Resultats de la cerca

Aquesta església, situada sobre l’antic port d’Empúries, és esmentada en els nomenclàtors de la diòcesi de Girona del segle XIV com a “ capella sancti Eusebii, in parrochia de Inpuriis” , la qual tenia, almenys, un sacerdot encarregat que havia d’acudir als sínodes diocesans L’any 1601 encara existia i tenia dos beneficiats Avui no queda cap rastre de la capella de Sant Eusebi, però el seu emplaçament és conegut gràcies a una monografia publicada l’any 1803 per Josep de Maranges, de l’Escala, el qual explica que “ a mano derecha de la entrada de dicho Puerto se ve otra fuente de…

La ciutat de Manresa no es formà com a castell termenat, però tingué un vicari comtal i un castlà que custodiava el castell del Puigcardener ambdues autoritats formaren unes dinasties de vicaris o de castlans La primera família de vicaris de Manresa fou la cognomenada Balsareny El primer membre que consta com a vicari és Bernat Guifré de Balsareny, que el 1045 deixà el castell a la seva muller Guasca i després de la seva mort havia de passar a Guillem, germà de Bernat, el qual havia d’ésser bisbe de Vic Després apareix una família de vicaris manresans que es cognomena Mura o Cervera El primer…

L’actual església de Sant Julià de Cerdanyola és obra del segle XVIII, un edifici de transició entre el barroc i el neoclàssic que anullà totalment l’obra romànica anterior El lloc de Cerdanyola és esmentat ja el segle X com una possessió del monestir de Sant Llorenç prop Bagà L’any 983 en la consagració de l’església monacal és referenciada la villa de Cerdanyola Et in villa Cerdaniola masos X cum terras et vineas et suis terminis L’església de Sant Julià no és citada, però, fins el segle XI, quan és mencionada en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell Cerdaniola , amb la…

Redistribució de l’hàbitat segles XI-XIII A partir, del segle XI començà a aparèixer un nou tipus de poblament, el poblament agrupat en ciutats i viles originades a partir d’assentaments anteriors, a redós de les esglésies i sagreres, o en forma de noves viles al costat d’un castell o monestir Malgrat aquestes noves fórmules, es mantenia el poblament tradicionalment dispers en les antigues viles alt-medievals, masos, bordes, cabanes i torres, i fins i tot, en formes més primitives d’habitatge com és el cas de les coves Un exemple de la pervivència d’aquest antic poblament dispers, és el mas…

Situació Planta del recinte, en el qual hom pot veure el casal, a mà esquerra i la capella de Santa Fe a mà dreta Aquesta planta fou feta per Josep M Pericàs al començament del segle XX planta cedida per A Pladevall El casal de Vilagelans és situat, dins el terme municipal de Gurb de la Plana, dalt un turó que domina una part del riu Gurri S’hi arriba agafant una pista a mà dreta que surt del punt quilomètric 6 de la carretera de Vic a Manlleu La casa és habitada tot l’any per masovers, i també l’estiu pels propietaris Aquest casal, que es troba sobre el ressalt que fa el riu Gurri, figura…

L’església parroquial de Sant Feliu d’Alòs apareix citada l’any 1040 en l’acta de consagració del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles com a possessió pròpia de l’esmentat cenobi Poc temps després, el 1057, fou consagrada pel bisbe d’Urgell Guillem Guifré en honor de sant Feliu, sant Joan i sant Pere, i a petició dels clergues Oriol, Vicenç, Ènyec, dels laics Toró, Ellemar, Salla, Vives, Ferrús, Bell Maquila, i de tots els habitants del castell d’Alòs i el seu terme —tots ells fundadors de la susdita església— l’església fou dotada per part dels homes del castell d’Alòs, amb diversos alous, i…

Els comtes No sabem si fou una decisió del palau reial o bé del comte Guifré, el cert és que a partir del 881 apareix el comtat d’Osona i com a comte el mateix comte Guifré, que regí el comtat fins a la seva mort el 897 En la repartició que feren els seus fills, el comtat d’Osona quedà vinculat a l’hereu, Guifré Borrell, i en morir aquest, el 911, passà al seu germà petit Sunyer així el comtat osonenc quedà vinculat al patrimoni dels comtes de Barcelona, que era format pels comtats de Barcelona, de Girona i d’Osona, el nucli entorn del qual s’aniran articulant la resta dels comtats catalans…

Conquesta i repoblació a l’alta Noguera Vista aèria del castell d'Alòs, conquerit als àrabs a l'inici del segle XI pel comte Ramon Borrell I de Barcelona, tutor d'Ermengol II d'Urgell Més tard, el 1058, fou infeudat al magnat Arnau Mir de Tost ECSA - M Catalán El primer capítol —i el més important— de la conquesta i la repoblació de la contrada de l’alta Noguera s’inscriu en les gestes i l’acció del cavaller urgellità Arnau Mir de Tost, que fou vassall i puntal en tot moment de la política expansionista dels comtes i els bisbes d’Urgell En el moment de la seva majoria d’edat, el 1018-19, a la…

Els precedents antics Ganivet de sílex de la Coma del Bep Albelda, important jaciment d’època neolítica ECSA - JI Rodríguez La Llitera, actualment una comarca ben determinada i individualitzada, és tanmateix de cohesió relativament recent Una de les constants de la seva història és precisament la de ser terra de pas, de transició entre la muntanya i la plana, i fins i tot de frontera Si a això afegim les peculiaritats pròpies de repoblacions diacròniques, hom s’explica fàcilment la seva fesomia peculiar i heterogènia, fruit de la constant acumulació històrica D’acord amb això, la Llitera és…

Aquesta església, situada a llevant de les ermites de Tebes, és documentada el 999, quan el vescomte Udalard i la seva muller Riquilda li donaren quatre mujades de vinya i la terra erma que tenien al terme del castell de Bonifaci o de la Guàrdia El 1042 l’església de Sant Miquel va ser consagrada pel bisbe Guislabert el prelat, amb la seva mare la vescomtessa Riquilda i el seu germà Joan Udalard donaren a l’església l’alou que temps a venir es dirà quadra de Sant Miquel, el qual, situat a l’entorn de la cella, confrontava amb el terme del monestir de Santa Maria de Montserrat La donació es…