Resultats de la cerca

El monestir de Sant Pere de Vellanega, del qual no es coneixen vestigis arquitectònics, és un dels monestirs que existien al Pallars al segle X i que aviat van decaure, o es van posar en l’òrbita de cases més poderoses L’esment més antic que coneixem d’aquest monestir data de l’any 969, quan el seu abat Sal la presentà davant els comtes de Pallars, Ramon, Borrell i Sunyer, per reclamar pel robatori d’unes vaques del monestir La vida en aquest moment ja devia ésser força migrada, perquè set anys després, l’any 976, els mateixos comtes feien donació del monestir, sense abat, a l’…

Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat nord-occidental R Viladés La casa Fígols i, per tant, l’església, són en un lloc elevat respecte del seu entorn Poderoses alzines l’envolten per la part de ponent Algunes construccions adossades a la capella destorben la visibilitat de la dita construcció S’hi diu missa un cop l’any Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-M781 x 93,6 — y 47,1 31 TCG 936471 Per arribar-hi cal prendre la carretera que va de Cardona a Montmajor Al…

Situació Bonica torre de defensa, característica pel parament fosc dels murs i els carreus de marbre blanc que marquen les sageteres ECSA - A Roura La torre de Goà es dreça al cim del puig més destacat de la serra de Goà, a 1 268 m d’altitud Es troba al SE i a 1,5 km en línia recta del poble de Saorra, a migdia del coll de Jou i del pic de Mates Roges L’indret és àmpliament dominant sobre les valls de la ribera de Cadí, a llevant, i de Saorra, a ponent Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 31’ 25” N - Long 2° 22’ 43” E Per a arribar-hi des de Saorra, cal seguir la carretera D-6 en direcció a Pi i…

Antecedents Els límits de les actuals comarques del Vallès o dels Vallès, com ara les coneixem, provenen de la divisió establerta per la Generalitat l’any 1936, lleugerament modificada per la darrera divisió territorial amb la incorporació de Caldes de Montbui al Vallès Oriental La delimitació comarcal té la virtut d’ésser força fidel a la realitat natural Per això mateix les fronteres actuals de la comarca o comarques tenen generalment una bona correspondència amb la realitat física i humana Aquesta relació també es remunta en el temps Fa més d’un millenni els pobladors del Vallès tenien…

Introducció El Vallespir, vall aspra i terra de muntanyes, s’obre a l’est a la plana del Rosselló a partir de Ceret i de Sant Joan de Pladecorts Entre el massís del Canigó al nord, el de Costabona a l’oest i les Alberes al sud, els habitants de la primera edat mitjana van trobar refugi en aquesta terra, van installar-hi els seus camps i ben aviat van saber treure profit dels recursos que oferia la fusta, els cursos d’aigua, les pastures i els minerals van contribuir a fer progressar aquest petit pagus remot Als segles centrals del feudalisme, al Vallespir es desenvoluparen les activitats…

La composició social La manca de veritables nuclis urbans, que només comencen a insinuar-se tímidament vers el segle XIII, dóna a la societat pallaresa un caràcter eminentment rural i alhora força tradicionalista Dos grups conformen bàsicament la societat dels segles XI al XIII el d’aquells que tenen accés al poder i als beneficis que genera, i el de la resta No és tracta, però, de grups homogenis dins de cadascun d’ells hi ha diferents graus, segons la riquesa o la capacitat d’ascensió social El primer grup era format per la noblesa tant laica com eclesiàstica, el segon, per la pàgesia en…

La composició social La manca de veritables nuclis urbans, que només comencen a insinuar-se tímidament vers el segle XIII, dona a la societat pallaresa un caràcter eminentment rural i alhora força tradicionalista Dos grups conformen bàsicament la societat dels segles XI al XIII el d’aquells que tenen accés al poder i als beneficis que genera, i el de la resta No és tracta, però, de grups homogenis dins de cadascun d’ells hi ha diferents graus, segons la riquesa o la capacitat d’ascensió social El primer grup era format per la noblesa tant laica com eclesiàstica, el segon, per la pagesia en…

Adolf 888-922 Originari de la Cerdanya, fou canonge de la seu d’Urgell Potser com a ardiaca de Pallars tingué cura pastoral d’aquest territori Quan el prevere Esclua protagonitzà un cisma en l’Església urgellesa i s’atribuí facultats metropolitanes, ho aprofità el comte Ramon I de Pallars-Ribagorça per a segregar les seves terres i erigir-hi un nou bisbat a favor d’Adolf 888, tal vegada amb el suport de bisbes gascons Fracassat el projecte d’Esclua 892, Adolf continuà titulant-se bisbe de Pallars Sembla, però, que uns anys després, amb la pèrdua de prestigi del comte Ramon, Adolf se sotmeté a…

La ciutat, regida pels oficials reials, visqué una llarga evolució vers l’autogovern des de la presa de consciència de la seva comunitat de veïns Aquest fou el primer pas en el procés d’obtenció de l’autonomia urbana en una trajectòria natural i evolutiva, que es realitzà gairebé sense intervenció de l’autoritat i amb escasses violències La primera organització de la comunitat el premunicipi Cal considerar en primer lloc els factors de cohesió interna que uniren els membres de la collectivitat i els donaren prou prestigi per iniciar una activitat política al costat de les autoritats, per…

Situació Dues vistes de Santa Maria de Vallverd la capçalera triabsidal a dalt, única part conservada d’aquest antic monestir cistercenc i pel costat de ponent, amb l’arc toral que enllaçava l’absis central amb l’antiga nau desapareguda ECSA - JA Adell ECSA - F Baltà Les ruïnes de l’antic monestir cistercenc femení de Santa Maria de Vallverd, conegudes a la regió com el “convent de les bernardes”, són situades en una ampla terrassa que hi ha a la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana, un quilòmetre més cap al S del congost de Tragó i uns 8 km abans de la presa de contenció, sobre el mateix…