Resultats de la cerca

Situació Escassos vestigis de les fonamentacions d’aquest castell ECSA - JI Rodríguez Les restes del castell es troben 3 km al nord de Gavasa, al capdamunt d’un turó Mapa 31-12 288 Situació 31TBG867581 De la carretera que des de Gavasa porta a Castillo del Pla, ja en la veïna comarca de la Baixa Ribagorça Oriental, cal desviar-se per un camí a mà esquerra, que cal seguir en direcció nord-oest uns 2 km fins a arribar a un collet que és molt a prop de la partió municipal i comarcal Des d’allí, el camí continua fins al mas de Nicolau Cal deixar el cotxe i continuar el camí camps a través fins…

Aquest castell era situat a ponent de la població, a la part més enlairada L’origen de la localitat, segons J Lladonosa, es remunta a la repoblació que el cavaller Pere de Montoliu féu del terme d’una torre islàmica a partir de l’any 1178 El 1213 el rei Pere I donà el castell de Montoliu al canonge de Lleida Pere de Todenyà Al segle XIV el lloc tenia 24 focs L’any 1831 era de jurisdicció del capítol de la seu de Lleida Actualment no queda res del castell, a excepció del nom del carrer que puja a la part més alta de la població, on s’ha fet una placeta mirador, acabada al desembre del 1996,…

Situació Aquest antic pont medieval, que creuava el riuet de la Femosa, es troba uns 2 km al sud de la ciutat de Lleida, pel camí vell d’Albatàrrec Mapa 32-15 388 Situació 31TCG025072 Pont Les ruïnes d’aquest pont medieval són uns 50 m aigües amunt del nou pont actual En aquest pont modern encara es poden veure, a la part inferior, restes d’una estructura de carreus més ben tallats que podria correspondre al segle XVIII Pel que fa a les ruïnes del pont medieval, avui dia són cobertes per una espessa vegetació A la banda esquerra s’aprecia l’arrencament d’un arc de mig punt, fet de carreus…

Situació Restes del mur perimetral de l’edifici central d’aquest desaparegut castell d’origen andalusí ECSA-J Bolòs Les ruïnes d’aquest castell són situades al cim d’un turó que domina pel nord el poble de Castelldans, el qual és situat a 353 m d’altitud, al sector septentrional del terme, a cavall entre les valls del reguer de la Femosa i del riu Set Mapa 388 Situació 31TCG136970 S’accedeix a la població de Castelldans des de Lleida per la carretera N-240 en direcció a Tarragona Un cop arribats a Juneda, cal desviar-se per la carretera LV-7023, que en pocs quilòmetres mena a Castelldans XEC-…

Situació Casa forta en forma de torre situada al cim d’un petit turó, al costat del riu Bastareny, al lloc de Faia o de Santa Magdalena, 3 km a l’oest de Bagà Mapa 36-11 255 Situació 31TDG031802 Des de Bagà, hem de seguir la pista que segueix el riu Bastareny, passa per Sant Joan d’Avellanet i a tocar de la casa forta i després s’enfila cap a Gisclareny Casa forta Planta i secció d’aquesta construcció J Bolòs, a partir de X Sitjes Aquesta casa forta, construïda sobre un pujol, té una planta quadrada i fa uns 9,5 m d’alt És dividida per dos trespols de fusta, que coincideixen amb sengles…

Situació En unes roques localitzades en un bosc de pins i a una altitud d’uns 700 m, en el lloc anomenat Plans de Ferran, podem visitar un conjunt d’habitacle medieval de remarcable interès Mapa 34-15390 Situació 31TCG723039 S’hi arriba per un trencall que surt de la carretera C-241 d’Igualada a Santa Coloma de Queralt, on arrenca un camí que de Cal Mariano o també de Cal Jan mena a Cal Gotso de Dalt Aquest habitacle és situat al costat dret de l’esmentat camí i abans d’iniciar el pendent que porta a Cal Gotso de Baix Casa En un aflorament de roques envaït totalment pel bosc i els esbarzers…

Sort apareix com a topònim en diversos instruments del segle X En canvi, la primera referència, malgrat que indirecta, de l’església parroquial de Sort data de l’any 1055, en què la comtessa Ermessenda donà a la canònica de Santa Maria de la Seu la vila de Sort, amb totes les esglésies i parròquies, entre les quals es pot considerar que hi havia la parròquia de Sant Feliu Aquesta donació fou confirmada posteriorment, per part dels comtes Ramon V i Valença, l’any 1069, pel comte Sunyer de Pallars l’any 1079, i per la butlla del papa Urbà II, l’any 1099 Tot i així, els sagrers de Sort foren…

Situació A l’extrem més occidental de la serra de l’Aguda que limita per la dreta la vall del Llobregós, hi ha les restes d’una fortificació o torre Aquesta domina, des de l’est, el castell i la població de Biosca, així com la masia de la Granja situada al seu peu meridional Mapa 34-13 329 Situació 31TCG642335 A aquest indret només s’hi pot accedir caminant, ja sigui pujant directament des del poble de Biosca o també seguint els diversos camins que porten als camps de conreu que hi ha dalt de la serra fins a arribar al més ponentí Des d’aquest punt, cal baixar pel llom oest de l’elevació fins…

Talla de fusta policromada de la darreria del segle XIII, que forma part actualment d’una collecció particular M Catalán En una collecció particular barcelonina es conserva una imatge de la Mare de Déu, en fusta d’àlber policromada 63 cm d’alçada, per 25,5 d’amplada i 22 de profunditat, que es considera que prové, molt possiblement, de la zona compresa entre Terrassa i Matadepera El seu estat de conservació és regular, tenint en compte que li manquen algunes extremitats, en concret els avantbraços de la mare i el nen, de manera que no en podem dir res sobre els gestos i els atributs que…

Situació Vista d’aquesta fortalesa d’origen andalusí, amb els vestigis de la torre de planta rectangular, situada a la part nord-est ECSA - J Bolòs A l’est de Tamarit de Llitera, al cim d’un tossal, hi ha les restes d’una fortificació És situada gairebé a mig camí entre els castells de Tamarit i d’Albelda, i també, com aquests, és al límit dels contraforts meridionals de la serra de la Gessa i davant de la plana de la baixa Llitera Mapa 31-13 326 Situació 31TBG877383 A 1,5 km de Tamarit, seguint la carretera d’Albelda, en un petit revolt, surt una pista a mà esquerra que porta fins al peu de…