Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
El marc geogràfic del romànic del Baix Cinca
Art romànic
Presentació geogràfica Mapa de les comarques de la Llitera i el Baix Cinca amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació La comarca del Baix Cinca 960,86 km 2 , situada a ponent del Segrià i la Noguera, és a dir, a ponent del territori català, està adscrita administrativament a Aragó, situació que es va establir a l’inici del segle XIV, ja que fins llavors havia format part del Principat de Catalunya Malgrat aquesta nova adscripció i del temps transcorregut des d’aleshores, aquesta comarca resta encara molt relacionada amb Catalunya, i en amplis sectors territorials es…
Segon pariatge d’Andorra (6 de desembre de 1288)
Art romànic
Sentència arbitral sobre diverses qüestions sorgides entre el bisbe d’Urgell Pere d’Urtx i el comte Roger Bernat III de Foix, referents principalment a la vall d’Andorra "Pateat universis quod cum controversia et questiones quamplurime verterunt inter venerabilem patrem dominum Petrum, divina miseratione episcopum Urgellensem, et eius capitulum, ex una parte, et nobilem virum dominum Rogerium Bernardum, Dei gratia comitem Fuxi et vicecomitem Castriboni, ex altera, que quidem qüestiones et controversie orte fuerant inter eos et secute tum propter novitates que discordiam pariunt tum propter…
Sant Miquel del Fai (Bigues i Riells)
Art romànic
Situació Vista aèria de l’espectacular cinglera enmig de la qual es va construir el monestir de Sant Miquel del Fai M Catalán Bauma sota la qual es troba erigida la gran església troglodítica de Sant Miquel M Anglada L’antic monestir, ara lloc de turisme, queda sota una elevada cornisa de la cinglera del Fai, a l’indret on el riu Rossinyol es despenja en cascada prop de la confluència amb la riera de Tenes És a l’extrem de tramuntana del terme municipal, a frec amb el de Sant Quirze Safaja, a una altitud d’uns 450 m sobre el nivell de la mar Mapa L37-14364 Situació 31TDG329188 És accessible…
L’organització territorial del Solsonès
Art romànic
Els castells Mapa del Solsonès amb la senyalització de totes les fortificacions de les quals tenim notícies anteriors a l’any 1300 J Calderer-L Prat-J Vigué Vegeu Castells del Solsonès anteriors al 1300 El Solsonès, com a terra fronterera, s’organitzà en termes de castells, sobretot a la zona occidental, on aparegué una línia defensiva que connectava amb els castells d’Oliana, Altés i Ogern, de fora de la comarca continuava amb els castells de Ciuró 964, Castellar 964, Clarà 992, Madrona 964, Pi-nell 964, la Rata 1028, Miravé 1000, Llobera 1002, Peracamps 1042, Llanera 1033, Vallferosa 1052…
El marc històric del romànic del Baix Cinca
Art romànic
Antecedents Jaciment del Pilaret de Santa Quitèria, a la riba esquerra del Cinca i al nord de Fraga, amb troballes datades des de l’època ibèrica fins a la paleocristiana ECSA - JI Rodríguez La comarca del Baix Cinca presenta una situació estratègica, ja que es troba a l’aiguabarreig dels tres rius de més cabal dels Països Catalans, l’Ebre, el Cinca i el Segre, valls que afaiçonen entre les serres una mena de passadís estret, amb riques terrasses fluvials, i amb comunicacions privilegiades que menen directament cap a la Ibèria interior Els feréstecs i despoblats altiplans dels Monegres, a…
El marc històric del romànic del Segrià, les Garrigues i el Pla d’Urgell
Art romànic
De la prehistòria a la fi del món ibèric Vista aèria de la planura del Segrià, amb el riu que li donà el nom i la ciutat de Lleida al fons ECSA-J Todó Els senyals més antics de la presència humana en aquestes comarques comencen a ser revelats per la investigació en temps molt recents, i constitueixen, paradoxalment, el capítol més nou, encara mal conegut Així, només podem parlar, respecte al paleolític inferior, de la presència d’algun chopper, chopping tool o bifaç a les terrasses del Segre i a altres cursos d’aigua menys importants, però no tenim cap jaciment pròpiament dit que es pugui…
Les valls de Ripoll, Camprodon i Ribes
Art romànic
Les valls de Ripoll i Camprodon fins a la incorporació al casal de Barcelona 1111 A partir d’Oliba Cabreta, el Ripollès restà vinculat als comtes de Besalú i no eixí del seu domini fins que, amb la mort del darrer comte, Bernat III, l’any 1111 els estats d’aquest pervingueren al seu sogre el comte Ramon Berenguer III de Barcelona, en virtut d’un pacte que havien realitzat tots dos, segons el qual si un d’ells dos moria sense fills els seus estats serien heretats per l’altre És a dir, que a partir del dit any 1111 el Ripollès, a l’ensems que el comtat de Besalú, passà a integrar-se als dominis…
El marc històric del romànic del Donasà
Una ocupació humana precoç L’entrada al Donasà des del Capcir a través de la portella oberta pel riu Aude ECSA - A Roura L’altiplà del Donasà tingué una ocupació humana relativament precoç gràcies a les seves especials condicions geogràfiques, una posició de recer, que temperava una mica la rigorositat d’un clima d’altitud, i una terra relativament fèrtil Per tant, s’hi podia practicar l’agricultura i, d’altra banda, els boscos i les prades oferien a la ramaderia protecció durant l’hivern i terrenys de pastura durant l’estiu La posició especial de la comarca també en feia un lloc de refugi i…
L’estructura social i l’economia medieval de l’Anoia
Art romànic
L’estructura social Repobladors La majoria de les terres aprisiades no són repoblades directament pel comte La venda de Masquefa 963 i de Queralt 976, la permuta de Pierola 1063, les cessions, al bisbe de Vic, de Calaf abans del 1015, Montbui, Saió i Tous 960 i la partió de Miralles Santa Maria de Miralles entre la mateixa seu episcopal i Ènnyec Bonfill 987 són una clara mostra de com, malgrat l’adquisició de Cabrera i Piera 1063-67, el comte cedeix el lloc al bisbe de Vic i a les famílies vicarials, que poden aportar un major potencial demogràfic Precisament, a partir de la meitat del segle…
L’organització eclesiàstica del Camp de Tarragona
Art romànic
Introducció Original de la butlla en pergamí adreçada pel papa Urbà II a Berenguer Sunifred de Lluçà, bisbe de Vic, per la qual es restaurava la dignitat metropolitana de Tarragona, conservat a l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona Mapa de l’arquebisbat de Tarragona, amb les variacions experimentades al llarg dels segles A Pladevall La restauració portada a terme a partir del 1091 per Berenguer Sunifred de Lluçà es reflectí més en l’àmbit jurídic que no pas en fets concrets, i l’arxidiòcesi només pogué ésser organitzada nominalment Amb tot, és…