Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
Sant Sadurní d’Aguascaldas (la Vall de Bardaixí)
Art romànic
Situació Absis de l’església, decorat amb arcuacions i lesenes de pedra tosca ECSA - J Boix Aquesta capella corona el turó homònim, damunt el poble d’Aguascaldas, a l’est Mapa 31-10 212 Situació 31TBG901993 Cal seguir el mateix itinerari indicat en la monografia anterior Un cop al poble d’Aguascaldas, cal pujar fins al turó de Sant Sadurní Actualment, sense culte, és aprofitada per a activitats ramaderes JBP Església Interior de l’església, tal com ha quedat després de la restauració ECSA - F Parra És un edifici molt alterat per l’abandó i el seu actual ús ramader Consta d’una…
Camí vell de Núria (Queralbs)
Art romànic
Situació Vista d’un tram del camí en el qual és perfectament apreciable la treballosa manera de collocar la pedra V Hurtado L’anomenat “camí vell” de Núria és un camí empedrat bastant ben conservat que travessa pràcticament tot l’extens municipi de Queralbs Arrenca a tocar del pont de la central elèctrica del Molí, situat al punt quilomètric 5,800 de la carretera comarcal de Ribes de Freser a Queralbs i arriba fins gairebé a les portes del santuari de Núria Té, doncs, una llargària d’aproximadament 8,500 km i supera un desnivell de més de 900 m El seu recorregut és perfectament apreciable en…
Ruïnes del Salt del Moro (la Selva de Mar)
Art romànic
Situació Les restes d’una antiga edificació al costat del Salt del Moro i sota la Roca del Llamp es troben al caire d’un alt cingle i de l’aflorament de llicorella dit les Roques del Duc, en un petit replà de l’abrupte vessant vers el sud-est del castell de Sant Salvador de Verdera, a llevant de les Palomeres i de la tartera dels Tres Pedregats, damunt l’estret fondal del torrent del Salt del Moro Les ruïnes són situades a un nivell més baix que l’antic camí ramader dit Camí dels Bous, que ressegueix, molt amunt, l’eix de la serra de Rodes, des del coll de la Vinya Vella del pla…
Roca de Passarell (Moià)
Art romànic
Situació Un detall de la roca amb algun dels grafits F Junyent-A Mazcuñan A la sortida de Moià per la carretera de l’Estany hi ha, a mà dreta, el camí que condueix a la masia de Passarell Des de la casa cal continuar a peu per arribar al camí que passa per un nivell superior enfilant-se per la muntanya Els gravats són situats en un pany de paret rocallosa que s’aixeca a mà esquerra de la via després d’haver caminat uns 300 m Long 2°06’01” - Lat 41°49’40” Grafits Dibuix amb els gravats que apareixen a la roca Hem distingit pel color els gravats pertanyents a èpoques diferents A Casanovas La…
Restes de construccions a la Selva de Sant Romà (la Selva de Mar)
Art romànic
Situació El paratge de la Selva de Sant Romà —dit popularment a la contrada, per deformació, “Sant Arromà"— és a migdia de la població de la Selva de Mar, format per una vall molt envoltada per la muntanya, entre el coll de Sant Genís a migdia i el Mirall i el coll del Molí, a tramuntana, a l’alta conca de la riera de la Selva Mapa 259M781 Situació 31TEG157853 Un camí porta als paratges de Sant Romà, al mas Buscató que és al centre de la vall, des de la Selva de Mar pel collet del Molí Aquest mas és a 1 km aproximadament del poble Història La selva o mata de Sant Romà és un lloc esmentat…
Bibliografia sobre el marc històric del romànic del Segrià, les Garrigues i el Pla d’Urgell
Art romànic
Bibliografia A Altisent i Altisent Diplomatari de Santa Maria de Poblet , vol I, Anys 960-1177 , Abadia de Poblet-Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona 1993 X Ballestín Prosopografia dels fuqahā’ i ‘ulamā’ de la zona oriental del Tagr al-’alā Balagà, Lārida, Turtūša , “Estudios onomástico-biográficos de al-Andalus Homenaje a José M Fórneas”, VI, CSIC, Madrid 1995, pàgs 489-532 C Baraut i Obiols Els documents, dels anys 1101-1150, de l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell , “Urgellia” la Seu d’Urgell, IX 1988-89, pàgs 7-312 C Baraut i Obiols Els documents, dels anys…
El marc geogràfic del romànic del Solsonès
Art romànic
Presentació geogràfica Mapa de la comarca del Solsonès amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació Denominem Solsonès la comarca formada administrativament l’any 1933 i que comprèn tres elements molt diferents entre ells les terres altes de l’alt Cardener, a tramuntana les terres altes de la ribera Salada al NW, i les terres mitjanes de l’Alta Segarra, a migjorn A la zona de l’alt Cardener, hi ha les terres d’alta muntanya incloses en la serralada pirinenca, malgrat que no participen del seu nucli axial La delimitació d'aquesta zona és prou clara tant pel que fa a la…
L’art romànic al Baix Cinca
Art romànic
L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia Mapa dels castells i les edificacions militars del Baix Cinca anteriors al 1300 J Salvadó La comarca actual del Baix Cinca s’organitza bàsicament al llarg del riu Cinca, des de la població de Saidí fins a Mequinensa El riu fa de columna vertebral d’aquest territori, fet que li dona uns trets característics poc o molt diferenciats Això no obstant, cal tenir present que té moltes característiques semblants a les d’altres territoris propers, com poden ser alguns sectors de les comarques del Segrià o de la Llitera Encara més, podem assenyalar el fet…
El marc geogràfic del romànic del Berguedà
Art romànic
Presentació geogràfica Mapa de la comarca del Berguedà amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació El Berguedà és una comarca que es troba dividida en dos sectors ben diferenciats l’Alt Berguedà i el Baix Berguedà, presentant cadascun d’ells unes característiques pròpies En primer lloc, l’Alt Berguedà, és envoltat per tota una sèrie de relleus muntanyosos, amb un gran predomini de la roca calcària sobre els altres materials que els configuren, com són els rasos de Peguera 2067 m, la Serra d’Ensija 2359 m, la del Verd 2274 m, el Pedraforca 2493 m, les Serres del Cadí…
EI marc històric del Pla de l’Estany
Art romànic
Antecedents Vista aèria del sector central del Pla de l’Estany amb la ciutat de Banyoles i l’estany que ha donat nom a la comarca Arxiu GEC La condició de conca lacustre del territori de Banyoles ha fet possible la conservació i l’abundància de troballes de restes òssies de la fauna del final del Terciari i del Quaternari Els jaciments paleontològics descoberts havien estat estanyols, indrets on accidentalment quedaren atrapats diferents animals que, recoberts d’argiles, s’hi van fossilitzar Banyoles passà a primer pla en el camp de la investigació de l’home prehistòric arran del descobriment…