 Història L’única referència documental d’aquesta església és la de la seva consagració pel bisbe Ramon Guillem de Roda-Barbastre l’any 1104 F Llobet i Mas encara pogué veure l’acta de consagració o…
Sant Andreu de Llanars (Prats de Lluçanès)
Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat de tramuntana Hom hi pot veure perfectament distingida l’estructura del temple amb la nau, l’absis i el campanar Rambol Aquesta antiga església parroquial es troba a la part de ponent del terme municipal de Prats de Lluçanès Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 18,7 —y 51,0 31 tdg 187510 Per arribar-hi cal situar-se just a la sortida de Prats de Lluçanès i agafar la carretera que va a Sant Pau de Pinós a mà dreta surt una pista que porta a…
Mare de Déu del Roure (Tellet)
Art romànic
Situació Vista general d’aquesta capella que depèn de la parròquia de Tellet ECSA - A Roura Aquesta capella és situada 5 km al sud-est del poble de Tellet, a la vora de la D-63, al costat de llevant Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 30’ 51” N - Long 2° 41’ 43,2” E Venint de Tellet per la carretera D-63 cal agafar un trencall a mà esquerra que mena directament al santuari PP Història La primera notícia sobre aquesta església és de l’any 1229, en què Guillema d’Oms llegà deu sous a Santa Maria del Roure Més tard apareix com a dependència de la parròquia de Tellet “ ecclesia S Mane de la Ruyra,…
Sant Sebastià del Sull (Saldes)
Art romànic
Situació Les runes de l’església i monestir de Sant Sebastià del Sull es troben situades a l’esquerra del riu de Saldes, dintre el terme municipal de Saldes, a 940 m d’altitud, i a uns quatre quilòmetres del nucli de població Una fotografia aèria amb el conjunt de les restes que subsisteixen encara de l’antic monestir, després de les diverses campanyes d’excavació Malauradament l’acció del temps ha tornat a tapar una bona part dels murs descoberts al costat de tramuntana, a mà esquerra de la foto J Pagans-TAVISA Una vista de les ruïnes des del costat de llevant amb el mur circular de l’absis…
Santa Maria de Remolins (Coll de Nargó)
Art romànic
Situació Aspecte interior de la nau ensorrada i amb el campanar adossat al mur de ponent ECSA - JA Adell Les runes de l’església de Santa Maria de Remolins es troben uns 200 m a llevant de la casa de Remolins, al S del castell de Valldarques, del qual el separa la vall del riu que forma l’engorjat de Valldarques Mapa 34-12291 Situació 31TCG542672 Per anar-hi cal agafar la pista que des de la carretera de Coll de Nargó a Isona, al lloc de la casa dels Vilars de Valldarques, porta a Valldarques En arribar al fons de la vall, a uns 500 m de Valldarques, cal no prendre la desviado cap a l’…
Sant Cugat de Ravós del Terri (Cornellà del Terri)
Art romànic
Situació Vista aèria del conjunt evocador que formen l’església i el castell estretament compenetrats TAVISA L’església de Sant Cugat, inclosa dins el recinte del castell de Ravós, es troba en un petit turonet al marge dret del Terri Mapa L39-14366 Situació 31TDG867578 Per accedir-hi cal prendre la carretera de Cornellà del Terri a Medinyà i desviar-se al punt quilomètric 4 a 3 km de Cornellà L’edifici és perfectament visible des de la carretera, de la qual dista uns 200 m JMC-JRM Història L’església parroquial de Sant Cugat havia estat la capella del castell de Rogationibus , al comtat de…
Sant Iscle de les Feixes (Cerdanyola del Vallès)
Art romànic
Situació Vista exterior de la capçalera des de l’angle nord-est J M Masagué Al vessant de tramuntana de la serra de Collserola, dintre del parc natural i a la dreta de la riera de Sant Cugat, hi ha l’església de Sant Iscle de les Feixes, que dóna nom al torrent i a la vall on és emplaçada Pertany a la parròquia de Cerdanyola És encerclada per una tanca, dins de la gran propietat de can Catà A tocar de l’església hi havia l’antiga masia de Sant Iscle, que també fou rectoria i que actualment és una residència de monges Mapa 36-16420 Situació 31TDF292913 Per arribar-hi cal seguir, des de la…
Sant Climent de Peralta (Vulpellac)
Art romànic
Situació Les ruïnes de l’església de l’antic monestir benedictí de Sant Climent de Peralta son en un Llogaret d’aquest mateix nom i que és emplaçat en una petita i arraconada vall de les Gavarres, a recer de tramuntana Les restes d’aquest temple i del cenobi són conegudes també amb el nom d’església vella del Mas Vidal” Aquest mas és un casal del segle XIX, construït, en part, amb pedres procedents de l’enderroc de l’església i potser d’altres dependències monàstiques Mapa 334M781 Situació 31TEG080420 Per anar-hi cal situar-se a la carretera de Girona a Palamós, entre la Bisbal d…