Resultats de la cerca

L’escassa documentació que tenim, i la manca de restes arquitectòniques de l’antiga església de Sant Martí, fan que ens hagi estat impossible d’escatir-ne la situació geogràfica exacta malgrat tot, creiem que era prop de l’església parroquial que hi ha al costat de la caseria senyorial de Llanera Segons Cebrià Baraut, ha desaparegut l’acta de consagració de Sant Martí de Llanera de l’any 1060, però n’existeix una còpia del segle XIII a l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell La consagració fou realitzada pel bisbe Guillem Guifré de la Seu d’Urgell, a precs dels habitants del lloc, fundadors i…

La vila de Peralta de la Sal és situada a 523 m d’altitud, a la banda dreta de la Sosa de Peralta, en la confluència amb el riu de Sorita L’actual església parroquial de Santa Maria s’emplaça al centre de la vila, i és de construcció moderna No s’ha conservat memòria de com aquesta església anà a raure en poder de la canònica de Santa Maria de Solsona De fet, però, consta que el cavaller Rotlan Ramon, que tenia el castell de Peralta pel comte Ermengol IV d’Urgell, deixà en testament el 1095 quatre unces d’“ ad edificamentum de ipsa ecclesia de Petra Alta ” amb una llàntia que hi…

Aquesta església era situada en l’antic terme del castell d’Albarells Molt aviat adquirí la condició de parròquia, tot i que posteriorment la perdé Depenia del monestir de Santa Maria de Montserrat Les primeres notícies sobre Albarells corresponen a l’any 986, quan en el precepte que el rei Lotari va atorgar al monestir de Sant Cugat del Vallès figurava el puig que anomenaven Guardiola d’Albarells Gardiola de Alberels , que feia de termenal del castell de Clariana Les notícies sobre l’existència de l’església i de les seves funcions parroquials es…

La vila de Riba-roja d’Ebre és situada a 76 m d’altitud, sobre una terrassa de gres i argila vermella, a la riba dreta de l’Ebre El seu antic castell, avui totalment desaparegut, és esmentat l’any 1153 com a límit del terme del castell de Miravet, donat pel comte Ramon Berenguer IV de Barcelona als templers Aquesta donació feta pel comte no incloïa la fortalesa de Riba-roja, ja que formava part de la zona conquerida uns anys més tard Sota el govern del rei Alfons I, el castell de Ribaroja era vinculat a la comanda d’Ascó amb un grau de dependència difícil de determinar L’evolució històrica de…

Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell d’Òdena, del qual progressivament es va separar quan es va crear una vila entorn de l’antiga sagrera la vila fou primerament monacal i després reial Des de molt aviat tingué funcions parroquials i les ha mantingudes fins a l’actualitat Depengué durant molt temps del monestir de Sant Cugat del Vallès per una donació desconeguda El terme del castell d’Òdena es documenta a partir del 957 En aquest any Sala de Conflent vengué a Eldegar i a la seva muller Oria unes cases situades en el castell murat d’Òdena L’església es documenta a…

Situació Anvers i revers d’una de les dinou esteles funeràries procedents de l’antic cementiri parroquial d’aquesta església JM Miró L’església parroquial de Sant Cugat és al bell mig del poble d’Ivorra Mapa 34-14 361 Situació 31TCG668259 Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent MLIR Història La primera referència de l’església de Sant Cugat data del 1055, any en què Guillem, bisbe d’Urgell, acudí al castell d’Ivorra, a precs dels sacerdots Gotmar i Ramon i de tots els fidels del lloc, per tal de consagrar-la Com a mostra del domini…

L’orde dels dominics o predicadors s’establí a Tarragona vers mitjan segle XIII hi ha, tanmateix, divergències entre alguns historiadors respecte a la data exacta del seu establiment a la ciutat E Morera i J M Recasens, seguint les dades facilitades per J Blanch, situen la fundació del convent dels dominics l’any 1248, la qual fou feta gràcies a la mediació de l’arquebisbe Pere d’Albalat, mentre que les despeses de la construcció de l’edifici foren sufragades pel comú de la ciutat Altres historiadors, com G Barraquer, donen com a data fundacional l’any 1253 A banda d’aquesta divergència en l’…

Situació Capçalera del temple, formada per tres absis que corresponen a sengles naus ECSA - JA Adell L’actual santuari de Sant Anton, dit per alguns autors Sant Joan de Pano, és emplaçat a 891 m d’altitud, damunt el nucli actualment gairebé despoblat de Pano, en un esperó de la serra excavat profundament per la capçalera del barranc homònim Mapa-31-11250 Situació 31TBG761823 S’hi arriba per la carretera de Panillo, que neix al quilòmetre 38 de la carretera C-139 Aleshores, cal seguir-la i prendre una pista a l’altura del coll de Panillo per a arribar a l’església s’haurà d’agafar un corriol…

L’església parroquial de Sant Feliu d’Alòs apareix citada l’any 1040 en l’acta de consagració del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles com a possessió pròpia de l’esmentat cenobi Poc temps després, el 1057, fou consagrada pel bisbe d’Urgell Guillem Guifré en honor de sant Feliu, sant Joan i sant Pere, i a petició dels clergues Oriol, Vicenç, Ènyec, dels laics Toró, Ellemar, Salla, Vives, Ferrús, Bell Maquila, i de tots els habitants del castell d’Alòs i el seu terme —tots ells fundadors de la susdita església— l’església fou dotada per part dels homes del castell d’Alòs, amb diversos alous, i…

Situació Vista aèria de la vila i del monestir de Santa Maria, a banda i banda de la Noguera Pallaresa ECSA - M Catalán La vila o nucli de poblament de Gerri es troba a la dreta de la Noguera Pallaresa Un pont de pedra, refet en diverses ocasions, la comunica amb el vessant esquerre on es troba l’antic monestir i un sector d’hortes i conreus La vila s’estén per un coster i té dos sectors clarament diferenciats per la carretera C-147 de Balaguer a Esterri d’Àneu APF Mapa 33-11252 Situació 31TCG408878 Història La vila de Gerri Vilella constituïa el centre dels dominis alodials i jurisdiccionals…