Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Missale Parvum, Textus Quatuor Evangeliorum, Epistolae et Evangelia totius anni
Art romànic
Foli 2v, amb la representació d’una escena de la Crucifixió, just al començament del cànon de la Missa Vere dignum… G Llop L’anomenat Missale Parvum , Ms 71 de la Biblioteca i Arxiu Capitular de Vic, és un còdex de 237 fulls en pergamí 152 x 120 mm propietat de la Seu, interessant pel que fa a la illustració i constituït per un Textus Evangeliorum, el Sagramentari 47 folis inicials i el Capitulare * Les parts illuminades confereixen especial atractiu als folis 2v, 63v, 99v, 124v i 167, on es concentra la figuració, si bé cal tenir en compte també del foli 50v al foli 61v, amb les taules…
Textus Quatuor Evangeliorum
Art romànic
Foli 98, que correspon al començament de l’evangeli de Lluc L’animal allegòric és inscrit en un cercle sostingut per dos àngels G Llop Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 15, aquest Evangeliari constituït per 182 folis 25 x 18 cm, escrit en lletra carolina en les seves parts fonamentals negre i vermell és considerat obra del segle XII o bé de les darreries de l’XI * Relligat segons Josep Gudiol el segle XIV també presenta un reforç amb llom de badana realitzat modernament El seu estat de conservació pot considerar-se a bastament satisfactori El mateix autor l’examina com un dels còdex que…
El marc històric del romànic del Capcir
L’ocupació humana al llarg del temps Torre de l’antic castell de Creu, que protegia l’accés al Capcir, al seu límit amb el Conflent ECSA - A Roura Els orígens del poblament del Capcir es coneixen malament per les poques investigacions arqueològiques realitzades en aquesta comarca No se sap a quin període es remunta el primer poblament Només es pot suposar que per la seva situació geogràfica, el Capcir fou un dels últims punts ocupats per l’home als Pirineus Unes estranyes lloses, anomenades Peira escrita , situades vora els estanys de Camporell, a la vall alta del Lladura, presenten uns…
Santa Maria d’Avià
Art romànic
Situació L’església de Santa Maria s’alça en un indret planer, envoltat d’alzinars i conreus, vorer, vers migjorn, a la població d’Avià Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 03,7 — y 58,7 31 TDG 037587 Una vista de l’exterior de l’església des del sud-est Hom hi pot apreciar com l’absis gairebé ateny la mateixa amplària de la nau Cal observar també el mur de tancament de la nau com surt per damunt el nivell de la teulada R Viladés Vista exterior de l’església des del costat sud-occidental Després de…
Del 1200 al 1300. Cap a l’apogeu medieval
Art romànic
Dibuix de la ciutat de Barcelona fet per Anton van den Wijngaerde el 1563 que es conserva a la Collecció Albertina de Viena Es destaquen els dos cercles de muralles en primer terme, el construït per Pere el Cerimoniós al segle XIV, i, en segon terme, la muralla alçada per Jaume I al segle XIII Intervenció reial al Barcelonès Cap al final del segle XII la configuració dels terrenys dels comtes-reis havia canviat radicalment, com a conseqüència de l’avanç de la frontera fins a l’altra banda de l’Ebre i de la unió de les terres catalanes amb Aragó Al mateix temps, el desenvolupament que vivia la…
El Barcelonès de l’any 800 al 1000
Art romànic
L’Església de l’any 800 al 1000 Plànol basat en la informació documental i arqueològica de com devia ésser el pla de Barcelona entorn de l’any 1000 Ph Banks Poca cosa es coneix dels bisbes i de l’església de Barcelona durant els segles que seguiren la conquesta dels francs, tret del nom del bisbe Ataülf, que apareix actuant al costat del vescomte Sunifred l’any 858, quan un grup de monjos francs s’aturaren a la ciutat en el seu trajecte cap a Còrdova És possible que el succeís el franc Frodoí, el qual, com els comtes francs, es trobà enfrontat amb l’oposició dels gots residents a la ciutat…
L’escultura de Santa Maria de la Seu d’Urgell
Art romànic
Presentació, situació dels conjunts i problemes generals Si en el món romànic és sempre problemàtic abordar l’escultura monumental separadament de l’arquitectura en què s’integra, fer-ho en el cas de la Seu d’Urgell ho és encara més I això perquè a l’abundància d’escultura s’afegeix la varietat dels seus emplaçaments, que la distribueixen en gairebé totes les posicions possibles en què acostuma a aparèixer Decoració escultòrica de l’exterior, corresponent a una de les finestres ECSA – J A Adell i T Pollina Decoració escultòrica de l’exterior, corresponent a la galeria que corona l’absis ECSA…
El Barcelonès al segle XII. Estancament i nou començ
Art romànic
Els comtes i els seus oficials En els primers anys del segle XII, cal destacar tres canvis polítics de gran importància per a Catalunya en primer lloc, l’atac dels almoràvits en segon lloc, la consolidació dels comtats de la Catalunya Vella sota el domini del comte de Barcelona, i en tercer lloc, una represa de l’expansió més enllà dels Pirineus i cap al sud Tot i que València havia caigut en mans dels almoràvits al final del segle XI, fins el 1107 no es feren incursions a la zona costanera del comtat de Barcelona Durant aquests anys els atacs es concentraren al Penedès i amenaçaren…
El Barcelonès al segle XI. La primera onada de prosperitat
Art romànic
Els comtes i Barcelona A partir dels esdeveniments de l’any 985, Borrell II —després del seu llarg govern com a comte de Barcelona 947-992, en el qual veié l’obertura de la regió a les influències externes— fou succeït per Ramon Borrell 992-1017, que dirigí les expedicions dels anys 1010 i 1017, la qual cosa degué contribuir força al prestigi de la casa de Barcelona L’ambient de confiança donà pas a l’increment de la colonització del Penedès fins al riu Gaià, i així es desplaçà definitivament la ciutat de la frontera Malgrat l’estat de confusió en què es trobaven els regnes dels taifes, el…
Sant Cugat del Vallès
Art romànic
Situació Vista aèria del conjunt del monestir des del seu sector occidental TAVISA-J Todó Vista des de llevant del cenobi amb les restes del seu antic clos fortificat TAVISA-J Todó El monestir de Sant Cugat del Vallès és situat al centre de la població a la qual dóna el nom, i la seva església és, actualment, la parròquia del poble Les dependències del monestir són ocupades pel Centre de Restauració de Béns Culturals Mobles de la Generalitat JAA Mapa 36-16420 Situació 31TDF237919 Història Els orígens antics L’arqueologia, molt més que la documentació, ha demostrat els fonaments antics sobre…